El teatre antic de Tarquimpol és un edifici d'espectàculs construït en la ciutat de Decempagi, actual Tarquimpol, en el departament de Mosela.

Revelat per fotografia aérea en 1981, este teatre, provablement de 117 m de diàmetro, podia albergar fins a 16 000 persones. Els seus restants, aixina com els de el jaciment arqueològic de Tarquimpol, varen ser classificats com monuments històrics en 1930.

Localisació

Erro al crear miniatura:
Decempagi en la Tabula Peutingeriana.

Tarquimpol va ser en l'antiguetat, en el nom de Decempagi, un antic assentament i ciutat de pas en la via romana de Metz a Estrasburc. Com a tal, es menciona baix el nom de ad Decem Pagaments en la Tabula Peutingeriana; apareix baix el nom de Decempagi en l'Itinerari de Antonino.[1]

L'antiga ciutat es va desenrollar en gran part baix el poble modern, pero també es va estendre al nort d'este, en la península de l'estany de Lindre. Esta zona conté un centre monumenta que inclou,[2] ademés del teatre, un sector urbanisat organisat segons un pla ortogonal, aixina com potser un temple.[3]

Història

La cronologia del teatre, construït durant l'Alt Imperi romà, és desconeguda.[nota 1] En qualsevol cas, no és el primer edifici construït en la zona, ya que la seua cávea borra la mampostería d'un edifici anterior, d'uns cent metros de llongitut i conegut per tres murs paralels que terminen en una construcció trapezoidal. Durant l'época tardorromana (finals de el III o principis de el IV), quan la ciutat estava rodejada per una muralla, el teatre quedava fòra de la zona protegida.[4] Despuix del seu abandó, el teatre va ser desmantellat i les seues pedres es varen utilisar segurament en varis edificis de la regió.[5]

Encara que l'antic emplaçament de Tarquimpol es coneix des de mediats de el XVIII gràcies a Félix Li Royer de la Sauvagère i va ser assimilat a Decempagi per Jean-Louis Dugas de Beaulieu en 1843, no va ser fins a 1981 quan es va revelar la presència del teatre per mig d'una prospecció aérea.[1]

El conjunt de l'antic emplaçament està catalogat com monument històric des del 16 de febrer de 1930,[6] sent les parceles que contenen els restants del teatre propietat del consell departamental del Mosela.[7]

Notes

  1. 1,0 1,1 Berton, Petit y Marchand, 1997, p. 314.
  2. Sebag, 2017, p. 1.
  3. Berton, Petit y Marchand, 1997, pp. 320-321.
  4. Berton, Petit y Marchand, 1997, p. 327.
  5. Lutz, 1982, p. 144.
  6. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada MH
  7. Berton, Petit y Marchand, 1997, p. 313.

Referències

Bibliografia

313-329..
  • (1982).Mémoires de l’Académie Nationale de Metz.
141-153.


Referències



Erro en la cita: Existixen etiquetes <ref> per a un grup nomenat "nota", pero no es trobà una etiqueta <references group="nota"/>