Teatre Nacional Cervantes
El Teatre Nacional Cervantes, conegut també com a Teatre Nacional de Buenos Aires, es troba ubicat en la Ciutat de Buenos Aires, i és l'únic teatre nacional de l'Argentina. En 1995 va ser declarat Monument Històric Nacional per mig de la llei n.º 24.570. Fundat pels empresaris María Guerrero i el seu espós Fernando Díaz de Mendoza,[1] l'edifici va ser conclós en 1921 i va passar a propietat de l'Estat nacional argentí gràcies a l'amistat d'Enrique García Velloso en el matrimoni espanyol. En 2021, el teatre va ser reconegut en la Menció Especial dels Premis Konex pel seu inevaluable aporte a la cultura.

Història
El Teatre Cervantes de Buenos Aires deu la seua existència, en part, al trasllat a Argentina en 1897 de la productora de teatre espanyola María Guerrero i la seua companyia, els qui varen popularisar el teatre d'escena professional en Argentina.[2] Un èxit comercial en el Teatre Odèon, les seues adaptacions de clàssics de la lliteratura espanyola la varen dur als teatres de tot el país. Despuix de l'obertura de varis teatres i òperes grans i ornamentados en Argentina, Guerrero i el seu espós, Fernando Díaz de Mendoza, varen reservar en 1918 una part de la seua fortuna per a la creació del seu propi gran teatre. El proyecte va cridar l'atenció tant de l'alta societat local com del rei d'Espanya, Alfonso XIII, qui va colaborar en la seua construcció encarregant accessoris artesanals, material i elements de l'escenografia per al teatre, construït en conseqüència en estil barroc espanyol, inspirat en la frontera del Colege Major de Sant Ildefons d'Alcalà d'Henares (Espanya) i nomenat en honor al noveliste i dramaturc Miguel de Cervantes, natural de la mateixa ciutat d'Alcalà d'Henares.
El Teatre Cervantes es va inaugurar el 5 de setembre de 1921 en una producció de La dama beca de Lope de Vega. La proliferació de teatres en Buenos Aires i el adveniment de la ràdio en Argentina pronte varen erosionar la base d'audiència del Cervantes, no obstant, i en 1926, la parella es va vore obligada a subastar l'institució. Llamentant este gir dels acontenyiments, el subdirector del Conservatori Nacional de Música, Enrique García Velloso, va persuadir al president Marcelo Torcuato d'Alvear, l'esposa del qual, Regina Pacini, havia segut cantant d'òpera i ávida patrona de les arts, per a que creara el Teatre Nacional d'escena en el malalt Cervantes. El teatre es va convertir en 1933 en la llar del Teatre Nacional de Comèdia.
L'Associació Nacional d'Amics dels Teatres Històrics d'Espanya (AMIThE) va guardonar en 2022 al Teatre Cervantes en el XVI premi internacional Gregorio Arcs a la conservació del patrimoni teatral per la seua extraordinària conservació i la seua vinculació en la cultura d'Espanya. El premi va ser rebut el 24 de setembre de 2022 per l'embaixador d'Argentina en Espanya, Ricardo Alfonsín, en el Teatre Circ d'Albacete (1887), la ciutat més poblada de la comunitat de Castella-la Mancha i coliseu teatral circense més antic operatiu del món.
Incendi i recuperació
El dissabte 10 de juny de 1961, un incendi va destruir parcialment el Teatre Cervantes. Eixe mateix any es va iniciar un procés de restauració que va ser proyectat i dirigit per la Direcció general d'Arquitectura i Treballs Públics, a on una comissió de reconstrucció del teatre Nacional Cervantes va establir un programa de necessitats i després, este proyecte va ser derivat a l'estudi de Mario Roberto Álvarez i Associats.
La restauració en els locals que no varen ser afectats en la seua totalitat per l'incendi (la sala, circulacions, salons, escals, hall principal i secundari, entre uns atres), varen sofrir modificacions indispensables per al seu funcionament pero conservant les seues característiques originals, com a estores, mobles, pisos, tapizados, els quals varen ser renovats per complet.
A la seua volta, en les zones destruïdes totalment per l'incendi es va alçar un nou edifici conformat en un sol bloc en tres subsol, planta baixa i tretze pisos alts. Dins d'este volum va quedar incorporat l'escenari sent encara més gran que l'anterior. La superfície coberta del nou edifici és d'11.500 m².[3][4]
Referències
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGómez García1998">Gómez García (1998). Diccionari Akal de Teatre, Edicions Akal, p. 253. ISBN 9788446008279.
- ↑ «100 anys del Teatre Nacional Cervantes, el somi la Guerrero», urgent24. com. Consultat el 5 de setembre de 2021.
- ↑ Construccions N° 214 (revista).
- ↑ La nostra Arquitectura, N° 454 (Revista). Octubre de 1968.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Teatro Nacional Cervantes» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.