Tamtoc

Tamtoc, Tamtok o Tamohí (téenek per a "lloc dels núvols d'aigua") és un jaciment arqueològic de la cultura huasteca, es troba en el municipi de Tamuín en l'estat mexicà de Sant Luis Potosí, en lo que hui en dia es coneix com la regió Huasteca. Des del 2000 ha segut millorat i recuperat per un equip de professionals, sent l'arqueòloga Estela Martínez Mora l'encarregada dels estudis en el lloc.

Erro al crear miniatura:

Tamtoc

Originalment es va calcular que el floriment d'este lloc va tindre lloc entre l'any 900 i 1100 d. C., és dir, durant el Periodo Posclàssic mesoamericano, no obstant recents troballes —particularment el Monument 32— han fet pensar als arqueòlecs que el floriment va poder ocórrer en l'any 600 d. C.

En una extensió de prop de 210 hectàrees, es pot assegurar que Tamtoc va ser un dels centres urbans huastecos més importants del últim periodo prehispánico per les seues dimensions i característiques. El seu desenroll va durar pocs sigles ans que els espanyols aplegaren, fins al seu repentí abandó en el XVI. Es localisa en la ribera noreste del riu Tampaón, part del sistema hidràulic del riu Pánuco.

Una de les característiques que distinguixen a Tamtoc és la notable presència femenina. A la data el 90% dels sepelis ahí descoberts són de dònes. Ademés que estan representades en la majoria de les figurillas d'argila i ceràmica ací trobades i que es pensa tenien un alt ranc en la divisió social de la comunitat.

La zona ha segut coneguda de tindre vestigis precolombinos des de finals de 1800, va ser explorada cap a finals de la década de 1930 per Joaquín Meade, i en major intensitat en la década dels 60s i finalment va ser oberta al públic l'11 de maig de 2006 pel llavors governador de Sant Luis Potosí, Marcelo dels Sants Fraga.

Entorn geogràfic

L'antiga ciutat de Tamtoc es va assentar en la planura de Tamuín, en el meandre del Riu Tampaón. L'entorn geogràfic, va favorir la producció i recolecció d'aliments que varen assegurar la subsistència de numerosos poblats assentats en el seu entorn. El Riu Tampaón, important font d'aliment, va anar l'eix d'intercanvi de mercaderies i de l'interacció social en atres regions.

Els habitants de Tamtoc varen caçar i varen recolectar diversos productes en les serres propenques. La Serra de Tanchipa també va ser pedrera de pedra arenisca que va servir als artistes com a matèria primera per a tallar escultures de governants, sacerdot i diverses esteles públiques que mostraven events rellevants, memòria d'orde social i simbòlic. Del Cerro del Rat penat, s'extrea pedra verda o tinguaíta que va ser transformada en adorns corporals i objectes utilitaris.

Les planures i montanyes que conformen el paisage de Tamtoc varen ser l'escenari del seu devindre històric, varen garantisar el seu sustente econòmic i varen jugar un paper rellevant en l'aspecte ritual i ideològic; punts destacats en el relleu topogràfic varen ser indicadors de fenomens astronòmics i referents importants que varen influir en el disseny de la mateixa ciutat.

Història

Història local

Tamtoc es considera la capital prehispánica de l'Huasteca per la seua importància regional, militar i comercial. Fins a l'actualitat s'han identificat per lo manco tres periodos d'ocupació: el més antic ocorregut prop del 600 a. C., la qual correspon a l'época del sorgiment de l'urbs. La segona ocupació va ocórrer entre els anys 600 d. C. i 900 d. C., es distinguix per l'arribe d'una corrent cultural sense antecedents en la regió que es va encarregar de redissenyar l'aspecte urbà de Tamtoc, marcant fortament el liderage regional de la ciutat. L'últim periodo va succeir entre 900 i 1350 d. C., es va caracterisar per un important increment poblacional i una intensa activitat constructiva que dona conte a una societat cada volta més poderosa i complexa. Al final d'este periodo, per raons encara desconegudes, el lloc pert el hegemonia regional i és abandonat.

Temporalitat

Tamtoc va florir en un temps molt antic, en paralel a diferents cultures del món. Mentres en Tamtoc s'estava tallant La Sacerdot, en Grècia es trobaven en les Guerres del Peloponeso, Roma no existia, els Olmecas estaven en el seu apogeu, Egipte es trobava en el seu periodo tardà, Babilonia havia segut ya abandonada i els Incas encara no aplegaven a poblar les regions del Perú.

Vore també

• Tamuín (zona arqueològica)