Sumador
El sumador és un circuit digital que realisa l'adició de números. En moltes computadoras i atres tipos de processadors s'utilisen sumadores en les unitats aritmètiques llògiques. També s'utilisen en atres parts del processador, a on s'utilisen per a calcular direccionar, índexs de taules, operadors d'increment i decremento i operacions similars.
Encara que els sumadores es poden construir per a moltes representacions numèriques, tals com a decimal codificat en binari o excés-3, els sumadores més comuns funcionen en número binari. En els casos en que s'utilisa el complement a dos o el complement a un per a representar números negatius, és trivial modificar un sumador per a convertir-ho en un sumador-restador. Unes atres representacions de números en signe requerixen més llògica al voltant del sumador bàsic.
Sumadores binaris
Semisumador
El semisumador suma dos dígits binaris simples A i B, denominats sumants, i les seues eixides són Suma (S) i Carrege (C). La senyal de carrege representa un desbordament en el següent dígit en una adició de varis dígits. El disseny més simple de semisumador, representat a la dreta, incorpora una porta XOR per a S i una porta AND para C. Dos semisumadores poden ser combinats per a fer un sumador complet, afegint una porta OR per a combinar les seues eixides de carrege.[1] La taula de veres per al semisumador es detalla seguidament:
| Entrades | Eixides | ||
|---|---|---|---|
| A | B | C | S |
| 0 | 0 | 0 | 0 |
| 1 | 0 | 0 | 1 |
| 0 | 1 | 0 | 1 |
| 1 | 1 | 1 | 0 |
Sumador complete
Un sumador complet suma número binari junt en les cantitats de carrege. Un sumador complet d'un bit afig tres bits, a sovint escrits com A, B i Cin; sent A i B els sumants i Cin el carrege que prové de l'anterior etapa menys significativa.[1] El sumador complet sol ser un component d'una cascada de sumadores, que sumen 8, 16, 32, etc. número binari de bits. El circuit produïx una eixida de dos bits, de la mateixa manera que el semisumador, denominades carrege d'eixida (Cout) i suma (S).
Un sumador complet es pot implementar de moltes maneres diferents, tals com en un circuit a transistors o compost d'atres portes. Un eixemple d'implementació és expressat en les següents equacions:
En esta implementació, la porta OR final abans del carrege d'eixida pot ser reemplaçada per una porta XOR sense alterar la llògica resultant. L'us de només dos tipos de comportes és convenient si el circuit s'està implementant usant circuits integrats que contenen només un tipo de porta.
Es pot construir un sumador complet a partir de dos semisumadores conectant les entrades A i B a l'entrada d'un primer semisumador, conectant la seua eixida de suma a una de les entrades del segon semisumador, conectant el carrege d'entrada Cin a l'atra entrada i conectant els acarreos d'eixida dels semisumadores a una porta OR. La ruta crítica d'un sumador complet recorre abdós portes XOR i fins a aplegar a l'eixida S. Suponent que una porta XOR tinga un retart D, el retart total pel camí crític d'un sumador complet és igual a:
En canvi, la ruta crítica per a la senyal de carrege recorre una porta XOR, una AND i una atra OR. Si cada una d'estes portes digitals presenta un retart D, el retart total és:
La taula de veres del sumador complet és la següent:
| Entrades | Eixides | |||
|---|---|---|---|---|
| A | B | Cin | Cout | S |
| 0 | 0 | 0 | 0 | 0 |
| 0 | 0 | 1 | 0 | 1 |
| 0 | 1 | 0 | 0 | 1 |
| 0 | 1 | 1 | 1 | 0 |
| 1 | 0 | 0 | 0 | 1 |
| 1 | 0 | 1 | 1 | 0 |
| 1 | 1 | 0 | 1 | 0 |
| 1 | 1 | 1 | 1 | 1 |
Sumadores que soporten varis bits
Sumadores en propagació de carrege
Un sumador en propagació de carrege, també denominat sumador de carrege série, és aquell constituït per varis sumadores complets en els quals el carrege d'eixida es conecta a l'entrada de carrege del sumador següent. No obstant, pot observar-se que el primer dels sumadores pot ser reemplaçat per un semisumador suponent que el carrege d'entrada Cin és zero.
L'esquema d'un sumador de carrege série és senzill, lo que implica un curt temps de disseny; no obstant, el sumador és relativament llent ya que cada etapa deu esperar que es calcule un carrege d'entrada de l'etapa prèvia. El retart de propagació pot ser fàcilment calculat per un inspecció de l'esquema circuital. Cada sumador complet requerix tres nivells de llògica. En un sumador de carrege série de 32 bits, existixen 32 sumadores complets de modo que el retart en la ruta crítica (en el pijor dels casos) és de 3 X 31 (des de la primera etapa fins a l'última) sumant 2 retarts més en l'últim sumador, donant un total de 95 voltes el retart d'una porta llògica. L'equació general que expressa el retart per al pijor dels casos, per a un sumador de n bits, és:
Un apany alternatiu que pot ser aproximadament el doble de ràpit, és un disseny implementat en polaridades de carrege alternades i un apany optimisat de portes llògiques AND-OR-Inversor.[2]
Sumadores en anticipació de carrege
Per a reduir el temps de càlcul, varen ser creats els cridats sumadores en anticipació de carrege. Funcionen creant dos senyals (P i G) per a cada posició de bit, basant-se en si un carrege es propaga a través d'una posició de bit menys significativa (a lo manco una entrada és un 1), generada en eixa posició de bit (abdós entrades són 1) o és nul en eixa posició de bit (abdós entrades són 0). En la majoria dels casos, P és simplement la suma d'eixida d'un semisumador i G és l'eixida de carrege d'este. En acabant de que es generen P i G, es creen els acarreos per a cada posició de bit. Algunes arquitectura alvançades de carrege anticipat són la cadena de carrege de Mánchester, el sumador de Brent-Kung i el sumador de Kogge-Stone.
Algunes atres arquitectura de sumador de varis bits dividixen el sumador en blocs. És possible variar la llongitut d'estos blocs basant-se en el retart de propagació dels circuits per a optimisar el temps de càlcul. Estos sumadores basats en blocs inclouen el sumador de bot de carrege (o desviació de carrege) que determinarà els valors de P i G per a cada bloc en lloc de cada bit, i el sumador de selecció de carrege que genera prèviament els valors de suma i carrege per a qualsevol possible carrege d'entrada al bloc, utilisant multiplexors per a seleccionar el resultat apropiat quan es coneix el bit de carrege.
Per mig de la combinació de múltiples sumadores de carrege anticipat, es poden crear sumadores més grans, lo que pot ser fet en varis nivells. Atres dissenys de sumadores inclouen el sumador de selecció de carrege, el sumador de suma condicional, el sumador de bot de carrege i el sumador de carrege complet.
Sumadores en carrege almagasenat
Si un circuit d'adició s'usa per a calcular la suma de tres o més números, pot ser ventajós no propagar el resultat de carrege. En el seu lloc, s'utilisen sumadores de tres entrades, generant dos resultats: una suma i un carrege. La suma i el carrege poden ser introduïts en dos entrades del sumador posterior de 3 números sense tindre que esperar la propagació d'una senyal de carrege. Despuix de totes les etapes d'adició, no obstant, es deu usar un sumador convencional (tal com el de propagació de carrege o de carrege anticipat) per a combinar els resultats finals de suma i carrege.
Compressors de 3:2
Podem vore un sumador complet com un compressor en pèrdues en relació de 3 a 2: suma tres entrades d'un bit i torna el resultat com un sol número de dos bits; és dir, que assigna 8 possibles valors d'entrada a 4 valors d'eixida. Aixina, per eixemple, una entrada binaria de 101 dona com resultat una eixida d'1 + 0 + 1 = 10 (número decimal 2). El carrege d'eixida representa el bit un del resultat, mentres que la suma representa el bit zero. Igualment, es pot utilisar un semisumador com un compressor en pèrdues 2 a 2, comprimint quatre entrades possibles en tres eixides possibles. Tals compressors es poden utilisar per a accelerar la suma de tres o més sumants. Si els sumants són exactament tres, el disseny es coneix com sumador de carrege guardat. Si els sumants són quatre o més, és necessària més d'una capa de compressors, i hi ha varis possibles dissenys per al circuit: els més comuns són els arbres de Dadda i Wallace. Este tipo de circuit s'utilisa principalment en multiplicadors, per lo que estos circuits també es coneixen com a multiplicadors de Dadda i Wallace.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Floyd, Thomas L. (2014). «6: Functions of Combinational Logic», Digital Fundamentals, Global Edition, 11 edició (en en), Harlow, Anglaterra, Regne Unit: Pearson Education Limited, p. 316. ISBN 9781292075983. Consultat el 29 de març de 2017.
- ↑ Burgess, Neil (27 de juliol de 2011). «Fast Ripple-Carry Adders in Standard-Cell CMOS VLSI» (en en). IEEE. Consultat el 29 de març de 2017.
Vore també
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sumador» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.