«Space» és el nové episodi de la primera temporada de la série de televisió de ciència ficció nortamericana The X-Files. Es va estrenar en la cadena Fox el 12 de novembre de 1993. Va ser escrit pel creador de la série Chris Carter, dirigit per William Graham, i va contar en aparicions especials d'Ed Lauter i Susanna Thompson. L'episodi és una història del «mònstruo de la semana», desconectada de la mitologia més àmplia de la série. «Space» va obtindre una calificació Nielsen de 6,5, va ser vist per 6,1 millons de llars en la seua transmissió inicial i va rebre opinions negatives dels crítics.

El programa se centra en els agents especials del FBI Fox Mulder (David Duchovny) i Dana Scully (Gillian Anderson) que treballen en casos vinculats a lo paranormal, cridat expedients X. En investigar un possible sabotage en el programa de transbordadors de la NASA, Mulder i Scully descobrixen que un astronauta que havia segut el héroe de l'infància de Mulder pot estar posseït per un esperit extraterrestre.

El creador de la série, Chris Carter, es va inspirar per a escriure «Space» despuix de llegir sobre la notícia de la «cara de Mart», un cas de pareidolia en el que es va prendre un montícul en la regió de Cidonia de Mart per a que semblara un rostre humà. L'episodi va ser concebut com un episodi de baix presupost, degut a que varis episodis anteriors havien excedit els seus presuposts. Encara que l'episodi va fer us d'una cantitat significativa de material d'archiu de baix cost de la NASA, la construcció del conjunt del centre de comando va estar subjecta a sobrecostos, lo que va terminar duent a l'episodi a convertir-se en el més car de la primera temporada.

Argument

En 1977, despuix del descobriment d'un rostre en un paisage de Mart, el tinent coronel Marcus Aurelius Belt (Ed Lauter), un astronauta, està plagat de recorts d'una trobada en un rostre sense cos durant una caminada espacial. Setze anys despuix, Fox Mulder (David Duchovny) i Dana Scully (Gillian Anderson) són contactats per Michelle Generoo (Susanna Thompson), comandant de comunicacions del control de Missió de la NASA en Houston. Generoo creu que algú dins de la NASA està sabotejant els intents de llançament. Un recent envolament del transbordador espacial va ser abortat segons abans del començ, i Generoo tem que el pròxim llançament es veja compromés de manera similar. Ella també té un interés personal, ya que el seu promés estarà a bordo de la pròxima missió.

Mulder i Scully viagen a la NASA i coneixen a Belt, un héroe de l'infància de Mulder. Belt, qui ara administra el programa de transbordadors, descarta les preocupacions dels agents i afirma que res pot eixir mal en la missió. Permet als agents vore el llançament exitós des de control de missió. No obstant, quan els agents es van, Generoo els informa que es va perdre el contacte en el transbordador en òrbita. Mentres conduïx de tornada a control de missió, veu que la cara s'acosta ella a través del parabrises, lo que la fa chocar el seu auto. Els agents conseguixen traure-la del seu auto bolcat i, a pesar d'estar lesionada, conseguix retornar a la base.

El transbordador es va moure a la llum solar directa i control de missió no pot girar-ho a una posició segura, lo que posa en perill la vida dels astronautes. Generoo creu que l'enllaç ascendent està sent sabotejat. Belt ordena que es brot l'enllaç ascendent, lo que permet als astronautes rotar la nau manualment. A pesar de les objeccions de Generoo i els agents, ordena que la missió proseguixca i ment a la prensa sobre el seu progrés. Belt li diu a Mulder que el programa del transbordador pot cancelar-se si la missió no es completa en èxit.


Belt retorna a casa i té un atre recort. Mentres yacer en el llit en agonia, una presència astral abandona el seu cos i vola per la finestra, dirigint-se cap al cel. Els astronautes després informen haver escoltat un colp fora del transbordador i comencen a experimentar una fuga d'oxigen. Belt arregla la situació, pero ordena que la missió continue. La càrrega útil és desplegada en èxit, pero un membre de la tripulació informa haver vist una entitat fantasmal fora de la nau. Mentrestant, els agents examinen els registres de la NASA i troben evidència de que Belt va jugar un paper en atres missions fallanques, inclós el desastre del Challenger.

Belt es comporta de manera irracional i colapsa cridant quan escolta la menció de l'entitat per part dels astronautes. Els paramédicos són cridats per a que ho atenguen i ho troben acurrucado baix del seu escritori, gimiendo i demanant ajuda. Ans que es duguen a Belt, els diu als agents que el transbordador no sobreviurà a la reentrada pel sabotage de «la cara», que ha posseït el seu cos des del seu viage espacial. A instàncies seues, alerten al transbordador per a que canvie la seua trayectòria i puguen aterrisar en èxit.

En el hospital, Belt continua lluitant en la presència, dient-li a Mulder que ell no era responsable pero que tampoc podia detindre-ho, ya que «va vindre a mi, viu en mi». Finalment, en una última lluita en l'entitat que la va tornar a posseir, bota des de la finestra cap a la seua mort, experimentant un llarc recort a la seua última missió espacial mentres cau. Abans del seu funeral, Mulder teoriza que, si ben Belt es va vore obligat a sabotejar els llançaments per l'entitat que ho posseïa, també va ser ell qui va enviar a Generoo l'evidència de lo que estava succeint. Alaba el sacrifici final de Belt, afirmant que al final va donar la seua vida per la missió, com correspon a un verdader astronauta.[1]

Producció

«Space» es va concebre com un episodi de baix presupost, degut a que varis episodis anteriors havien excedit els seus presuposts.[2] El creador de la série, Chris Carter, es va inspirar per a escriure l'episodi despuix de llegir sobre la notícia del «rostre en Mart», un cas de pareidolia en el que es va prendre un montícul en la regió de Cidonia de Mart per a que semblara un rostre humà.[3] Encara que l'episodi va utilisar una cantitat significativa de material d'archiu de baix cost de la NASA, la construcció del conjunt del centre de comando va estar subjecta a sobrecostos, lo que finalment va dur a l'episodi a convertir-se en el més car de la primera temporada.[2] Carter culpa d'açò a l'inviabilidad de mostrar als astronautes en el transbordador accidentat, lo que requerix una exposició adicional per a explicar la seua situació, alguna cosa que va descobrir que no podia manejar «en un presupost de televisió de huit dies».[3] Carter també afirma que l'episodi va sofrir per ser filmat poc en acabant de que es transmetera l'episodi pilot, en l'equip abrumar per l'entrada, senyalant que «tot estava succeint al mateix temps».[2]

Vàries escenes de l'episodi varen ser filmades en un centre d'operacions de Canadian Airlines en Richmond, Columbia Britànica. L'aerollínia va donar permís a l'equip per a usar els seus simuladors de vol, lo que va provocar que la producció es retardara mentres tots tenien una tanda simulant vols sobre Canadà.[4] El problemàtic conjunt del centre de mando va ser construït i filmat en un amfiteatre en Vancouver, les superfícies inclinades del qual varen ajudar a sugerir terminals de computadora sense necessitat de molta construcció, encara que es varen agregar falsos monitors de computadora per a les prens quan estigueren a la vista.[5]


L'estrela invitada Ed Lauter havia treballat anteriorment en el director de l'episodi, William A. Graham, en la película Guyana Tragedy: The Story of Jim Jones. Sobre el seu paper en l'episodi, Lauter va declarar «Realment no tinc molt que dir sobre això, excepto que vaig pensar que vaig fer un bon treball i que va ser agradable treballar allí en Vancouver en David Duchovny i Gillian Anderson».[6]

Referències

  1. ↑ Lowry, 1995, pp. 120-121.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Lowry, 1995, p. 122.
  3. ↑ 3,0 3,1 Lowry, 1995, p. 121.
  4. ↑ Gradnitzer i Pittson, 1999, p. 38.
  5. ↑ Gradnitzer i Pittson, 1999, p. 39.
  6. ↑ Harris, Will; Lauter, Ed (11 de juliol de 2012). «Veteran character actor Ed Lauter has 40 years' worth of Hollywood stories» (en anglés). The A.V. Club. Paste Mija Group. Archivat des de l'original, el 4 de febrer de 2024. Consultat el 25 de giner de 2025.

Bibliografia


Referències