El Sistema de irrigación de Dujiangyan (Plantilla:Zh-stp) va ser proyectada en el III pel governador Li Bing i el seu fill Er Lang, per a evitar les inundacions provocades pel riu Min, i irrigar la planicie de Chengdu. Funciona sense interrupció des de la seua creació. En l'actualitat continua el seu desenroll.

Esclusa de les aigües del ric Min.

Gràcies a un forcall del caixer, una part de les aigües del riu Min és derivada cap a un canal que desvia les aigües cap a la planicie de Chengdu. Esta construcció va interrompre les inundacions anuals causades per l'aument del cabal del riu despuix dels desgels. La construcció del canal de desviació va necessitar travessar una montanya, una realisació notable tenint en conte la precarietat dels mijos disponibles per a l'época. Les tècniques utilisades, varen anar el calfament en fòc i el refredat en aigua repetits de la roca. Açò permetia l'aparició de clavills i fractures i facilitava el seu posterior trencament. En aquella época encara no s'havia descobert la pólvora. Per a evitar l'acumulació de rovina en el sistema de irrigación, es va construir un dic en el centre del riu. La base d'este dic va ser realisada per mig d'un sistema de llarcs gaviones fets de pedres envoltes en tires entrellaçades de bambú, inventats i desenrollats per a esta ocasió, que han demostrat la seua eficàcia a lo llarc del temps.

Conjuntament en el Mont Qingcheng, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per l'Unesco en l'any 2000.

Atres grans canals històrics existents en China són:

Vore també

Enllaços externs