Serra d'En Garceran

La Serra d'En Garceran (en castellà Sierra Engarcerán), és un municipi de la Comunitat Valenciana, Espanya, situat en l'interior de la província de Castelló, en la comarca de la Plana Alta.

GeografiaEditar

Està situat al nort del Pla de l'Arc, en el sector NO de la comarca en un altiplà de la serra del seu mateix nom. La població està molt dispersa entre els diferents masos. El clima és mediterràneu en hiverns frescs.

S'accedix ad esta localitat des de Castelló agarrant la CV-10 i despuix la CV-155.

Barris i pedaniesEditar

En el terme municipal de Serra d'En Garceran se troben també els següents núcleus de població:

  • El Brusalet
  • Les Deveses
  • Els Ibarsos
  • La Marina
  • Els Rosildos
  • Collet
  • Els Bancalas
  • Els Puchols de Dalt

Localitats llimítrofesEditar

El terme municipal de Serra d'En Garceran llimita en les localitats de Culla, Albocàsser, Sarratella, Vilanova d'Alcolea, Bell Lloc del Pla, La Vall d'Alba i Les Useres, totes elles de la província de Castelló.

HistòriaEditar

Serra d'En Garceran té orígens primitius, com són les recialles ibèriques d' "El Castellàs" i algunes pintures rupestres d'art llevantí, declarades Patrimoni de l'Humanitat per la UNESCO.

Durant el domini musulmà s'ubicà un castell en la part montanyosa que domina el actual municipi i al seu voltant un chicotet poble agrícola o alqueria.

Les primeres senyes documentals són de l'any 1213 i de 1238, quan el rei Jaume I d'Aragó donà estes terres a Pedro Valimanya. En el nom de Serra de Valimanya apareix la Carta Pobla de l'any 1374, fins la compra de les terres pels Galceran, d'a on procedix el seu nom. En acabant, el senyoriu va passar a mans de Nicolau de Casalduch, nomenat "l'antic" o el vinculador. Fon este noble el que li concedí la carta de població el 6 de decembre de l'any 1512.

DemografiaEditar

Segons el cens del INE de l'any 2022, conta en una població de 997 habitants.

EconomiaEditar

Basada tradicionalment en l'agricultura de secà, en predomini del cultiu de l'armeler, i en la ganaderia llanar i porcina.

MonumentsEditar

Monuments religiososEditar

Monuments civilsEditar

  • Ajuntament. Edifici d'interés arquitectònic.
  • Palau dels Casalduch. Conegut como el "Fort".En este edifici s'ubica una colecció museugràfica dedicada al Bisbe Bertran, que fon Inquisidor General durant el regnat de Carles III.
     
    Palau dels Casalduch i Muñoz de Serra d'En Garceran

Llocs d'interésEditar

  • La Cova Santa. En zona recreativa.
  • Cova dels Dumenges. Interés arqueològic.
  • Alvenc del Cagaferrar o del mas d`en Guillen. Sija molt fonda i molt bonica.
  • Alvenc del pla
  • Coll de la Bandereta o de Morella.
  • Roure centenari. Magnífic eixemplar de roure valencià (Quercus valentina) ubicat prop del poble, en el pinar de la Mola de la Vila..
  • Fonts. D'entre les fonts existents en el terme destaquen: la de l'Ombria, Andreu, Solés, Gargallo i Dichós.
     
    Font de l'Andreu (La Serra d'En Garceran)
 
Font de Sant Miquel (La Serra d'En Garceran)

FestesEditar

  • Festes Patronals. Se celebren del 1 al 7 de maig en honor a la Santa Creu i de Sant Miquel. En l'ermita de Sant Miquel se repartix el típic rollo fester.
  • Sant Bertomeu. Se celebra el 24 d'agost. Bous, balls, actes culturals i deportius.
  • Festes dels Ibarsos. En esta pedania tenen lloc del 7 al 15 de maig en honor de la Mare de Deu dels Desamparats.
  • Festes dels Rossildos. En Rossildos se celebren l'última semana de juny.
  • Festes de Sant Antoni en Rossildos. Se celebren l'últim dissabte de giner.

Vore tambéEditar

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

Enllaços externsEditar

Commons


Municipis de La Plana Alta

Almassora    Bell Lloc del Pla    Benicàssim    Borriol    Cabanes    Castelló de La Plana    Les Coves de Vinromà    Oropesa    La Pobla Tornesa    Sant Joan de Moró    Serra d'En Garceran    Torreblanca    La Torre d'En Doménech    La Vall d'Alba    Vilafamés    Vilanova d'Alcolea