La Selva dels Chimalapas en llengua zoque, Chimalapa vol dir jícara d'or: Chima jícara i tel ore. Esta selva es troba en lo que es coneix com la Serra Travessada en els estats mexicàs d'Oaxaca, Tabasco i Chiapas.

Està considerada com un dels pocs llocs en els que encara es conserven importants ecosistemas. Comprén 595.000 hectàrees en les que conviuen poblacions vegetals de selva alta, mija, baixa, bosc de montanya i boscs de fustes precioses. Fins a hui s'estima que viuen en Els Chimalapas 150 espècies de mamífers, 350 d'aus, més de 60 de reptils, 50 d'amfibis 16 de parots[1] i prop de 500 de palometa.

En la regió dels Chimalapas conviuen l'ètnia zoque considerada com l'originària en zapotecos mixtecos, tzeltals, tzotziles, mestizos michoacanos, chiapanecos i veracruzanos, tots estos es dediquen a l'agricultura,la ganaderia, l'extracció de fusta i la caça, tot això per a consum familiar.

Els conflictes més importants en esta regió han segut per la tinença de la terra i per llímits interestatals.

A pesar de tots els problemes, també hi ha alvanços importants en la lluita per la conservació de la zona.

Les seues Característiques són: clima càlit humit i semicálido humit en abundants pluges en estiu, càlit subhúmedo i semicálido subhúmedo en pluges en estiu, templat en pluges casi tot l'any. Temperatura mija anual 18-26 oC. Precipitació total anual 1000-2500 mm. Extensió: 1 705.39 km² Llongitut 94°15'00 - 93°42'36 W lóticos: rius Cintalapa, Encajonado, la Venda, Negre, els Pericos, rius subterràneus Activitat econòmica principal: forestal i ganadera

Conflicte dels Chimalapas

Durant el 2011 es va detonar el problema en els Chimalapas entre Oaxaca i Chiapas pels llímits de territoris, est és un assunt que ha prevalgut per més de 45 anys en la disputa de les selves Chimalapas. Estos han segut enfrontaments entre zoques chimalapas oaxaqueños i colon chiapanecos assentats en la frontera Oaxaca-Chiapas. Es necessita molta participació dels governs estatals i el federal per a poder donar una solució ya que els pobles d'Oaxaca i Chiapas estan entremetidos per eixemple el de Benito Juárez (Oaxaca) i Díaz Ordaz (Chiapas) tot açò en la finalitat d'evitar un conflicte bèlic.

Els indígenes zoques que habiten el Chimalapas d'hui, per a ratificar la seua propietat sobre eixes selves varen pagar a la corona espanyola 25 mil pesos ore, mateixos que Dumenge Pintat va entregar en una àmplia jícara de morro. Aixina ho conta la llegenda i l'història que va succeir en el remot any de 1685 quan dit personage va comprar 360 llegües quadrades per a la gent de Santa María Chimalapa, Oaxaca.

Chimalapas va començar a existir en eixe nom despuix de la conquista espanyola a la manera de les velles fundacionals genealogia de tants llocs la toponímia dels quals es va establir en nomenar-els per primera volta.

Eixos testimonis fonamenten la propietat ancestral dels dos municipis oaxaqueños ubicats en eixa microrregión de l'Istme de Tehuantepec: Santa María i Sant Miguel Chimalapas. Abdós municipis posseïxen títuls d'eixes terres des del 24 de març de 1687, del 15 de març de 1850 i el 17 de setembre de 1883.

La propietat dels pobles zoques oaxaqueños sobre eixe territori els va ser ratificada en una resolució presidencial en 1967, en base en els seus títuls primordials. Per eixa antiguetat abdós poblacions varen exigir i varen conseguir la categoria de municipi. Ademés, el conveni 169 de la OIT, subscrit per Mèxic, reconeix com a vàlits documents colonials.

Els qui han estudiat el tema del conflicte en esta zona limítrofa d'Oaxaca i Chiapas tenen claritat en sostindre que es tracta d'un “conflicte artificial” puix tots els antecedents, documents i resolucions presidencials confirmen la pertinença de Chimalapas a Oaxaca. I una senya determinant és el de Miguel Ángel García Aguirre, qui fora Coordinador de Fustes del Poble, organisació ecologista.

Referències