Sector econòmic
Els sectors econòmics són la divisió de l'activitat econòmica d'un Estat o territori en els sectors primari, secundari, terciari i quaternari.[1]
En el sigle XXI, es començà a distinguir que d'aquells servicis inicialment classificats com a terciaris alguns poden ser distinguits com a part d'un nou sector; el quaternari (per eixemple activitats vinculades a l'investigació). En alguns treballs sobre el tema es menciona un sector quinario, pero la seua definició varia entre considerar-ho com a servicis dels sectors més concentrats de l'economia i l'administració (gerenciament d'alt nivell, per eixemple) i, per una atra part, vincular-ho a l'economia domèstica i la reproducció de la força de treball.[2]
Aixina mateix, en els últims anys, i ya que per la seua activitat no solament té incidència política sino que també mou un creixent volum econòmic, està cobrant rellevància aquella part del tercer sector format pel conjunt del teixit d'entitats associatives (organisacions no governamentals).
Sectors d'ocupacióEditar
Els més estrictament econòmics se subdividixen segons distints criteris:Els quatre sectors de la producció també nomenats sectors d'ocupació que a la seua volta poden subdividir-se en sectors parcials per activitat:
- Sector primari: el que obté productes directament de la naturalea, matèries primeres, creacions, etc.
- sector ganader: (agrícola)
- sector peixquer: (del riu o mar)
- sector miner: (de les mines i complements rocosos)
- sector forestal: (del bosc)
- Sector secundari: el que transforma matèries primeres en productes terminats o semielaborats
- sector industrial
- sector energètic
- sector miner: (es considera també partix del sector secundari perque a partir de la mineria es poden crear distints productes).`
- Sector terciari: és considerat com a sector de servicis ya que no produïx bens, sino servicis
- Sector quaternari: produïx servicis altament intelectuals tals com a investigació, desenroll, innovació i informació etc..
Atres classificacionsEditar
- Els tres sectors que atenen a la propietat dels mijos de producció:
- sector privat: (propietat privada)
- sector públic: (propietat pública)
- tercer sector: conegut també com economia social i sector cooperativiste
SubdivisionsEditar
- Un sector es dividix en subsectors.
- Un subsector es dividix en branques d'activitat.
- En una branca d'activitat hi ha vàries activitats.
- EIXEMPLE: carniceria:
- SECTOR: comercial.
- SUBSECTOR: comerç minoriste.
- RAMA D'ACTIVITAT: comerç minoriste de productes peridors.
- ACTIVITAT: venda de productes de carniceria.
CIIUEditar
A nivell internacional s'utilisa la Classificació Internacional Industrial Uniforme (sigles: *CIIU) de Nacions Unides.
Sobre ella es basen les adaptacions, com és el cas de la Nomenclatura estadística d'activitats econòmiques de la Comunitat Europea (NAIX).
Les correspondències entre la classificació per sectors i la de CIIU:[3]
| TEORIA | PRÀCTICA |
| SECTOR | SECCIÓ |
| SUBSECTOR | DIVISIÓ |
| BRANCA D'ACTIVITAT | GRUP |
| ACTIVITAT | CLASSE |
Vore tambéEditar
ReferènciesEditar
- ↑ Zoltan Kenessey. «The Primary, Secondary, and Quaternary Sectors of the Economy». The Review of Income and. Archivat des d'el original, el 23 de noviembre de 2015. Consultat el 20 de abril de 2012.
- ↑ Matt Rosenberg (14 de enero de 2007). «Sectors of the Economy». About.com. Consultat el 20 de abril de 2012.
- ↑ http://proyectoempresarial.files.wordpress.com/2009/11/08-fase-2-sector-y-competencia.pdf
Enllaços externsEditar
- Ocupados por sector económico (INE).
- Estudios sectoriales de España
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Sector económico de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.