El Samba-purana és un dels Upapurana (Puranas menors) de la lliteratura de l'Índia.

Etimologia

  • sāmbapurāṇá, en el sistema AITS (alfabet internacional per a la transliteraació del sánscrito).
  • साम्बपुराण, en escritura devanagari del sánscrito.
  • Pronunciació: /sámba puraná/.[1]
  • Etimologia: ‘la llegenda de Samba’, sent Samba el fill del rei-deu Krisná, i purāṇa: ‘[relat] antic’.[1]

Capítuls

La versió del text que es troba en les edicions impreses actuals[2] té 84 capítuls. Els capítuls 53-68 d'este text es subdividen en 15 patalas.

Notes

  1. ↑ 1,0 1,1 Vore l'accepció – purāṇa, que es troba 15 renglons per baix de l'entrada sāmba, que està en la mitat de la primera columna de la [pág. ] en el Sanskrit-English Dictionary del sanscritólogo britànic Monier Monier-Williams (1819-1899). Eixa accepció envia a l'accepció Sāmbôpapurāṇa, que es troba 6 renglons davall.
  2. ↑ Shri-Krishna-Mani Tripathi (ed.): Sāmbapurāṇam (Upapurāṇam), págs. 38-68. Benarés (Índia): Krishnadas Academy, 1983.


Referències