Rodage
- Artícul principal → Producció audiovisual.
El rodage[1] (també denominat filmació o principal photography) és la fase de la producció audiovisual en la que es registren les images i sons que conformaran una película, série de televisió, documental o una atra obra audiovisual.[2] Durant esta etapa s'eixecuta el pla de treball elaborat en la preproduccó, reunint a l'equip artístic i tècnic per a capturar les escenes segons el guion i la planificació establida.

El rodage constituïx el núcleu del procés de producció, ya que en ell es materialisa la narració audiovisual per mig de l'interpretació dels actors, el treball de cambra, l'allumenament, el sò i el disseny visual.[3] Baixe la supervisió del director de cine i de l'equip de producció, distints departaments tècnics colaboren de forma coordinada per a registrar el material que posteriorment serà editat durant la posproduccó.
Pel gran número de professionals implicats i a la complexa llogística necessària, el rodage sol ser una de les fases més costoses de la producció audiovisual.[4]
El rodage dins de les fases de producció
La producció d'una obra audiovisual es dividix tradicionalment en vàries etapes:[2]
- Desenroll: fase inicial en la que es concep el proyecte, es desenrolla el guion i es busquen els primers respals financers.
- Preproduccó: etapa de preparació en la que es planifica el rodage, se seleccionen localisacions, es contracta a l'equip i es dissenyen els elements visuals i tècnics de l'obra.
- Rodage: fase en la que es filmen les escenes previstes en el guion seguint el pla establit.
- Posproduccó: etapa posterior al rodage en la que es realisa el montage, el disseny sonor, els efectes visuals i la correcció de color.
El rodage marca el moment en que el proyecte passa de la planificació a l'eixecució pràctica.
Planificació del rodage
Abans de començar a filmar, l'equip de producció realisa una planificació detallada que permet organisar el treball de forma eficient.[4]
Desglossament del guion
El desglossament del guion (script breakdown) és el procés per mig del qual l'equip de producció analisa el guion tècnic o lliterari per a identificar tots els elements necessaris per a filmar cada escena.[3] Este procediment permet transformar el guion narratiu en una llista detallada de necessitats tècniques i llogística que serviran com a base per a la planificació del rodage.
Durant el desglossament, el guion es dividix en unitats de producció —generalment escenes— i cada una d'elles s'examina per a identificar tots els recursos requerits. Entre els elements que solen registrar-se es troben:
- personages que participen en l'escena
- actors principals i secundaris
- figuració o extres
- localisacions o decorats
- vestuari i caracterisació
- utilería (props)
- vehículs o animals
- efectes especials o efectes visuals
- necessitats d'allumenament o sò
- elements d'acció o acrobàcia
- equipe tècnic específic[5]
Tradicionalment, este procés es realisava marcant el guion en distints colors per a cada categoria d'elements. En la producció contemporànea, el desglossament sol realisar-se per mig de software especialisat de producció cinematogràfica, que permet generar automàticament llistats i documents de planificació.[4]
A partir del desglossament del guion s'elaboren documents fonamentals per a la producció, com el pla de rodage, el presupost de producció i els fulls de cridada. Aixina mateix, el desglossament permet identificar les necessitats de cada departament tècnic i coordinar el treball entre producció, direcció, art, vestuari i efectes especials.
El desglossament del guion sol ser realisat per l'equip de producció, especialment pel productor, el director i l'ajudant de direcció, en colaboració en els responsables dels distints departaments tècnics. Este anàlisis constituïx un dels passos més importants de la preproduccó, ya que permet estimar en major precisió els recursos necessaris per a portar a terme el rodage.
Pla de rodage
A partir del desglossament del guion s'elabora el pla de rodage (shooting schedule), un document de planificació que establix el calendari de filmació de la producció.[4] En ell es determina qué escenes es rodaran cada dia, quins actors deuran estar presents, quines localisacions o decorats s'utilisaran i quins recursos tècnics i humans seran necessaris.
El pla de rodage organisa el treball de l'equip durant tot el periodo de filmació i permet coordinar la disponibilitat d'actors, tècnics, equips i localisacions. Este document sol elaborar-se durant la preproduccó per l'equip de producció en colaboració en el director i l'ajudant de direcció, i es revisa constantment per a adaptar-se a canvis llogístics o creatius que puguen sorgir durant el rodage.
En la pràctica, les escenes no es filmen seguint l'orde narratiu de l'història, sino segons criteris d'eficiència productiva. Entre els factors que influïxen en l'organisació del calendari de rodage es troben la disponibilitat dels actors, l'accés a determinades localisacions, les condicions d'allumenament natural, les necessitats tècniques de cada escena o les restriccions presupostàries.[6]
En freqüència s'agrupen en una mateixa jornada totes les escenes que compartixen una mateixa localisació o decorat, inclús si pertanyen a diferents moments de la narració. D'esta manera es reduïxen els costs i el temps necessaris per a traslladar a l'equip o reconstruir escenaris.
El pla de rodage sol estructurar-se en jornades de treball diàries, que especifiquen el número de pàgines de guion que es preveu filmar i les escenes associades a cada jornada. Estes jornades es comuniquen a l'equip per mig de documents operatius com les fulls de cridada (call sheets), que contenen l'informació detallada necessària per a l'organisació del treball diari.[6]
Fulls de cridada
Durant el rodage s'utilisen documents cridats fulls de cridada (call sheets), que es distribuïxen diàriament als membres de l'equip artístic i tècnic.[2] Estos fulls constituïxen un dels principals instruments d'organisació del rodage, ya que contenen l'informació operativa necessària per a coordinar el treball de cada jornada de filmació.
El full de cridada es prepara normalment al final de la jornada anterior per l'equip de producció i l'ajudant de direcció, a partir del pla de rodage. El seu objectiu és informar a tot l'equip sobre les activitats previstes per al dia següent i garantisar que cada departament disponga dels recursos necessaris.
Entre els elements que solen incloure els fulls de cridada es troben:
- l'horari de convocatòria de l'equip (call clave)
- les escenes que es filmaran durant la jornada
- la localisació o decorat a on es desenrollarà el rodage
- la llista d'actors convocats i el seu horari d'arribada
- el personal tècnic requerit en cada departament
- el número de pàgines de guion previstes per a la jornada
- informació llogística com a transport, catering o aparcament
- previsions meteorològiques en cas de rodages en
- exteriors
- senyes de contacte dels responsables de producció i seguritat
Els fulls de cridada permeten coordinar de forma eficient a equips que en produccions cinematogràfiques o televisives poden estar formats per decenes o inclús centenars de professionals. Ademés, constituïxen un document fonamental per a mantindre el control del temps de rodage i assegurar que les escenes previstes puguen filmar-se dins del calendari establit.
Organisació de l'equip de rodage
El rodage implica la coordinació de numerosos professionals especialisats que treballen en distints departaments tècnics i artístics. Cada u d'estos departaments s'encarrega d'un àrea específica de la producció i colabora en els demés per a garantisar que les escenes puguen filmar-se d'acort en la visió creativa del director i les necessitats llogístiques de la producció.[2]
L'organisació de l'equip de rodage sol estructurar-se de forma jeràrquica, en una clara divisió de responsabilitats entre els distints departaments. En la part creativa destaquen figures com el director de cine, el director de fotografia o el dissenyador de producció, mentres que en l'àmbit organisatiu i llogístic intervenen productors, ajudants de direcció i responsables de producció.[4]
En produccions cinematogràfiques i televisives l'equip de rodage pot estar format per decenes o inclús centenars de professionals, depenent del tamany i presupost del proyecte. Per a facilitar la coordinació del treball, cada departament conta normalment en un cap o responsable que supervisa als membres del seu equip i actua com a enllaç en el restant de departaments.
Entre els departaments més habituals durant el rodage es troben la direcció, la direcció de fotografia, el sò directe, el departament d'art, el vestuari i maquillage, els efectes especials i l'equip de producció. La cooperació entre estos departaments és essencial per a mantindre la continuïtat visual i narrativa de l'obra i per a complir en el calendari de rodage establit.
Direcció
El departament de direcció és responsable de la concepció i eixecució artística de l'obra audiovisual durant el rodage. La seua figura central és el director de cine, qui supervisa l'interpretació dels actors, la posada en escena, el ritme narratiu i la relació entre els distints elements visuals i sonors que componen cada escena.[3]
El director treballa en estreta colaboració en atres responsables creatius, com el director de fotografia, el dissenyador de producció o el montador, en l'objectiu d'assegurar la coherència estètica i narrativa de l'obra.
Dins d'este departament també eixercita un paper fonamental l'ajudant de direcció. Esta figura coordina el desenroll pràctic del rodage, organisa el treball diari de l'equip i controla el compliment del pla de rodage. Entre les seues funcions es troben gestionar els temps de filmació, preparar els fulls de cridada, organisar la figuració i mantindre la comunicació entre el director i els distints departaments tècnics.
En produccions de gran tamany poden intervindre varis ajudants de direcció, que s'encarreguen de tasques específiques com la coordinació d'extres, l'organisació del set o la supervisió d'unitats de rodage adicionals.
Direcció de fotografia
El departament de direcció de fotografia és responsable de l'aspecte visual de la producció. El seu principal responsable és el director de fotografia, qui dissenya l'allumenament de les escenes, determina l'estil d'enquadrament i decidix l'ús de cambres, lents i moviments de cambra.[7]
El director de fotografia treballa en estreta colaboració en el director per a traduir les intencions narratives en solucions visuals concretes, com l'ús de determinats contrasts de llum, colors o composicions de pla.
Este departament sol incloure diversos professionals especialisats, com a operadors de cambra, foquistas, elèctrics i tècnics d'allumenament. Tots ells colaboren per a implementar l'esquema d'allumenament i assegurar el correcte funcionament de l'equip tècnic durant el rodage.
Sò directe
El sò directe s'encarrega de registrar l'àudio durant el rodage, incloent diàlecs, efectes sonors i ambient sonor de l'escena. El responsable principal d'este departament és el cap de sò o ingenier de sò.
Per a la captació de l'àudio s'utilisen diversos dispositius, com a micròfons de canya (boom), micròfons inalàmbrics colocats en els actors i gravadores de sò professionals. L'equip de sò deu coordinar-se estretament en el departament de direcció i fotografia per a evitar interferències en l'image o en l'allumenament.
Encara que gran part del sò d'una producció pot modificar-se o recrear-se posteriorment durant la posproduccó, la captació de sò directe de calitat resulta fonamental per a mantindre la naturalitat de les interpretacions i reduir la necessitat de doblage posterior.
Departament d'art
El departament d'art és responsable del disseny visual dels espais i objectes que apareixen en pantalla. Este departament treballa baix la supervisió del dissenyador de producció o director d'art, qui definix l'estètica general dels decorats i la seua coherència en el to de l'obra.
Entre les seues funcions es troben la construcció i decoració de decorats, l'ambientació de localisacions reals, la selecció de mobiliari i elements de utilería (props) i la creació d'elements gràfics o arquitectònics necessaris per a l'història.
El departament d'art colabora estretament en els equips de vestuari, maquillage i fotografia per a assegurar que tots els elements visuals de l'escena mantinguen una coherència estètica.
Producció
El departament de producció s'encarrega de l'organisació llogística, administrativa i financera del rodage. Baixe la direcció del productor o del cap de producció, este departament gestiona aspectes com el presupost, la contractació de personal, els permissos de rodage i la coordinació general de l'equip.
Entre les seues responsabilitats s'inclouen la gestió de localisacions, el transport de l'equip tècnic, l'estage del personal, la contractació de servicis externs i el recapte de recursos necessaris per a cada jornada de filmació.
L'equip de producció treballa en constant coordinació en l'ajudant de direcció i els responsables dels distints departaments tècnics per a assegurar que el rodage es desenrolle conforme al calendari i al presupost establits.
Vestuari, maquillage i caracterisació
El departament de vestuari, maquillage i caracterisació s'encarrega de definir i preparar l'apariència física dels personages durant el rodage. El seu treball contribuïx a la construcció visual de l'història i a la credibilitat de l'univers narratiu.
El dissenyador de vestuari o responsable de vestuari selecciona i dissenya les penyores utilisades pels actors, tenint en conte factors com l'época històrica, el context social dels personages i la coherència estètica de l'obra. Durant el rodage, l'equip de vestuari també s'encarrega de mantindre la continuïtat entre prens, assegurant que l'apariència dels personages es mantinga consistent entre distintes escenes.
El departament de maquillage s'ocupa de la preparació estètica dels intérprets, incloent maquillage correctivo, maquillage artístic i efectes de caracterisació. En alguns casos, este departament colabora en especialistes en pròtesis o maquillage d'efectes especials per a crear transformacions físiques complexes, ferides simulades o envelliment dels personages.
El treball de vestuari i maquillage requerix una estreta coordinació en el departament d'art i en la direcció de fotografia, ya que els colors, materials i textures poden influir en l'allumenament i en l'aspecte visual final de l'escena.
Efectes especials i efectes visuals
Els efectes especials (SFX) i els efectes visuals (VFX) constituïxen un conjunt de tècniques destinades a crear o modificar elements de l'image que no poden registrar-se directament durant el rodage.
Els efectes especials solen realisar-se físicament durant la filmació i inclouen mecanismes com a explosions controlades, pluja artificial, fum, fòc, animatrónica o dispositius mecànics utilisats per a simular fenomens físics en el set.
Per la seua banda, els efectes visuals es realisen principalment durant la posproduccó per mig de tècniques digitals que permeten integrar images generades per ordenador, modificar escenaris o afegir elements inexistents en el rodage original.
Durant el rodage, el supervisor d'efectes visuals colabora en el director, el director de fotografia i l'equip d'art per a assegurar que les images capturades puguen integrar-se posteriorment en els elements digitals prevists. Açò pot implicar l'ús de pantalles verdes o blaves (croma), marcadors de seguiment o referències d'allumenament que faciliten el treball de posproduccó.[8]
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Lee, John J.; Gillen, Anne Marie (2010). The Producer's Business Handbook: The Roadmap for the Balanced Film Producer, Focal Press. ISBN 9780240814636.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Katz, Steven D. (1991). Film Directing: Shot by Shot, Michael Wiese Productions. ISBN 9780941188104.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Crabb, Kelly (2005). The Movie Business: The Definitive Guide to the Legal and Financial Secrets of Getting Your Movie Made, Simon & Schuster. ISBN 9780743264921.
- ↑ Rea, Peter W.; Irving, David K. (2015). Producing and Directing the Short Film and Video, Focal Press. ISBN 9780415738316.
- ↑ 6,0 6,1 Cleve, Bastian (2012). Film Production Management, Focal Press. ISBN 9780240811758.
- ↑ Brown, Blain (2016). Cinematography: Theory and Practice, Focal Press. ISBN 9781138940925.
- ↑ Rabiger, Michael (2008). Directing: Film Techniques and Aesthetics, Focal Press. ISBN 9780240808826.