Roc Chabás
| Roc Chabàs | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Bust de Roc Chabàs en els jardins dels Vivers de Valéncia. | |||
| Nacionalitat: | Espanya | ||
| Ocupació: | Archiver, historiador | ||
| Naiximent: | 1844 | ||
| Lloc de naiximent: | Dénia | ||
| Defunció: | 1912 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia | ||
Roc Chabàs Llorens (Dénia 1844 - † Valéncia 1912) fon archiver de la catedral de Valéncia, historiador, membre corresponent de la Real Acadèmia de l'Història, director de distintes seccions de Lo Rat Penat i de l'Escola d'Estudis Valencians de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).
És considerat un "referent de l'intelectualitat catòlica" de la seua época. Va destacar pels seus estudis històrics sobre temes relacionats en el Regne de Valéncia.
SacerdotEditar
En l'any 1868 fon ordenat sacerdot en 23 anys, en un temps difícil. En setembre d'eixe any varen entrar en el Govern persones en profundes idees anti religioses vinculats en les revoltes d'eixes dates. Les juntes revolucionàries i el decret de Romero Ortiz d'octubre d'eixe any varen ser decisius en l'ambient anti clerical de finals del sigle XIX espanyol. Les denuncies contra la violència eixercida cap a eclesiàstics i benes de l'iglésia eren ignorades per les autoritats.
En est ambient, Roc Chabàs va perseverar en la seua vocació religiosa i va proseguir en els seus estudis de teologia arribant a conseguir el doctorat.
El seu primer destí eclesiàstic fon en Dénia com a coadjutor. Allí va recopilar documentació per a publicar el seu primer llibre sobre l'Història de Dénia i va crear la revista històrica L'Archiu en l'any 1886.
Va tornar a Valéncia com a canonge de la Seu de Valéncia i archiver.
En l'etapa en Dénia va publicar la citada Història de Dénia, El sepulcre de Severina i Dates biogràfiques del Venerable Pedro Esteve.
Canonge i Archiver de la Catedral de Santa Maria de ValénciaEditar
El treball de Roc Chabàs en la Catedral de Valéncia fon molt important, va catalogar els fondos, tant de la catedral, com de la Diòcesis de Valéncia.
Va estudiar les obres d'art de la catedral, arquitectura, escultura, pintura i l'Altar major.
En l'àmbit religiós desenrollà l'Història de l'Iglésia tocant distints aspectes, com l' Història de l'evangelisació, la Doctrina cristiana en llengua aràbiga i castellana per a instrucció dels moriscs, o l'organisació eclesiàstica interna. Destacada és també la seua inacabada biografia dels bisbes de Valéncia.
El seu treball d'archiver li va permetre profundisar en l'història de la ciutat i regne de Valéncia, destacant com un gran investigador, va estudiar i va publicar sobre La fundació de Valéncia, els inicis del cristianisme, els mossàraps valencians (tema conflictiu per a molts), els orígens dels regadius i la distribució de les aigües en el sigle XIII, la donació de Gandia, els Furs de Valéncia.
Lo Rat Penat i la RACVEditar
Roc Chabàs fon un activiste cultural, la seua capacitat era enorme, organisant des de congressos sobre la Corona d'Aragó a tertúlies en el seu domicili, esta tertúlia és considerada l'embrió de la RACV, puix en ella és a on es va desenrollar l'idea, sent José Martínez Aloy qui a la mort de Chabas la portaria a bon fi.
Lo Rat Penat fon la seua plataforma de difusió, i des de l'associació va impulsar el desenroll cultural, sent membre de l'entitat tota la seua vida.
Des de que Martínez Aloy es va fer càrrec de la Secció d'Història sent Croniste Oficial de la Província de Valéncia i Roc Chabàs de la d'Alacant, la colaboració entre abdós fon molt intensa.
El 22 de juliol de 1889, Roc Chabàs va actuar com a mantenedor dels Jocs Florals de la Ciutat i del Regne de Valéncia celebrats en el Teatre Principal.
En l'any 1901 va assumir la secció de Lliteratura de Lo Rat Penat. En el seu treball en esta secció destaca la conferència impartida pel llingüiste alemà Hadwiger sobre filologia valenciana.
Dins de Lo Rat Penat, fon Director de les seccions: Publicacions, Folclor, Arqueologia, i, baix la presidència de Leopoldo Trénor (1908-1910) va assumir la direcció de l'Escola d'Estudis Valencians.
Era un participant assidu de les conegudes com a excursions culturals dels que nos parla Teodor Llorente Falcó en Memòries d'un setantó:
Sobre la falsetat del Penó de la ConquistaEditar
- Com digué, en l'any 1900, Roc Chabàs, croniste oficial d'Alacant; archiver de la Catedral de Valéncia; acadèmic de la Real Acadèmia de l'Història; membre de la Societat Arqueològica Valenciana; membre de Lo Rat Penat i fundador dels Congressos d'Història de la Corona d'Aragó:
LlibresEditar
Entre atres obres destaquen:
- Història de Dénia (1886)
- El sepulcre de Severina
- Dates biogràfiques del Venerable Pedro Esteve
- Els mossàraps valencians (1891) [1]
- Génesis del Dret Foral Valencià per Roc Chabàs (Valéncia, 1902) ISBN: 978-84-8339-380-2
- Spill o Libre de les dones de Jaume Roig (1903)
- L'archiu El Archivo Metropolità de Valéncia 1903
- Ed. de Jaume Roig, Lahors de la Verge Maria 1904
- Episcopologio Valentino. Valéncia, Tipografía L'Avenç, 1909
CitesEditar
El 22 de julio de 1889, Roque Chabás actuaba como mantenedor de los Jocs Florals de la Ciutat y del Regne de Valencia en la velada teatral del Principal, la colaboración con Lo Rat Penat duró toda su vida. Desde que en 1898 se hizo cargo de la dirección de la sección de Historia de Lo Rat Penat José Martínez Aloy, que era cronista oficial de la Provincia de Valencia, la colaboración con Roque Chabás, que era cronista de la Provincia de Alicante, se hizo cada vez más intensa. Además, Roque Chabás aceptó ver al director de la sección de Literatura de Lo Rat Penat en 1901. Invitó al lingüista alemán Hadwiger que dio una conferencia sobre filología valenciana en la sede de Lo Rat Penat. También fue director de las secciones, publicaciones, folklore, arqueología, y, bajo la presidencia de Leopoldo Trénor (1908-1910) se le encomendó la dirección de la recién creada Escola d'Estudis Valencians. Además participaba asiduamente en las famosas excursiones culturales. Para comprender la importancia de estas excursiones es preciso reproducir lo escrito por Teodoro Llorente Falcó en Memorias de un setentón:
La mayoría de los expedicionarios era de gente de calidad: el barón de Alcalalí, don Vicente Calabuig, don Facundo Burriel (padre e hijo del mismo nombre), don Luis Cebrián, don Roque Chabás, don José Sanchis Sivera, don Francisco Martí Grajales, don José Bodria y otros.Associació Roc ChabàsEditar
Des de l'any 2018 una associació cultural de Dénia porta el seu nom, Associació Cultural Roc Chabàs La Marina.
ReferènciesEditar
BibliografiaEditar
- Gascón Pelegrí, Vicente. Prohombres valencianos en los últimos cien años, 1878-1978. Valéncia. Caixa d'Estalvis de Valéncia, 1978. ISBN 84-500-2630-X
- Mateu Rodrigo Lizondo. Roc Chabas, medievalista en Saetabi 1996, p. 47-66
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Roc Chabás.