Real monasteri de Brou

[[Archiu:Monast%___caps_block_0___%A8re_royal_de_Brou_(%___caps_block_1___%A9glise)_(1).___caps_block_2___|thumb|250px|Atre àngul de l'iglésia.]]

Real monasteri de Brou

Erro al crear miniatura:

Margarita d'Àustria, per Bernard van Orley, en el Museu de Brou (que es troba ubicat en el monasteri).

El Real monasteri de Brou (en francés: Monastère royal de Brou) està situat al surest del centre de la ciutat de Bourg-en-Bresse, capital del departament francés d'Ain (Ródano-Alps). Este monasteri agustiniano va ser fundat per Margarita d'Àustria (1480-1530).

Història

Margarita d'Àustria, viuda de Juan d'Aragó (1478-1497), s'havia casat en 1501 en Filiberto II de Savoya i junts residien habitualment prop de Bourg-en-Bresse. En 1504 enviudó de nou i va anar llavors que va prendre l'iniciativa de construir un monasteri com a necròpolis del seu espós. En el lloc existia anteriorment un priorat benedictino dedicat a sant Pedro, a on va fer enterrar de manera provisional a Filiberto. Aquell primer establiment monàstic tenia el seu orige en un lloc de eremitas, que ya en el XI s'havia organisat com a comunitat religiosa.

Una bula datada el 16 de juliol de 1506 va ordenar la supressió del priorat benedictino i va autorisar la construcció d'un nou establiment destinat a ser ocupat per monges agustinos. El conjunt del monasteri es va alçar en una rapidea considerable, entre 1506 i 1532. Les obres varen començar per les dependències que rodegen els tres claustres i l'iglésia a partir de 1513.

Edificis

L'iglésia

L'iglésia es va construir entre els anys 1513 i 1532. Presenta una frontera gòtica en una decoració exuberante. El seu interior comprén cinc naus i un ampli travessia. Reunix un valiós conjunt de peces que conformen el seu mobiliari:

• Pila bautismal, de marbre negre i datada en 1546. És obra de Nicolás Ducré.

• Trascoro, que separa la nau del cor per mig de tres arcs en decoració gòtica flamígera. La balaustrada superior té entre la seua delicada decoració sèt trams dividits per imàgens. Despuix d'este element es troba el cor.

• Sillería del cor, provablement obra flamenca. Es va construir entre els anys 1530 i 1532. Està colocat en abdós costats, i les cadires estan situades en dos órdens. En mig de l'espai es troba la tomba de Filiberto.

• 
  La pila bautismal.
• 
  El trascoro.
• 
  Sillería del cor.

• Tomba de Filiberto II de Saboya. Sobre una llosa de marbre negre es troba l'estàtua yacente del personage, ricament vestit, reposant el seu cap sobre un almohadón finamente elaborat i rodejat de angelotes tenantes d'escuts i armes del fallit. Una estructura de marbre blanc en delicades figures de sibilas soporta estes peces i tanca una segona figura yacente. És obra de Conrad Meyt. Este escultor flamenc va treballar entre 1526 i 1531 en les estàtues yacentes de Brou, ajudat per mestres locals.

• Tomba de Margarita de Borbón. En la partix sur està la tomba de la mare de Filiberto, situada en una caseta. La figura yacente de Margarita es troba sobre marbre negre. Frontalment hi ha vàries figures orantes plorant entre àngels. També és obra de Conrad Meyt.

• Tomba de Margarita d'Àustria. El mateix escultor (Meyt) es va encarregar de fer la tomba de la donant d'estes construccions, Margarita d'Àustria, filla de Maximiliano I de Habsburgo. Esta obra seguix el mateix patró que la tomba del seu espós Filiberto, en dos estàtues yacentes superpostes. Este sepulcro està situat baix un baldaquino gòtic flamígero del mateix estil que predomina en tot el conjunt arquitectònic de l'iglésia i la seua decoració.

• 
  Filiberto II de Savoya.
• 
  Tomba de Margarita de Borbón.
• 
  Figura yacente de Margarita d'Àustria.
• 
  Anunciación i Visitación del retaule dels Gojos.

• Retaule dels Gojos de la Verge. Dins d'una arquitectura de marbre blanc, típica de el XVI, es representen els sèt gojos de la Verge. Està dividit en tres carrers i en predela. El carrer central l'ocupa l'Asunción, el de l'esquerra l'Aparició de Crist a la seua mare i l'Adoració dels pastors, el de la dreta el Pentecostés i l'Adoració dels Macs. En la predela la Anunciación i la Visitación. Este retaule és obra del taller de Bourg-en-Bresse.

• Vitrales. L'iglésia té una important série de vitrals, concentrats en els finestrals de la capçalera; ni les naus ni la frontera les han tingut mai. Són obra d'un taller de Lió format per Jean Brachon, Antoine Noison i Jean Orquois que varen treballar en dissenys fets in situ i en atres procedents de Flandes.

• 
  Vitral en L'Asunción i la Coronació de la Verge en Filiberto i Margarita.
• 
  Vitral en l'Incredulitat de sant Tomás entre els donants.
• 
  Segon claustre.
• 
  Tercer claustre.

Dependències monásticas. Museu

El restant dels elements que conformen les dependències del monasteri, són d'arquitectura molt senzilla i es desenrollen al voltant de tres claustres. En algunes d'estes sales es troba el museu, de propietat municipal i instalat en este lloc en 1922. En el refectorio, en la planta baixa, s'expon la colecció d'esculturas religioses de el XIII al XVII; les pinturas i atres elements estan situats en el pis superior en les antigues celes dels monges.

Bibliografia

• FRANÇOISE BAUDSON. Brou, l'église et li monastère. Ed. Alpina. París, 1958. (en francés)
• MARIE-FRANÇOISE POIRTE. Li monastère de Brou. CNRS Ed. París, 2003 ISBN 2-271-05089-8 (en francés)
• Religions & Histoire n° 13, mars-avril 2007, Li monastère royal de Brou, chef-d'oeuvre d'unix princesse amoureuse, parell Virginie Larousse, p. 10-13 (ISSN 1772-7200).(en francés)

Enllaços externs

• Pàgina oficial del monasteri (en francés)
• El monasteri de Brou (en francés).