El motor d'eixida RD-250 ( índex GRAU 8D518 ) és la versió base d'una família de motors eixida de combustible líquit de dos cambra. Dita família inclou: RD-250, RD-251, RD-252, RD-261, RD-262. Els motors usen com propergols dos components d'alt punt d'ebullició: dimetilhidrazina asimètrica (també cridada NDMH, heptilo) i tetróxido de dinitrógeno, a sovint cridat NDMG + AT. El RD-250 va ser desenrollat per OKB-456 per al missil balístic intercontinental R-36 produït per Yuzhmash. Les modificacions del motor també es varen usar en les eixides de càrrega Cicló-2 i Cicló-3. Se suponia que devia usar-se en el Cicló-4, pero des de la cancelació del proyecte es deu considerar estos motors com fòra de producció.

Desenrolle

L'iniciativa per a crear una nova família de ICBM en motors de coets que utilisaren composts d'alt punt d'ebullició com propergoles per a eixides ( heptilo i AT ), va recaure en la OKB-586 , dirigida per M. K. Yangel. baix la seua direcció, des de 1955, l'OKB-456 desenrolle els proyectes RD-251 i RD-252. El dissenyador principal va ser M. R. Gnesin. El proyecte RD-251 era un motor que constava de tres unitats de dos cambres RD-250, el proyecte RD-252 era un motor de dos cambres, estructuralment unides de motors RD-251. Una turbobomba alimentava a dos cámara i estava montada en horisontal entre les toveres de dites cambres.[1] Per l'alt grau d'unificació, el desenroll d'abdós proyectes va ser pràcticament simultàneu. Els motors finalment es varen provar en 1967 i es varen adoptar com a part del sistema de missils R-36, reemplaçant gradualment les eixides en propergols criogènics. La producció es va realisar en la planta No. 586.

En l'acumulació d'experiència pràctica en l'operació i l'ocupació de noves tecnologies, es va modificar el disseny del motor principal. Per a missil P-36orb permet l'ocupació de caps nuclears des d'una òrbita terrestre baixa, la final, es va cridar RD-250M (bloc de cridada tres RD-250M RD-251M). També es varen usar RD-251M i RD-252 com a motors de primera i segona etapa, respectivament, del Cicló-2.

Per al propulsor Cicló-3 PO "Pivdenmash" es varen produir tant per a modificació passos tenen el nom RD-261 (primera etapa del motor va consistir en una de tres varen afegir RD-250 pM) ( el motor de la segona etapa, un RD-252 modificat) i RD-262. Els RD-261 i RD-262 es varen utilisar en els vehículs de llançament Cicló-3 fins al final del proyecte en 2009. Més tart, estos motors varen ser planejats com a motors de propulsió de primera i segona etapa en el proyecte conjunt ucranià-brasiler Cicló-4, cancelat per la falta de finançació.

Possible transferència tecnològica a Corea del Nort

Varis experts occidentals, i mijos de comunicació, han sugerit que la tecnologia del motor RD-250 podria haver-se transferit a Corea del Nort (des d'Ucrània). Esta transferència explicaria el ràpit progrés de Corea del Nort en el desenroll de dos nous missils: l'Hwasong-12 de ranc intermig i els Hwasong-14 i Hwasong-15 intercontinentals (ICBM). Per la complexitat de la tecnologia d'este tipo de motor, les modificacions o l'ingenieria inversa semblen difícils de conseguir. Per lo tant, és creible que el motor complet, o la documentació tècnica, podria haver segut comprat en el mercat negre i enviat directament a Corea del Nort, per Rússia o Ucrània.[2] Pel contrari, hi ha un anàlisis[3] que sugerix un mecanisme alternatiu per a la transferència a Corea del Nort de motors, o un missil sancer R-36, de Rússia.

Variants

Existixen diferents variants del motor:

RD-250 ( Índex GRAU 8D518 ): Motor de base de la família. Usat en el R-36 . Un conjunt de tres RD-250 forma el mòdul RD-251.[4]
RD-250P ( Índex GRAU 8D518P ): versió millorada de el RD-250. Usat en el R-36P . Un conjunt de tres RD-250P forma el mòdul RD-251P.
RD-250M ( Índex GRAU 8D518M ): versió millorada de el RD-250P. Usat en el R-36-O . Un conjunt de tres RD-250M forma el mòdul RD-251M.
RD-250PM ( Índex GRAU 8D518PM ): versió millorada de el RD-250M. Utilisat en el Cicló-3 . Un conjunt de tres RD-250PM forma el mòdul RD-261.
RD-252 ( Índex GRAU 8D724 ): Versió optimisada al buit de el RD-250. Utilisat en les segones etapes R-36 i Cicló-2.[5]
RD-262 ( Índex GRAU 11D26 ): versió millorada de el RD-252. Utilisat en les segones etapes Cicló-3.[6]

Mòduls

Alguns d'estos motors es varen incloure en mòduls de múltiples motors. Els mòduls rellevants i els motors auxiliars són:

RD-251 ( Índex GRAU 8D723 ): Un mòdul que comprén tres RD-250. Mòdul de propulsió de la primera etapa R-36 (8K67).[7]
RD-251P ( Índex GRAU 8D723P ): Un mòdul que comprén tres RD-250P. Mòdul de propulsió de la primera etapa R-36P (8K68).
RD-251M ( Índex GRAU 8D723M ): Un mòdul que comprén tres RD-250M. Mòdul de propulsió de la primera etapa R-36-O (8K69) i Tsyklon-2 .
RD-261 ( Índex GRAU 11D69 ): Un mòdul que comprén tres RD-250PM. Mòdul de propulsió de la primera etapa Cicló-3.[8]

Taula comparativa

Família de motors RD-250[9]
Motor RD-250 RD-250P RD-250M RD-250PM RD-252 RD-262
GRAU 8D518 8D518P 8D518M 8D518PM 8D724 11D26
Mòdul RD-251 RD-251P RD-251M RD-261 N/A N/A
Module GRAU 8D723 8D723P 8D723M 11D69 N/A N/A
Development 1962-1966 1967-1968 1966-1968 1968-1970 1962-1966 1968-1970
Propellant N2O4/UDMH
Pressió de la cámara 8.336 MPa 8.924 MPa
Espente, buit 881.6 kN 881.6 kN 881.6 kN 881.7 kN 940.8 kN 941.4 kN
Espente, nivell de la mar 788.5 kN 788.5 kN 788.5 kN 788.7 kN N/A N/A
Isp, buit 301 isp 301 isp 301 isp 301.4 isp 317.6 isp 318 isp
Isp, nivell de la mar 270 isp 270 isp 270 isp 269.6 isp N/A N/A
Llongitut 2600 mm 2600 mm 2600 mm N/A 2190 mm 2190 mm
Diàmetro 1000 mm 1000 mm 1000 mm N/A 2590 mm 2590 mm
Pes net 728 kg 728 kg 728 kg N/A 715 kg 715 kg
Utilisat R-36 (8K67)
1.ª etapa
R-36P (8K67P)
1.ª etapa
R-36-O (8K67-O) i Tsyklon-2
1.º etapa
Tsyklon-3
1.ª etapa[10]
R-36, R36P, R-36-O, Tsyklon-2
2.ª etapa
Tsyklon-3
2.ª etapa[11]

Referències

  1. ↑ Norbert Brügge. «The R-16 (8K64) first stage engine "Glushko RD-218" and its derivative» (en en). www.b14643.de. Consultat el 15 d'agost de 2017.
  2. ↑ «The secret to North Korea’s ICBM success» (en en). www.iiss.org. Consultat el 15 d'agost de 2017.
  3. ↑ North Korean Missile Engines: Not from Ukraine, Mariana Budjeryn & Andrew Zhalko-Tytarenko, Atlantic Council, 2017-09-12
  4. ↑ «RD-250». Encyclopedia Astronautica. Consultat el 20 de juny de 2017.
  5. ↑ «RD-252». Encyclopedia Astronautica. Consultat el 20 de juny de 2017.
  6. ↑ «RD-262». Encyclopedia Astronautica. Consultat el 20 de juny de 2017.
  7. ↑ «RD-251». Encyclopedia Astronautica. Consultat el 20 de juny de 2015.
  8. ↑ «RD-261». Encyclopedia Astronautica. Consultat el 20 de juny de 2015.
  9. ↑ «NPO Energomash list of engines». NPO Energomash. Archivat des de l'original, el 7 de novembre de 2014. Consultat el 20 de juny de 2015.
  10. ↑ Pillet, Nicolas. «Tsiklone - Li premier étage» (en francés). Kosmonavtika.com. Consultat el 4 de juliol de 2016.
  11. ↑ Pillet, Nicolas. «Tsiklone - Li deuxième étage» (en francés). Kosmonavtika.com. Consultat el 4 de juliol de 2016.