Les protestes en Nepal de 2025, també coneguda com la Revolució Z,[1][2][3][4] varen ser manifestacions a gran escala en dit país, organisades principalment per estudiants i jóvens de la generació Z. Les protestes varen començar despuix d'una prohibició a nivell nacional de moltes plataformes populars de rets socials, encara que es varen originar per la frustració de la ciutadania pel autoritarisme, la corrupció percebuda i l'ostentació de riquea per part de funcionaris del govern i les seues famílies, aixina com per les acusacions de mala gestió de fondos públics.[5] El moviment es va expandir ràpidament per a comprendre qüestions més àmplies de gobernanza, transparència i rendició de contes política.[6][7][8][9] Les protestes varen escalar ràpidament en violència contra funcionaris públics i vandalisme en edificis governamentals i polítics en tot el país.

Protestes en Nepal de 2025

El 9 de setembre de 2025, el primer ministre KP Sharma Oli, junt en molts atres ministres del govern, va dimitir i va fugir del país en resposta a les protestes.[10][11][12] Per al 12 de setembre de 2025, Sushila Karki va ser nomenada primera ministra interina de Nepal. Per al 13 de setembre de 2025, les protestes s'havien calmat.[13][14]

Context

El 4 de setembre de 2025, el Govern de Nepal va ordenar el tancament de 26 plataformes de rets socials, entre elles Facebook, X, YouTube, LinkedIn, Reddit, Signal i Snapchat, per no registrar-se segons les noves normes del Ministeri de Comunicació i Tecnologies de l'Informació.[8] Alguns crítics han argumentat que el tancament va ser provocat per una tendència en rets socials a on destacava el nepotisme, centrant-se en els privilegis indeguts dels que gojaven els fills i familiars de líders polítics influents.[15] La tendència va atraure una atenció pública considerable, aixina com la participació d'usuaris de la generació Z.[16][17]

L'importància de la prohibició de les plataformes de mijos es va relacionar en l'economia política nepalí. El 33% del PIB nepalés prové de les remeses en centenars de mils de permissos d'eixida emesos, junt en el 20% de desocupació jovenil, lo que significa que estes remeses mantenen a flotació a les llars i paguen les factures d'importació, pero també indiquen una falta de transformació estructural en l'economia nacional cap a un model d'ocupació primera, espentant als jóvens a treballar en espais en llínea. La prohibició de les rets socials amenaçava aixina els mijos de vida dels jóvens.[18]

Abans de les protestes, el nepalí promig guanyava USD 1.400 per any, mentres que les famílies de l'èlit gobernant del país mostraven la seua riquea en les rets socials. Esta tendència de «Nepo Kid» va provocar una ira pública significativa, particularment dels usuaris de la Generació Z.[19][19] L'edat mija de la població de Nepal és de 25 anys, lo que significa que una gran part de la població pertany a la Generació Z, el grup d'edat que més utilisa les rets socials. Per açò, aixina com al terreny accidentat i en gran part rural del país i a la migració substancial a l'estranger, Nepal té un dels usos més alts de les rets socials en el sur d'Àsia, en casi un conte per cada dos persones.[20]

Coordinació digital

Els grups de participació jovenil, en particular Hami Nepal (una organisació no governamental), varen utilisar els servidors de Discord i els canals d'Instagram com a ferramentes centrals d'organisació en les protestes de la Generació Z.[21] Qualsevol podia unir-se al grup de Discord d'Hami Nepal, lo que ho feya vulnerable als troles o a les persones que no vivien en Nepal.[22]

Segons els informes, els canals de Discord contenien discussions tàctiques, com dirigir a les persones cap a l'aeroport, organisar l'adquisició o l'us de dispositius incendiaris (per eixemple, còctels molotov), planificar accions contra les estacions de policia i discutir la desactivació de neumàtics d'avió en gas acetileno.[23]  En acabant de que la resposta policial provocara 19 morts, els organisadors d'alguns servidors de Discord varen demanar als membres que deixaren d'assistir a classes. Varen demanar un tancament indefinit de coleges i escoles fins que el govern acceptara la responsabilitat per les morts.[24]

A mida que les protestes creixien en intensitat, funcionaris del govern i fonts dels mijos varen informar que la retòrica extremista i els cridats a l'acció violenta varen sorgir en certs fòrums en llínea. Els informes dels grups de Discord inclouen mensages que advoquen per la violència: instruccions per a que les protestes duguen armes, atacs a residències de polítics, propostes d'actes destructius contra l'infraestructura i sugerències de represàlies violentes despuix de les morts.[25]

Despuix de la renúncia d'Oli, els caps de l'eixèrcit es varen reunir en Hami Nepal, una ONG coneguda en Nepal per la seua transparència i els varen demanar que sugeriren candidats per a un líder interí que supervisaria les eleccions nacionals. Més de 100,000 usuaris es varen reunir virtualment en el seu canal de Discord per a debatre. Despuix de discussions i vàries enquestes, els membres es varen decidir per Sushila Karki. Shaswot Lamichhane, moderador del canal i recent graduat de l'escola secundària, va dir que les discussions estaven destinades a simular una "minielecció".[22]L'ONG va portar a terme una enquesta en Discord per a elegir a Sushila qui per a ser elegida també va contar en l'aprovació del cap de l'eixèrcit, el general Ashok Raj Sigdel. ademés l'ONG va ser criticada per monopolisar els contactes en l'eixèrcit i de no representar la pluralitat del moviment.[26]

Vore també

  • [[Archiu:{{#switch:Àsia|20px|Vore el portal sobre Àsia]] Portal:Àsia. Contingut relacionat en Nepal.

Referències

  1. ↑ «Les protestes de la generació Z per la prohibició de les rets socials i contra la corrupció en Nepal que varen fer caure al primer ministre». BBC News Món. Consultat el 2025-09-09.
  2. ↑ Keshvani-Ham. «Nepal protests: 20 dead in Gen Z riots over social mija ban». The Times. Consultat el 2025-09-08.
  3. ↑ «Gen Z protest in Kathmandu against corruption and ban on social mija platforms» (en en). The Kathmandu Post. Consultat el 2025-09-08.
  4. ↑ «'Revolució Z' en Nepal: gresca en les presons, una primera dama cremada viva i a lo manco 30 morts en 48 hores de fúria» (en és). L'Espanyol. Consultat el 2025-09-13.
  5. ↑ «Nepal Gen Z Protests Live: Kathmandu streets wear deserted look, forces on alert after day-long protests» (en en). Índia Today. Consultat el 2025-09-08.
  6. ↑ «Gen Z protest in Kathmandu against corruption and ban on social mija platforms» (en anglés). kathmandupost. com. Consultat el 2025-09-09.
  7. ↑ «Gen Z youths stage protest at Maitighar against corruption, social mija ban» (en en). The Himalayan Claves. Consultat el 2025-09-09.
  8. ↑ 8,0 8,1 Gurubacharya. «Nepal blocks Facebook, X, YouTube and others for failing to register with the government» (en en). AP News. Consultat el 2025-09-04.
  9. ↑ «[1]», The Guardian. Consultat el 2025-09-08 (en en-GB).
  10. ↑ «[2]», Eco TV, Eco TV. Consultat el 9 de setembre de 2025.
  11. ↑ «[3]», DW Espanyol. Consultat el 9 de setembre de 2025.
  12. ↑ «[4]», L'Estrela de Panamà, L'Estrela de Panamà. Consultat el 9 de setembre de 2025.
  13. ↑ «Nepal calm as first female prime minister takes charge after deadly protests» (en en-gb). The ICIR- Latest News, Politics, Governance, Elections, Investigation, Factcheck, Covid-19. Consultat el 2025-09-17.
  14. ↑ «सुशीला कार्की ने नेपाल के अंतरिम प्रधानमंत्री के तौर पर शपथ ली, भारत से है पुराना नाता» (en hi). BBC News हिंदी. Consultat el 2025-09-17.
  15. ↑ «A "Nepo Kid" Trend Amid Gen Z-Led Protests Against Nepal's Social Mija Ban». NDTV. Consultat el 2025-09-08.
  16. ↑ Latif. «Army called in to quell violent protests in Nepal after clashes over social mija ban leave 19 dead» (en en). Anadolu Agency. Consultat el 2025-09-08.
  17. ↑ «Why Nepal Banned Social Mija, And Why That's Not Only Trigger For Protests». NDTV. Consultat el 2025-09-08.
  18. ↑ «[5]». Consultat el 2025-09-14 (en en-US).
  19. ↑ 19,0 19,1 «[6]». Consultat el 2025-09-14 (en en).
  20. ↑ «Nepal's parliament set on fire after PM resigns over anti-corruption protests» (en en-gb). BBC News. Consultat el 2025-09-14.
  21. ↑ «Who llaure the organisers of Nepal’s massive Gen Z protest?» (en en). Índia Today. Consultat el 2025-09-21.
  22. ↑ 22,0 22,1 «[7]». Consultat el 2025-09-21 (en en).
  23. ↑ «How Discord became control room for Nepal’s Gen Z protests» (en en). Índia Today. Consultat el 2025-09-21.
  24. ↑ «Nepal protests: Gen Z protestors mobilising through Discord app to coordinate actions. Here's what they discussed - BusinessToday» (en en). Business Today. Consultat el 2025-09-21.
  25. ↑ «The Wesean Claves - The Voice of Wesea» (en en). www. theweseantimes. ink. Consultat el 2025-09-21.
  26. ↑ «Hami Nepal, l'ONG que va liderar les protestes i va conduir al nou govern» (en és). www. asianews. it. Consultat el 2025-10-09.