Proa
En nàutica, la proa d'una embarcació és la part davantera en la qual s'unixen les amuras formant la vora que en alvançar va tallant les aigües en que navega. També es denomina proa al terç anterior del buc.
Descripció
editar
La proa és afinada per a disminuir al màxim possible la seua resistència hidrodinàmica al moviment. Antigament, principalment en els sigles XVII i XVIII, la proa solia dur bauprés i mascarón de proa (figura decorativa). Hui, solament du els emblemes particulars, el nom i un símbol de la companyia naviera si és un buc mercant. En la proa s'estagen el cabrestante (modernamente, puix antigament es duya més a popa), les ancores i el torrotito. L'estructura interna de la proa es compon de cuadernas i mamparo de colisió (usat en bucs des de l'época romana). El mamparo de colisió està construït pensant en una colisió frontal i la seua funció és absorbir l'energia del choc i contindre l'entrada d'aigua. Generalment, estaja les cadenes de l'ancora.[1]
Parts
editar
| Espanyol | Inglés | Descripció |
|---|---|---|
| Bauprés | Bowsprit | |
| Columnes de Bauprés | Knightheads | Si té bauprés pesat, pot dur estos reforços laterals. |
| Beque | Beakhead | Si té beque, el tallamar se separa de la roda, i requerix l'us de curva capuchina (per a tancar la brecha vertical) i curves banda (per a reforçar-ho lateralment). |
| Pescante d'amura | Bumkin (Boomkin) | Si té beque, pot tindre pescante d'amura. |
| Curva capuchina | Knee of the Head | |
| Curves bandes | Chicks | |
| Escobénes | Hawse holes | Si té curves bandes, pot tindre els escobenes en estes. |
| Paraulota baixa d'escobén[2] | Bolster | |
| Tallamar | Cutwater | |
| Parasemo | Figurehead | Pot estar directament en la roda o si té beque en est. |
| Branque | En embarcació gran pot tindre branque constituït per: caperol, roda i peu de roda. | |
| Caperol
(Cap de Branque) |
||
| Roda | Stempost | En embarcació chicoteta en lloc de branque, pot tindre sol roda i peu de roda. |
| Peu de roda | Grip | La quilla és una sola peça horisontal i per a que continue cap a dalt en la roda, requerix esta curva, el peu de roda. |
| Amura | ||
| (1) De totes estes, les proes modernes solament tenen escobenes, amura i roda. Ademés, poden tindre bulbo de proa. | ||
| Espanyol | Inglés | Descripció |
|---|---|---|
| Curva de sobrequilla de proa | Stemson | |
| Contrarroda (Contrabranque,
Albitana de proa) |
Apron | |
| Dormits | Deadwood | |
| Mamparo de colisió | ||
| (1) De totes estes, les proes modernes solament tenen el mamparo de colisió. | ||
Tipos
editar| Espanyol | Inglés | Trams respecte a la vertical | |
|---|---|---|---|
| Proa | Bow | (Des de dalt cap a avall) | |
| Recta | Straight stern |
|
|
| Plumb |
|
proa recta pero en més curva | |
| Llançada (Inclinada) | Raked |
|
|
| de Campana | Flared |
|
proa llançada pero curvada |
| de Violí (Atlàntica, de Yate, Clipper) | Clipper |
|
proa de campana ben llarga |
| de Bulbo | Bulbous |
|
proa de campana en bulbo |
| de Cullera | High-chin spoon |
|
|
| de Cullera | Low-chin spoon |
|
|
| d'Espolón | Ram |
|
|
| Invertida (X-Bow) | Inverted |
|
proa d'espolón sense este |
Proa recta
editarUniversal, molt usada en els sigles XIX i XX.
Proa plumb
editarProa llançada (inclinada)
editarFreqüent, en barcos de peixca.
Proa de campana
editarProa de Violí (Atlàntica, de Yate, Clipper)
editarMolt usada en bucs oceànics fins a fins de l'II GM.
Proa de bulbo
editarTé reduïda resistència a la marcha en bucs de gran tonellage. La més usada en l'actualitat. Inventada pel ing. rus Vladímir Yurkévich.
Proa de cullera (Maier)
editarÉs una classe de proa llançada, en formes en V molt obertes, que presenten bones característiques marineres, encara que en mal temps atenua poc el moviment de cabotege, i disminuïx la capacitat de càrrega en el terç de la proa.
Proa d'espolón
editar
Té forma de violí invertit proyectada des d'arrere cap a la roda des de la llínea de flotació, molt reforçada l'us de la qual data des de l'época de Nerón en la Armada romana i posteriorment es va aplicar en els bucs de guerra en el XIX fins a principis del XX per a fins d'envestir atres embarcacions.
Proa invertida (X-bow)
editarTé bones característiques en condicions de mal temps. Derivada de la proa d'espolón. Molt usada en bucs militars del XIX i XX.
Expressions
editar
Conducta
editar- Posar la proa: fig. fixar la mira en alguna cosa, fent les diligències conducentes per al seu guany i consecució.
Característica
editar- Estar sobre proa: estar el buc més calat de lo regular en esta part.
- De popa a proa: es diu en dos sentits, primer, en el de la llongitut del buc; segon, en el de comprendre tot lo que es tanca a bordo i de que es tracte en el moment, ya siguen individus o efectes.
Procediment
editar- Obrir la proa: separar en el bichero la d'un pot o una atra embarcació menor del moll o buc a on estava atracada o be fer-la declinar cap a fòra d'un baix-fondo, espentant en est en la palanca o botador. En un atre sentit molt distint, obrir-se la proa.
- Prendre per la proa: lo mateix que dur baix de l'aigua a algun.[3]
Maniobra
editar- Acuartelar a proa: frase i veu de mando per a que es acuartelen el foque i demés vés-les de proa que en el moment admeten esta maniobra, quan per descuit del timonel o per una escassea repentina del vent, vol tocar el aparelle i es corre risc de prendre per avante.
- Tallar o creuar la proa: passar per davant d'un atre buc, travessant el seu rumbo. Passar per davant de la llínea que marca la proa. En l'accepció més comuna d'este verp es diu també que creua la proa un sec, etc. que travessa o es troba en la direcció del rumbo que se seguix.
- Guanyar (la proa al vent): alvançar sempre cap a barlovent o fer un rumbo que forme en la direcció del vent un àngul menor de 90°.
- Fer bona proa, fer tal proa i traure tal proa: signifiquen o es referixen al rumbo ventajós en que es navega, relativament a les circumstàncies de vent, mar i punt o objecte de destí.
- Fer la mateixa proa que un atre buc, dur tal proa, i esmenar la proa: equivalen a les de fer, dur i esmenar el rumbo.
- Aplegar la proa fins a tal rumbo: és aplegar en la orzada a confondre's la direcció de la quilla en la del rumbo de que es tracta, el qual se supon ser el de menor àngul possible en el vent en les circumstàncies.
- Passar per la proa: esta frase equival a la de tallar la proa, en la sola diferència de que la primera es té més generalment per un efecte natural dels moviments d'abdós bucs i la segona sola majoria de les voltes prendre's en mal sentit o com a expressió en que es designa un desacato o falta de respecte o consideració de part del que talla o creua per davant d'aquell a qui devia respectar i acatar; per lo manco, esta falta se significa sempre en dita frase.
- Posar, ficar, mantindre la proa a la mar o al vent: tancar l'àngul de la direcció de la quilla en la del vent o mar, orzando quant ho permeten l'una o l'atra.
- Virar de popa a proa: Virar en redó.
Combat
editar- Guanyar la proa a un buc: alvançar-se-li, situar-se en posició ventajosa per a tallar-li la proa.
- Envestir de proa i envestir-se per la proa: com envestir rosegue a rosegue.
Accident
editarVore també
editarReferències
editar- ↑ «archive. org/web/20110911205318/http://www. nautiscuela. com/articulos/tecnologia/estructura. htm Estructura naval». Archivat des d'el nautiscuela. com/articulos/tecnologia/estructura. htm original, el 11 de setembre de 2011.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Fernández de Navarrete, Martín: google. es/books? dq=diccionario&jtp=437&id=0HUDAAAAYAAJ&hl=es#v=onepage&q&f=false Diccionari marítim espanyol, 1831. En Google Books.
Enllaços externs
editar
Proa en el Viccionari.
Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..
- Este artícul conté una traducció derivada de «Proa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.