Principat
El principat[1] és una forma de govern en la que el cap d'Estat és un príncip. Este model de govern es va donar molt en l'Edat Mija[2] i l'Edat Moderna en els periodos que comprenen del XV a el XVIII; els principats eren, políticament parlant, menudes regions que depenien de la metròpolis medieval.[3]
Històricament, els principats varen sorgir durant l'Edat Mija com a part del sistema feudal, a on els príncips locals adquirien un poder significatiu dins del domini real. Açò va conduir a la fragmentació política i a la creació de miniestados[2]. Con el tiempo, muchos de estos principados se consolidaron en reinos e imperios más grandes, mientras que otros mantuvieron su independencia y prosperaron.
Los principados soberanos que existen en la actualidad incluyen Liechtenstein, Mónaco y el coprincipado d'Andorra. Además, algunas primogenituras reales, como la d'Asturias en España, se denominan principados.[4] El terme també s'usa de forma genèrica per a designar menudes monarquies governades per un monarca de ranc inferior al d'un rei, com un gran duc.
Els principats han eixercitat un paper important en l'història europea, en particular dins del Sacre Imperi Romà Germànic, i han perdut popularitat en el desenroll del nacionalisme en els sigles XIX i XX.[5] El concepte de principat també s'ha aplicat de diverses formes en diferents regions i periodos històrics.[6]
Diferències i similituts entre un regne i un principat
Un regne i un principat són abdós dos tipos de governança territorial, pero diferixen en térmens de la seua estructura política, escala i la naturalea dels governants. A pesar d'estes diferències, abdós són models històrics de governança que compartixen algunes característiques clau, com la centralisació del poder i l'existència d'un monarca o governant al cap del sistema polític.
Definició i alcanç
Un regne típicament es referix al periodo durant el qual un monarca o una família gobernant eixercix control sobre un territori específic o un regne. El terme "regne" no està necessàriament vinculat a un tipo específic de govern, sino que es referix a la duració del regnat d'un monarca. Un regne pot comprendre un imperi, un regne o inclús una teocràcia, i pot variar considerablement en tamany i poder.[7]
Un principat, per un atre costat, és generalment un territori més menut i semiindependiente o un estat governat per un príncip. El terme s'usa en freqüència per a descriure regions o estats més menuts que els regnes o imperis. El monarca d'un principat és cridat príncip o princesa, i el tamany d'un principat pot variar des d'un menut estat-ciutat fins a un poder regional més gran. El govern d'un principat generalment es caracterisa per un alcanç més llimitat d'autoritat en comparació a un regne.[7]
Tamany i poder
El tamany i poder d'un regne o imperi pot variar considerablement. Un regne pot ser un imperi vast, com l'Imperi Romà, o un regne com el Regne de França. Els imperis solen ser molt més grans que els principats i a sovint tenen poblacions i territoris diversos que comprenen múltiples regions o continents.
En canvi, un principat és molt més menut. Històricament, els principats eren a sovint estats més menuts que podrien haver segut vassalls o territoris semiautónomos dins d'un regne o imperi més gran. Per eixemple, el Principat de Mónaco és un menut estat sobirà ubicat en la costa mediterrànea, que manté el seu propi govern, pero és més menut i influent en comparació al Regne de França, en el qual Mónaco ha estat històricament vinculat.[7]
Governants i títuls
Els governants de tant regnes com a principats són monarques, pero els seus títuls diferixen. En un regne, el cap d'Estat és típicament un rei o reina, i el monarca eixercix un poder absolut o casi absolut, depenent del sistema polític (monarquia absoluta vs. monarquia constitucional). Un regne sol ser governat per una dinastia, i el tro generalment passa per successió hereditària.[8]
En un principat, el governant sol ser un príncip, i el títul no implica el mateix nivell de poder que el títul d'un rei. Els governants dels principats generalment tenen menys autoritat que els reis i poden eixercir poder dins d'un àrea geogràfica més llimitada. El Príncip de Liechtenstein és un eixemple d'un príncip actual que governa un menut principat. Encara que el principat té sobirania, els poders del príncip són a sovint més simbòlics o ceremoniales, particularment en els principats constitucionals.[8]
Eixemples de regnes
Existixen numerosos eixemples històrics de regnes, que van des de vasts imperis fins a menuts regnes. El regnat de Luis XIV en França, conegut com el Rei Sol, és un eixemple icònic d'un regnat llarc i poderós. Luis XIV va centralisar el poder polític en França, establint una monarquia absoluta. El seu regnat va durar més de setanta anys, des de 1643 fins a 1715, i durant este periodo, França va ser una de les nacions més poderoses i influents d'Europa.[9]
De manera similar, el Regnat de la Regna Victòria en Gran Bretanya (1837-1901) va marcar l'apogeu de l'Imperi Britànic, que va aplegar a ser l'imperi més gran de l'història. El regnat de la Reina Victoria va supervisar la vasta expansió dels territoris britànics a través del món, convertint a l'imperi en una força dominant en la política mundial.
Eixemples de principats
Els principats solen ser molt més menuts que els regnes i generalment es troben en regions a on l'autonomia política és més alcanzable. El Principat de Mónaco, per eixemple, és un menut estat sobirà ubicat en la costa francesa. A pesar del seu tamany, Mónaco té el seu propi govern, sistema llegal i eixèrcit. El Príncip de Mónaco, actualment Príncip Alberto II, té tant poder simbòlic com alguns poders eixecutius, encara que gran part del govern és gestionat per funcionaris electes de l'estat.
El Principat de Liechtenstein, ubicat entre Suïssa i Àustria, és un atre eixemple. És un estat sense eixida a la mar en una població d'al voltant de 38,000 habitants. El Príncip de Liechtenstein té un poder polític significatiu, encara que el país opera baix una monarquia constitucional, en la que el príncip eixercita un paper important en la política exterior, mentres que la governança diària està a càrrec d'un sistema parlamentari.
Similituts entre un regne i un principat
A pesar de les diferències en tamany i naturalea dels governants, tant els regnes com els principats compartixen certes característiques:
- Abdós sistemes estan generalment encapçalats per un monarca, ya siga un rei o un príncip.
- En abdós casos, el poder tendix a estar centralisat en mans del governant o d'una família gobernant, especialment en monarquies absolutes. Inclús en sistemes constitucionals, el monarca conserva autoritat simbòlica o ceremonial.
- En molts casos, tant els regnes com els principats seguixen una successió hereditària, a on la posició de monarca passa d'una generació a la següent dins d'una família real.
- Tant un regne com un principat són territoris governats per un sol líder o família. Si ben el tamany i l'influència d'estos territoris diferixen, el concepte d'una entitat política unificada dirigida per un monarca és comú a abdós.
Principats actuals
En l'actualitat existixen, entre uns atres, els següents principats: Liechtenstein, Mónaco[10] i Andorra. Per motius històrics, també forma part del nom oficial de la comunitat autònoma espanyola del Principat d'Astúries i de la denominació extraoficial de la nació constituent britànica del Principat de Gales. Els títuls de príncip d'Astúries i príncip de Gales són ostentats pels hereus a les corones d'Espanya i el Regne Unit, respectivament.
També trobem atres tipos de principats, com el de Catalunya, el qual va rebre este nom durant l'existència de la Corona d'Aragó[11] i va estar plenament vigent fins a el XIX. No obstant, en el Real Decret de 30 de novembre de 1833 pel que s'establix la divisió provincial d'Espanya de Javier de Burgos, l'únic principat que es menciona és el d'Astúries, mencionant-se a Catalunya simplement aixina.
En l'actualitat existixen tres Estats sobirans en el ranc de principat, en els que el príncip és el cap de l'Estat. Són:
Andorra - Principat d'Andorra[12]
Liechtenstein - Principat de Liechtenstein- Plantilla:MCO - Principat de Mónaco.
Ademés, dos regions històriques mantenen l'institució a títul merament honorífic, part de dos Estats monàrquics, sent el príncip el successor del tro dels mateixos. Són:
- Erro al crear miniatura: - Principat d'Astúries (Espanya)
- Erro al crear miniatura: - Principat de Gales (Regne Unit).
Vore també
Referències
- ↑
- ↑ 2,0 2,1 Ganshof, F. L. Feudalismo. 1947. Editorial FCE. ISBN: 978-968-16-4362-4.
- ↑ Kohn, Hans. El Estado medieval y sus instituciones. 1955. Editorial Espasa Calpe. ISBN: 978-84-239-4564-8.
- ↑ Eccardt, Thomas M. Secrets of the Seven Smallest States of Europe: Andorra, Liechtenstein, Luxembourg, Malta, Monaco, San Marino, and Vatican City. 2017. Hippocrene Books. ISBN: 978-0781813582.
- ↑ Tilly, Charles. Coerción, capital y los Estados europeos (990-1992). 1992. Editorial Akal. ISBN: 978-84-7600-591-2.
- ↑ Anderson, Benedict. Comunidades imaginadas: reflexiones sobre el origen y la difusión del nacionalismo. 1983. Editorial FCE. ISBN: 978-968-16-4757-8.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Hale, J. R. War and Society in Renaissance Europe: 1450-1620 (2006) Routledge ISBN: 978-0415207652
- ↑ 8,0 8,1 Tilly, Charles. Coercion, Capital, and European States, AD 990-1992 (1992) Blackwell Publishers ISBN: 978-0631187151
- ↑ Delumeau, Jean. La Civilisation de l’Occident médiéval (1985) Presses Universitaires de France ISBN: 978-2130418437
- ↑ ¿Qué es realmente el principado de Mónaco?
- Archivat el 5 de juliol de 2011 archivat en Wayback Machine. Diario Infobae (Argentina)
- ↑ La primera referencia al Principado de Cataluña se encuentra en las Cortes de Perpiñán, de 1350, presididas por el rey Pedro el Ceremonioso.
- ↑ Sus príncipes no son miembros de la nobleza, sino el Presidente de Francia y l'obispo de Seo de Urgel
