President de Moldàvia
El president de la República de Moldàvia () és el càrrec que ocupa qui eixercix la jefatura d'Estat de Moldàvia, sent este elegit cada quatre anys des de 1990.
Deures i funcions
El president "representa a l'Estat" i és "... el garant de la sobirania i l'independència nacionals, aixina com de l'unitat i integritat territorial de l'Estat"."[1][2]En esta funció, el president garantisa la continuïtat de l'Estat moldavo, arbitra i mija el funcionament normal de les institucions públiques i defén l'imperi de la llei. Esta funció està en consonancia con el jurament solemne del President, prestat en el seu pren de possessió, de "… dedicar totes les meues forces i capacitats personals a la prosperitat de la República de Moldàvia, a respectar la Constitució i les lleis del país, a defendre la democràcia, els drets humans i les llibertats fonamentals, la sobirania, l'independència, l'unitat i l'integritat territorial de Moldàvia".[3]
Moldàvia és una república parlamentària en la que la majoria dels poders del president són en la pràctica ministerials, lo que significa que s'eixercixen segons lo estipulat per la Constitució, d'acort en la confiança del Parlament o, per consell del Governe. La presidència moldava és, per lo tant, una institució en gran mida ceremonial.[4][5][6] No obstant, com el president representa a Moldàvia en el pla internacional, té l'última paraula en la política exterior del país. Ademés, el president pot influir en la política interna utilisant el seu estatus per a iniciar i participar en el debat públic.[7]Potser lo més important és que el president goja d'un ampli conjunt de poders discrecionals que pot utilisar per a protegir l'orde constitucional establit.
Poders ministerials
El President, en la finalitat de mantindre la continuïtat i estabilitat del procés democràtic, convoca un nou Parlament a més tardar 30 dies despuix d'una elecció general i nomena un candidat per al càrrec de primer ministre despuix de consultar als líders dels diferents partits polítics en el Parlament.[8][9]Si el Parlament dona el seu vot de confiança al candidat i a la seua llista de ministres, el president nomena al primer ministre designat resultant com a primer ministre i a les demés persones com a ministres del Govern.[10]En cas d'incapacitat del primer ministre, inclús per dimissió o decés en el càrrec, el president també deu nomenar a un atre ministre del Govern com a primer ministre interí. El primer ministre interí és responsable de dirigir el Govern fins que es nomene a un nou primer ministre o cessació l'incapacitat del primer ministre en eixercici.[11]
Aparte de la formació del govern, el president promulga les lleis aprovades pel Parlament.[12] Ademés, el president eixercita atres funcions en matèria de relacions exteriors i de defensa nacional. En matèria de relacions exteriors, el president acredita i retira als embaixadors i enviats moldavos en l'estranger, rep les credencials dels diplomàtics estrangers en Moldàvia i autorisa l'obertura, el tancament o el canvi de ranc de les missions diplomàtiques que operen en l'estranger.[13]Com comandant en cap de les Forces Armada, el president pot ordenar movilisacions generals o parcials, repelir agressió armada, declarar l'estat de guerra i prendre atres mides adequades per a salvaguardar la seguritat pública i mantindre l'orde públic.[14] Totes estes funcions s'eixercixen previ assessorament del Govern i requerixen per a la seua validea el refrende del primer ministre.[15]
Poders discrecionals
El President, a la seua absoluta discreció, podrà:
- Convocar sessions extraordinàries del Parlament.[16]
- Presentar llegislació al Parlament.[17][18]
- Assistir a les sessions plenàries del Parlament i dirigir-se al Parlament en qualsevol moment sobre qualsevol assunt d'interés nacional.[19]
- Dissoldre el Parlament i convocar eleccions anticipades.[20]
- Negociar i concloure tractats en nom de la República de Moldàvia i presentar-els, de conformitat en la forma i els térmens establits per la llei, al Parlament per al seu ratificació.[21]
- Otorgar medalles i títuls honorífics, graus militars suprems i graus diplomàtics.[22]
- Resoldre qüestions de ciutadania i concedir asil polític.[23]
- Nomenar als servidors públics que determine la llei.[24]
- Concedir indults individuals.[25]
- Solicitem als ciutadans moldavos que expressen la seua voluntat per mig d'un referèndum sobre assunts d'interés nacional.[26]
- Conferir graus superiors de calificació als funcionaris que ocupen càrrecs en els òrguens de persecució penal, tribunals de justícia i a atres categories de servidors públics, conforme a la llei.[27]
- Suspendre les ordenances i reglaments governamentals que siguen contraris a la llegislació primària promulgada pel Parlament, a menys i fins que el Tribunal Constitucional es pronuncie sobre la seua llegalitat.[28]
- Presentar al Parlament, per al seu reconsideración, qualsevol llei que el president objecte, dins de les dos semanes següents a la seua aprovació. En cas que el Parlament respecte la decisió adoptada anteriorment, el president deurà promulgar la llei.[29]
- Nomena als juges a proposta del Consell Superior de la Magistratura.[30]
- Establir, organisar i nomenar una Administració Presidencial. L'Administració Presidencial és un conjunt d'organismes estatals que rendixen contes al President i servixen com a personal de respal del President. El Secretari General de l'Administració Presidencial servix d'enllaç entre el president i el Govern i administra els diversos organismes presidencials subjectes a la direcció i supervisió del President. Un d'eixos organismes estatals, el Consell Suprem de Seguritat, consulta al President sobre política exterior.[31]
- Eixercir atres poders discrecionals que establixca la llei.[32]
Elecció
El president és elegit per mig d'un sistema d'elecció directa, en una segon regrés entre els dos candidats que obtinguen la majoria en el primer regrés. Este sistema es va posar en marcha quan es va aprovar la Constitució de Moldàvia en 1994.
En 2000, es va modificar la Constitució per a canviar el procés a una elecció indirecta per part del Parlament, en una majoria qualificada de 61 vots. El 4 de març de 2016, el Tribunal Constitucional va dictaminar que l'esmena era inconstitucional[33]i el país va tornar a elegir al president per mig de vot popular.
El mandat presidencial dura quatre anys i els presidents estan llimitats a dos mandats consecutius. Abans de les reformes del 2000, el mandat presidencial durava cinc anys.
Segons l'artícul 78 de la Constitució, els candidats deuen ser ciutadans de Moldàvia en dret a vot i majors de 40 anys que hagen vixcut o hagen vixcut permanentment en Moldàvia durant no menys de 10 anys i parlen l'idioma oficial de l'Estat.
Referències
- ↑ «The status and powers of the President of the Republic of Moldova». Presidency of the Republic of Moldova.
- ↑ «Article 77, Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ «Article 79 (2), Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ «Moldova elects pro-Russian Igor Dodon as president» (en en-us).
- ↑ Maia Sandu, a reformist ex-prime minister, becomes president.
- ↑ No obstant, el marc institucional subjacent s'ha estat reorientando (encara que no oficialment) cap a un sistema semipresidencial a lo llarc de la presidència de Maia Sandu, per mig del qual el president juga un paper important en assunts exteriors i establix l'agenda interna en consulta en el primer ministre.
- ↑ Ivan, Paul (2016). «What to expect from the new president of Moldova».
- ↑ «Article 63 (2), Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ «Article 98 (1), Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ «Article 98 (2) to (6), Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ «Article 101 (2), Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ «Article 93 (1), Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ «Article 86 (2) and (3), Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ «Article 87, Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ «Article 94 (2), Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ «Article 67 (2), Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ «Article 73, Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ El dret d'iniciativa llegislativa és compartit per tots els membres del Parlament, del Govern i de l'Assamblea Popular de Gaugazia.
- ↑ «Article 84, Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ «Article 85, Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ «Article 86 (1), Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ «Article 88 (a), (b), and (g), Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ «Article 88 (c), Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ «Article 88 (d), Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ «Article 88 (i), Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ «Article 88 (f), Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ «Article 88 (h), Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ «Article 88 (i), Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ «Article 93, Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ «Article 116 (2), Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ Аппарат президента — Президентура Республики Молдова [1] archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Article 88 (j), Constitution of the Republic of Moldova». The Constitute Project.
- ↑ DECIS: Şeful statului va fi ales de popor; Modificarea din 2000 a Constituţiei privind alegerea preşedintelui de Parlament, NECONSTITUŢIONALĂ (in (ro)).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Presidente de Moldavia» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.