Prepucio
El prepucio (del llatí praeputium) és un plec cutàneu, elàstic i retràctil, que cobrix i protegix el glant i el meato urinari quan el pene no està erecto.
Descripció
Està format per una capa de múscul pla, a la seua volta partix de la fascia de Dartos, envolta en pell i membrana mucosa, i està recorregut per gots sanguíneus i teixit nerviós. Lateralment està unit al glant per mig del frenillo del pene.[1][2]
La cara externa del prepucio és la prolongació de la pell que cobrix el tronc del pene; la cara interna és una membrana mucosa, similar a la que es troba en l'interior dels parpalles o la cavitat oral. En l'unió entre abdós, en l'obertura distal del prepucio, es troba una zona mucocutánea. Eixa obertura es diu orifici o anell prepucial. Entre el glant i el prepucio existix un espai conegut com a cavitat del prepucio. En esta zona pot acumular-se una substància anomenada esmegma.[2]
La banda rugosa o banda acanalada està formada per teixit molt sensible, té apariència rugosa i asprosa. El terme va ser falcat per l'investigador mèdic John R. Taylor que va realisar i va publicar diversos estudis sobre esta estructura, per tal motiu en ocasions a la banda acanalada també se li dona el nom de banda de Taylor. Un atre nom per a referir-se a ella és la de "rugosus cíngulo". La banda rugosa consta d'una colecció de crestes, la cantitat d'estes crestes varia de huit a dèu. La descriu com una continuació del frenillo del pene.
Taylor i uns atres (1996) Varen informar de la presència de corpúsculs de Krause i un tipo de terminacions nervioses cridades corpúsculs de Meissner. Segons indica la seua densitat és major en la banda de mucosa rugosa en la punta del prepucio, que en la més àmplia regió de la mucosa plana. Es veuen afectats per l'edat: la seua incidència disminuïx despuix de l'adolescència.[3][1]
El Colege de Meges i Cirugians de la Columbia Britànica ha escrit que el prepucio està "compost per una pell exterior i un interior mucosa que és rica en terminacions nervioses sensorials especialisades i teixit erógeno."
La llongitut del prepucio varia, i pot prolongar-se fins al vèrtiç del glant i reglotar-ho.
La pell del tronc peneal i el prepucio exterior protegixen parts altament sensitivas i delicades del pene.[2]
Desenroll
En els humans, huit semanes despuix de la fecundació, el prepucio comença a créixer en el cap del pene, cobrint-ho per complet a les 16 semanes. En esta etapa, el prepucio i el glant compartixen un epiteli (capa mucosa) que fusiona als dos junts. Es manté d'esta manera fins que el prepucio se separa del glant.cita requerida
Està unit al glant en nàixer, i generalment no és retràctil en l'infància. L'edat a la que un chiquet pot retraure el seu prepucio varia, generalment ocorre abans de la pubertat.[4] Thorvaldsen i Meyhoff (2005) varen reportar que el 21 % dels chiquets de sèt anys d'edat en el seu estudi tenien prepucio no retràctil i esta proporció es va reduir al 7 % en la pubertat, en la primera retracció a una edat promig de 10,4 anys.cita requerida
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «The prepuce: THE PREPUCE».BJU International.83(S1)
- 34–44.doi:10.1046/j.1464-410x.1999.0830s1034.x.Consultat el 2021-11-09.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 (2014) Human Sexuality: An Encyclopedia, Routledge, pp. 229-231. ISBN 1135825092. Consultat el 30 d'octubre de 2014.
- ↑ «Male circumcisió: Global trends and determinants of prevalence, safety and acceptability». World Health Organization (2007).
- ↑ «Wright JE.The treatment of childhood phimosis with topical steroid, 1994».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Prepucio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.