El poder de negociació és la capacitat relativa de les parts en una situació d'eixercir influència sobre l'atra. Si abdós parts estan en peu d'igualtat en un debat, llavors ells tenen el mateix poder de negociació, com en un mercat competitiu o entre un monopoli i un monopsonio igualat.

Són numerosos els camps en els que el concepte de poder de negociació ha resultat ser crucial per a un anàlisis coherent: la teoria de jocs, l'economia laboral, els convenis colectius, les negociacions diplomàtiques, la resolució de litigis, el preu dels segurs, i qualsevol negociació en general.

Càlcul

S'han ideat vàries fòrmules de poder de negociació. Una molt popular a partir de 1951 i per l'economiste nortamericà Neil W. Chamberlain és:[1]

Podem definir el poder de negociació (de A, digam) com el cost de B de no estar d'acort en la postura de relatiu al cost de estar d'acort en la postura de ... Dit d'una atra manera, un cost relativament alt de B d'estar en desacort en A significa que el poder de negociació d'és forta. Un cost relativament alt d'acort significa que el poder de negociació d'és dèbil. Estes declaracions en sí mateixes, no obstant, no revelen res de la fortalea o debilitat de sobre B, ya que B podria posseir de manera similar un poder de negociació forta o dèbil. Pero si el cost de B de no estar d'acort en la postura d'és major que el cost d'estar d'acort en la postura de A, mentres que el cost de de no estar d'acort en la postura de B és menor que el cost d'estar d'acort en la postura de B, llavors el poder de negociació d'és major que el de B. De manera més general, només si la diferència per a B entre els costs de desacort i acort sobre la postura d'és proporcionalment major que la diferència para A entre els costs de desacort i acort sobre la postura de B es pot dir que el poder de negociació d'és major que el de B.

En una atra fòrmula, el poder de negociació s'expressa com una proporció de la capacitat d'una persona, per a influenciar l'atre participant, als costs de no aplegar a un acort a eixa part: cita requerida

BPA (El poder de negociació de A) = (Beneficis i costs que poden infligirles B) / (cost de no estar d'acort de A)
BP A(El poder de negociació de B) = (Beneficis i costs que poden infligirles A) / (cost de no estar d'acort de B)

Si BPA és major que BPB, llavors A té major poder de negociació que B, i l'acort resultant tendirà a favorir a A. S'espera lo contrari si B té major poder de negociació en el seu lloc.

Estes formulació i versions més complexes en més variables definides en precisió s'han utilisat per a descriure el comportament de les parts en una negociació i determinar on el seu comportament va a caure dins de les possibles opcions que podrien estar d'acort. Inclús en una situació d'igualtat aparent pugues haver factors subjacents que models més complexos d'intent de poder de negociació a incloure.

Eixemple

Ací es relata un eixemple a on es presenten grans desigualtats en el poder de negociació entre dos parts:


Estefanía està solicitant un treball en l'empresa Empre S.A. Solament s'oferix un lloc de treball, i hi ha 100 persones diferents que soliciten eixe mateix lloc. Estefanía no tindrà que elegir entre els empleadores, ya que Empre S.A. és l'única empresa de contractació en el seu àmbit. Per un atre costat, Empre S.A. tindrà un montó d'opcions, i estarà en condicions d'oferir a Estefanía un model de contracte per a l'ocupació, en salari mínim i cap prestació extrasalarial més que el mínim que marca la llei, i inclús menor, junt en la possibilitat de terminació del contracte en qualsevol moment, a voluntat de l'empleador.

Referències

  1. ↑ Kuhn, James W.; Lewin, David; McNulty, Paul J.(juliol de 1983).«Neil W. Chamberlain: A Retrospective Analysis of His Scholarly Work and Influence».British Journal of Industrial Relations.21(2): 143–160.


Referències