Peníscola
Peníscola (en castellà Peñíscola), és un municipi de la Comunitat Valenciana. Situat en la costa nort de la província de Castelló, en la comarca de El Baix Maestrat.
GeografiaEditar
Peníscola és una chicoteta península rocosa a 73 Km. de Castelló en la costa nort de la província, conta en 7.882 veïns. És un dels pobles més bonicos d'Espanya, en magnífiques plages i el castell del Papa Lluna.
Peníscola, està formada per un núcleu urbà emmurallat que es fica dins de la mar, lo que la convertix en casi una illa d'increible bellea.
En la part més alta, se situa el castell, a manera d'atalaya i fortalea inexpugnable, rodejada per un conjunt de muralles construïdes en diferents époques, que protegixen la ciutat antiga.
Localitats llimítrofsEditar
Peníscola llimita en les següents localitats: Benicarló, Càlig, Cervera del Maestrat, Santa Magdalena de Polpís i Alcalà de Chivert.
HistòriaEditar
Estigué habitada pels íbers i fon visitada per fenicis, grecs, cartaginesos, romans, bizantins i àraps. Els musulmans la varen cridar Baniskula. En l'any 1233 intentà la seua conquista Jaume I, pero no ho conseguí fins al 28 de giner de 1251. Entre els anys 1294 i 1307 els templaris varen construir el castell a on va residir el papa Benedicte XIII (Papa Lluna), entre el 21 de juliol de 1411 i el seu decés, convertint-se, junt a Roma i Avinyó, en una de les tres sèus pontifícies del cristianisme. Per encàrrec de Felip II es varen construir les seues muralles, dirigides pel seu ingenier Antonelli, finalisant les obres en 1578. En la guerra de successió va apostar pels borbons, sent sitiada durant dos anys. Fon Felip V el que li va donar el títul de ciutat en l'any 1707. Felip V la va declarar ciutat molt noble, lleal i fidelíssima. Durant la guerra del francés fon presa pel general Suchet el 2 de febrer de 1812, devent permanéixer els seus veïns en la Serra d'Irta, fins a ser lliberada pel general Elío el 25 de maig de 1814.
El vi que produïa s'exportava, a través del port de Benicarló fins a 1922, en que es va acabar el seu port. La seua economia es basava en l'agricultura fins que, en 1956, Berlanga va rodar en ella Calabuch i, sobretot, El Cid en 1962.
Én el seu castell podem trobar el breçol del papat del Papa Lluna, de gran importància en el desenroll històric del cristianisme.
MonumentsEditar
- Castell de Peníscola: En la part més alta, se situa el seu castell, a manera d'atalaya i fortalea inexpugnable, voltada per un conjunt de muralles construïdes en diferents époques, que protegixen la ciutat antiga.
Des de giner de l'any 2013, Peníscola forma part de la ret Els pobles més bonicos d'Espanya.[1][2][3]
DemografiaEditar
Segons el cens del INE de l'any 2021, conta en una població de 7.882 habitants.
AdministracióEditar
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Ramón Rovira Pauner | Independiente |
| 1983 - 1987 | Rafael Serrat Biosca | PSPV-PSOE |
| 1987 - 1991 | Rafael Serrat Biosca | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Ricardo Albiol Martín | PP |
| 1995 - 1999 | Constantino Simó Martínez / Carlos Caspe Gracia / Ramón Rovira Pauner |
PP/ UV/ ADP |
| 1999 - 2003 | Rafael Serrat Biosca / Andrés Martínez i Castella |
IDP / PP |
| 2003 - 2007 | Andrés Martínez i Castellà | PP |
| 2007 - 2011 | Andrés Martínez i Castellà | PP |
| 2011 - 2015 | Andrés Martínez i Castellà | PP |
| 2015 - 2019 | Andrés Martínez i Castellà | PP |
| 2019 - 2023 | n/d | n/d |
| 2023 | n/d | n/d |
ReferènciesEditar
- ↑ http://www.elperiodic.com/penyiscola/noticias/217757_peiscola-primer-pueblo-bonito-espaa.html
- ↑ http://es.peniscola.es/ver/3032/Peñ%C3%ADscola--primer-Pueblo-más-Bonito-de-España.html
- ↑ http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/temadia/peniscola-lidera-una-nueva-asociacion-que-reune-a-los-pueblos-mas-bonitos-de-espana_796501.html
Enllaços externsEditar
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Peníscola.
| Municipis de El Baix Maestrat | |
|---|---|
| Alcalà de Chivert • Benicarló • Càlig • Canet Lo Roig • Castell de Cabres • Cervera del Maestrat • Chert • La Jana • Peníscola • La Pobla de Benifassà • Rossell • Salzedella • Sant Jordi • Sant Mateu • Sant Rafel del Riu • Santa Magdalena de Polpís • Traiguera • Vinaròs | |