La pedra de Coade és un tipo de ceràmica, que es pot descriure com un tipo de pedra artificial. Va ser fabricada i comercialisada per Eleanor Coade (1733 - 1821) des de 1769 fins a 1833. L'aument de la construcció en el Londres d'aquell temps va conduir a una forta demanda de material per a decorar i embellir les fronteres dels edificis i vivendes d'arquitectura georgiana, construïts en rajoles. Diversos punts de venda de l'empresa d'Eleanor Coade, ubicada en Westminster Bridge Road, proporcionaven una àmplia gama de solucions clau en mà per als constructors i arquitectes, des de chicotetes pedres per a adornar els marcs de portes i finestres, fins a fronteres sanceres. La fàbrica estava situada en Lambeth (Londres) en l'ubicació actual del Royal Festival Hall.

Pedra de Coade
Thames Pare, una escultura de pedra de Coade per John Bacon, davant Ham House, en Londres

Història

 
Ammonites en el sol davant del museu de Philpot, Lyme Regis

La pedra Coade no va ser el primer material d'este tipo venut en el Regne Unit. Al voltant de 1720, Richard Holt va obtindre una palesa d'una pedra al forn, pero de menor calitat. Atres fabricants també varen tractar d'entrar en este comerç; l'últim va ser el conegut Daniel Pincot.[1] Tots estos materials eren d'una calitat inferior a la que tenia la pedra Coade i es trencaven en facilitat.

L'èxit comercial de la companyia de la senyora de Coade va ser tindre una base de clients arquitectes, com Robert Adam, i el fet de que algunes de les seues obres varen ser per encàrrec de clients ilustres, com Jorge III i atres membres de la noblea del Regne Unit.[2] Despuix de la mort d'Eleanor Coade, l'empresa es va declarar en fallida en 1833.

Composició química

Contràriament a la creència popular encara hui existent, la fòrmula de la pedra de Coade és coneguda.[3] La seua fabricació requerix tècniques especialisades, sobretot un control molt bo de les temperatures usades en els forns de cocció.

La fòrmula utilisada és:[4]


La mescla està feta de ceràmica cuita prèviament, regrés a reduir a pols una volta cuita, se solia utilisar la ceràmica en massa defectes per al seu us estàndar. La cocció té una duració de quatre dies a una temperatura de 1100 °C.[2] Una volta els materials ya secs i cuits, es conseguix que el pes de la mescla es reduïxca aproximadament un 8%, com a conseqüència del procés de cocció.[5]


Referències

  1. ↑ Un ensaig sobre l'orige, naturalea, usos i propietats de la pedra artificial, Daniel Pincot de 1770
  2. ↑ 2,0 2,1 (anglés) / 04/28 / arts / design / Wendy Moonan 28anti.html New York Times
  3. ↑ (anglés) [= http://www.british-history.ac.uk/report.aspx ? compid Pedra Artificial de Coade 47.044 Obres], Sir Howard H. Roberts i Walter Godfrey, 1951
  4. ↑ ICFreestone, M.Binson, MSTite, la Constitució de Coade, tecnologia de la pedra antiga en la ciència moderna, vol. 1, WDKingery (ed.), Societat Americana de Ceràmica, 86 Reunió Anual, PA Pittsburgh, 1984, p.293-304
  5. ↑ a Diccionari biogràfic de l'història de la tecnologia], pàgina 157, el dia de Llance, Ian McNeil, 1996 ISBN 0415060427