Pandèmia de COVID-19 en Nicaragua
La Pandèmia de COVID-19 en Nicaragua es va donar a conéixer el 18 de març de 2020, es va tractar d'un nicaragüense de 40 anys que va retornar de Panamà.[1] En el país s'han contabilisat oficialment un total de 15.655 contagis per COVID-19,[2] pero l'Observatori Ciutadà COVID-19 en Nicaragua reporta un total de 32.650 (incloent als reportats pel Minsa) casos sospitosos de contagi.[3][4][5]
El govern nicaragüenc no va prendre cap mida de prevenció per a evitar l'arribada del virus al país. Tampoc ha aplicat quarantenes ni cancelació de classes o events públics. Ademés, experts en salut han denunciat la falsetat de les sifres oficials i les accions del règim motivades a censurar informació relacionada a l'alvanç de la pandèmia en el país. Tot açò ha segut criticat i senyalat per organismes de drets humans.[6][7]
Casos
El govern nicaragüenc ha confirmat 3,902 contagis, 123 decesos (el Plantilla:Expr:100(123)/3902 round 1 %) i 2,913 recuperacions (el Plantilla:Expr:100(2913)/3902 round 1 %); sense proporcionar informació completa sobre estos casos.[8] Tampoc ha donat la sifra exacta de quantes proves s'han realisat en el país.[9]
Davant la falta d'informació completa i confiable sobre els contagis, a principis d'abril un grup multidisciplinario va crear l'Observatori Ciutadà COVID-19 en Nicaragua, el qual va començar a arreplegar senyes de tot el país des del 14 de març.[10] L'Observatori no reporta casos confirmats, ya que només el govern conta en proves de verificació,[11] pero du un conteo per departaments de casos i morts sospitoses per COVID-19, a on s'inclouen morts reportades per neumonia, puix segons meges nicaragüencs aixina és com el règim maquilla les morts per COVID-19.[12][13] Arreplega també el número de persones que han segut afectades per irregularitats com la vulnerabilitat dels drets laborals, sepelis clandestins, amenaces i coacció, entre unes atres.
Cronologia
El 18 de març, la vicepresidenta nicaragüenca Rosario Murillo va anunciar el primer cas confirmat de Nicaragua: Un home de 40 anys que el 15 de març va retornar a Nicaragua des de Panamà, a on va estar els dies 13 i 14.[14] Segons el mig nacional Confidencial, una font governamental va assegurar que es va tractar d'un militar.[1]
El 20 de març es va confirmar el segon cas, un nicaragüense que venia de Colòmbia.[15]
El 26 de març de 2020, el Govern va confirmar la primera mort per este virus. Es va tractar del segon cas de COVID-19 en Nicaragua.
El 22 d'abril es va conéixer que el dècim contagiat era un mege de l'hospital Bertha Calderón de la capital, qui s'havia infectat tractant a pacients infectats en el sistema de salut pública.[16]
El 23 d'abril va haver un tercer fallit, de 58 anys,[17] treballador de l'Aeroport Internacional de Managua, qui s'havia contagiat en sus labores.
El 29 d'abril va morir un segon treballador de l'Aeroport de Managua en l'Hospital Monte Espanya. El seu padecimiento es va reportar com neumonia atípica, pero meges de l'hospital varen assegurar que es tractava de COVID-19, puix el pacient tenia tots els síntomes i va tindre contacte en l'atre treballador contagiat. Este cas no va ser contabilisat pel Ministeri de Salut (MINSA).[18] També va haver un quarto fallit per coronavirus en les sifres oficials del govern,[19] un vell resident en una casa de retir, que no figurava en la llista oficial de casos confirmats. El MINSA no va donar majors detalls, ni va informar si els demés vells varen ser posats en vigilància.[20]
El 30 d'abril va morir un pacient que ya havia segut donat d'alta semanes arrere, es tractava d'un senyor de 70 anys habitant del departament d'Estelí.[21] Eixe mateix dia l'Unitat Mèdica Nicaragüense va denunciar l'existència d'a lo manco 20 casos de COVID-19 entre els especialistes mèdics, no presos en conte en els registres oficials, i va exigir al govern garantisar la protecció sanitària als treballadors de la salut.[22]
El dimarts 5 de maig el govern va anunciar un nou cas confirmat, del com no va brindar cap senya sobre el seu nexe de contagi, edat o gènero.[23] Est va ser l'únic reporte en la semana sobre l'evolució de la pandèmia brindat pel Ministeri de Salut, que des del 18 de març havia donat reportes diaris.[13] Des de llavors els seus reportes es varen tornar semanals.
El 7 de maig el epidemiólogo nicaragüenc i exfuncionario de l'OPS en el país, Rafael Amador, va declarar que Nicaragua es trobava ya en la fase 4 o d'infecció comunitària.[24]
El 8 de maig un grup de meges de Managua va renunciar públicament a les seues funcions perque el govern els prohibia prendre qualsevol tipo de precaució.[25]
El 12 de maig, el Ministeri de Salut va fer de coneiximent públic l'existència de 25 casos confirmats i 8 fallits per COVID-19,[26] contrastant en l'informació de l'Observatori Ciutadà d'atres 1,017 casos sospitosos i 180 morts sospitoses.[23][27]
El 17 de maig un laboratorista d'un hospital de Managua de 43 d'edat va fallir per neumonia, segons la seua acta de defunció. La seua família creu que es va tractar de COVID-19, puix en l'hospital es varen refusar a realisara la prova a pesar de que presentava els síntomes, ademés que el seu ataüt va ser entregat sagellat i en órdens de ser enterrat immediatament.[28]
El 28 de maig l'ONG Fundació Violeta Barris de Chamorro va emetre un comunicat a on va calificar de «dramàtica» la realitat de Nicaragua i va revelar: «els meges i hospitals, públics com a privats, estan colapsats».[29] Ademés, 776 professionals de la salut varen advertir que Nicaragua es trobava en la fase de disseminació comunitària de l'epidèmia i que «el precari sistema de salut públic» es trobava «en vies de saturació, en una alta provabilitat de colapsar en els pròxims dies».[30]
El 30 de maig, Agència EFE va reportar que alguns centres de salut públics i privats començaven a mostrar-se saturats.[31]
Resposta estatal
Previ al primer cas confirmat
El 17 de març de 2020, la vicepresidenta Rosario Murillo va anunciar que Cuba enviaria mèdics i productes farmacèutics a Nicaragua, per a ajudar a bregar en el coronavirus. També va afirmar que Veneçuela va enviar suministraments mèdics.[32]
El 16 de març de 2020, la vicepresidenta Rosario Murillo va anunciar que l'Institut Nicaragüenc de Turisme (INTUR) estava visitant els municipis del país i es reunia en empresaris turístics, preparant-se per a atendre a turistes nacionals i estrangers en Semana Santa. Una circular enviada per Murillo a líders partidaris el 14 de març afirmava que les trobades, festivitats i uns atres «es mantenen, amplien i desenrollen» en tot el país. El Ministeri de Governació també va declarar que les fronteres treballaven en normalitat i que existia un equip mèdic amprant les "mides pertinents" d'ingrés i eixida d'estrangers i nacionals.[33]
Des del 18 de març
A data 4 d'abril, en 5 casos reportats pel Govern, est continuava sense establir cap mida de prevenció per a evitar contagis, mentres que el governant Ortega no feya aparicions públiques des del 12 de març.[34] Davant açò, la Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va qüestionar severament al govern i va fer un cridat urgent a les autoritats per a que adoptaren «mides eficaces d'atenció i contenció de la pandèmia, conforme a les recomanacions tècniques i científiques internacionals».[6] Molts events deportius varen continuar normalment en Nicaragua, mentres en els demés països es varen cancelar.[35]
A mitan d'abril, el Ministeri de Salut va afirmar que es realisaven de 100 a 200 proves diàries de COVID-19;[36] mentres que a data 29 d'abril, Nicaragua era un dels 4 països en el món sense suspendre les classes front a la pandèmia. La justificació del ministre d'educació, Salvador Banegas, va anar que encara no era oportú prendre eixa mida.[37] El 30 d'abril, Ortega va assegurar en cadena nacional que el seu govern havia brindat 18,891 charrades sobre mides preventives contra la COVID-19, fumigado 29 mercats i 31 terminals de busos, i desinfectat 427 escoles i 187 unitats de salut de tot el país.[38]
El 6 de maig, el Ministeri de Salut va manar una circular per a que en tots els centres de salut públics i privats es classifique als pacients en quadros respiratoris, s'entreguen mascarillas als confirmats o sospitosos per COVID-19 i s'informe sobre els casos confirmats. La circular també indicava els síntomes a prendre en conte per a hospitalisar a una persona. Per als especialistes, esta circular reafirmava la realitat de l'aument de casos en el país.[39]
El 25 de maig el govern va presentar el "Llibre blanc Nicaragua davant la pandèmia de COVID-19: una estratègia singular", un document a on s'afirma que s'han pres mides de prevenció de contagis, que el país està ben preparat per a enfrontar la pandèmia i que la mateixa està baix control en el país. S'assegura ademés que s'està realisant la deguda vigilància epidemiològica individual i grupal, i que existix una detecció primerenca de casos en atenció mèdica als pacients confirmats i sospitosos.[9] També diu que són falsos els "sepelis express" que s'han denunciat, les torba repentines de persones en els carrers i les sifres independents de l'Observatori Ciutadà.[40]
Crítiques i acusacions
Falta de mides
El 14 de març de 2020 el govern de Nicaragua va realisar una controversial marcha baix l'eslògan «Caminem en la Força de la Fe i l'Esperança. Amor en els temps del COVID-19», per a mostrar respal al president Daniel Ortega. La mateixa es va realisar en el context de la pandèmia per COVID-19 declarada per l'OMS dies abans, contradient les recomanacions d'experts en salut de suspendre events multitudinaris. Fins a eixe moment, Nicaragua era un dels pocs països en Amèrica sense casos confirmats i l'únic de la regió centroamericana sense establir cap mida de prevenció.[41] El govern va rebre crítiques de l'oposició i de figures com l'exministra de salut sandinista Dora María Téllez i el bisbe Silvio José Báez Ortega, denunciant irresponsabilitat en posar en risc la salut dels manifestants.[42][43]
El 10 de maig cinc exministres de salut: Margarita M. Gurdián (2004-2007), Martha Derling McCoy Sánchez (1999-2000), Lombardo Martínez Caps (1997-1999), Dora María Téllez (1985-1990) i Lligga Guido (1980-1985) varen manar una carta al director de l'OMS i a la directora de la OPS, Carissa Etienne, a on varen expressar la seua preocupació «per la carència d'accions» del govern i «l'imminent agravament» de la crisis sanitària en el país. Etienne va dir compartir plenament la seua preocupació.[45] El 28 de maig, 776 professionals de la salut en Nicaragua varen respalar un pronunciament que va dir que l'Estat continuava «sense aplicar les mides de mitigació que permeten el control del brot epidémico, ignorant de manera indolente la realitat de la pandèmia en el nostre país», i denunciava amenaces a meges i estudiants de medicina per demandar mides de prevenció per a evitar els contagis.[30]
El 15 d'abril, Ortega va aparéixer en cadena televisiva, despuix de 34 dies sense mostrar-se en públic, i va respondre a les crítiques argumentant: "Si el país deixa de treballar, el país es mor, el poble es mor, s'extinguix".[46] El 30 d'abril va ser més allà i, en una atra cadena de més d'una hora de duració, va dir que el confinament social i la cancelació de vols eren "mides extremes" i "radicals", i va sentenciar: "El queda't en casa destruïx el país".[47] També va dir que els qui promovien la quarantena eren "els mateixos que varen voler afonar el país en 2018" i va minimisar els decesos per COVID-19 dient que només eren 4 des de que es va declarar la pandèmia l'11 de març, mentres que més de 2,000 persones havien mort per atres causes.[38] El 25 de maig Ortega va tornar a defendre la seua postura en una presentació pública del model del govern per a bregar en la pandèmia, el qual va dir, està "basat en la realitat i condicions del país"... "Els països del món van a tindre que combinar la defensa davant el coronavirus en el funcionament de la societat, tal com Nicaragua i Suècia han fet des del principi", va agregar.[40]
Secretisme i censura
Des de l'inici del brot, el Ministeri de Salut de Nicaragua (MINSA) ha explotat l'us de térmens ambigus en els informes oficials, tals com "delicats pero estables", que va generar tota classe de burles i crítiques entre la població. Encara que este i atres térmens formen part de l'argot mèdic, explica el epidemiólogo Álvaro Ramírez, deixa més dubtes que respostes entre la població.[48] Ademés, per a atres experts nacionals, el Minsa du un reconte de casos molt alluntat de la realitat per la seua inactivitat en la busca de contagiats.[49]
El 23 d'abril l'Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua va despedir al Consell de Direcció del Centre d'Investigacions d'Estudi de la Salut (CIES), incloent al seu director, doctor Miguel Ángel Orozco, qui havia criticat públicament el maneig sanitari que el sistema de salut feya front a la pandèmia. Despuix del seu acomiadament, Orozco va mantindre la seua posició i va dir que “el secretisme de l'informació sobre la cantitat de casos, el maneig de les proves i les orientacions contràries al distanciament social, no eren adequades”. El Centre Nicaragüenc de Drets Humans va calificar esta acció com a perverso: «No només s'està atropellant el dret individual al treball (...), sino que s'està privant del criteri científic al poble de Nicaragua que hui més que mai necessita de professionals que aporten a la lluita contra el COVID-19»; també va acusar que era un intent del règim d'evitar que persones calificades senyalaren les deficiències i l'inacció del sistema de salut.[50] La mateixa semana, fonts mèdiques i sindicals de l'hospital Humberto Alvarado Vásquez de Masaya varen assegurar que una malalta va ser despedida per rellevar l'ingrés de pacients en COVID-19 a eixe lloc.[51]
El 24 d'abril, el vocero de l'Unitat Mèdica Nicaragüenca, que aglutina a més de 500 professionals de la medicina; el doctor Francisco Javier Núñez, va denunciar davant la prensa el subregistro intencionat de casos portat a terme pel MINSA, a fi d'ocultar a la comunitat internacional la crisis sanitària que travessa el sistema de salut pública del país. Va explicar que donades les circumstàncies en Nicaragua s'esperarien fins a eixe moment uns 300 casos confirmats, molt diferent als 11 que registrava el Minsa.[52]
A mitan de juny, a lo manco 16 meges del sistema públic varen ser despedits sense justificació per demanar al règim de Daniel Ortega medides reals de contenció de la pandèmia i equips de bioseguridad per al personal mèdic, lo que va anar novament condenat pel Centre Nicaragüenc de Drets Humans.[7][53] L'Alta Comissionada dels Drets Humans per a l'ONU, Michelle Bachelet, també va expressar la seua preocupació davant esta situació.[54]
El 28 de febrer de 2021 la vicepresidenta Rosa Murillo, va anunciar que Nicaragua rep el seu primer lot de vacunes Sputnik V en calitat de donació quí no precise el número exacte de vacunes que havien aplegat a la nació el dimarts 23 de febrer en la nit, en forma de donació gràcies a Rússia. Va afirmar que la vacunes es troben ben resguardades en les condicions que ho exigixen, aixina com usaran tal carregament de vacunes per a atendre a pacients en malalties greus de manera primordial Aixina és com Nicaragua rep el seu primer lot de vacunes en el país, en mig de crítiques per la nula informació que el govern centroamericà aporta a la seua població sobre les mides que es prenen per a combatre el COVID-19, aixina com no procedir en mides estrictes de distanciament social i prohibicions d'aglomeracions o events a on hi haja molta concentració de gent.
Esperen en lo que va d'any, rebre atres vacunes provienentes de Rússia, d'Índia com també a través del mecanisme COVAX dirigit per l'Organisació Mundial de la Salut, quí desenrollen una campanya equitativa d'adquisició de les vacunes als països en recursos o mijos llimitats.[55]
Vore també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Marling Balmaceda. «Un membre de l'Eixèrcit és el primer infectat per coronavirus en Nicaragua».
- ↑ CEPREDENAC - SICA. «[1]». Consultat el 3 de juny de 2020.
- ↑ Web Official Observatori Ciutadà
- ↑ «Hospitals de Nicaragua a la vora de la seua capacitat per casos de covid-19».
- ↑ «Reporten més de 780 casos sospitosos de covid-19, mentres el Minsa calla».
- ↑ 6,0 6,1 «CIDH demana al Govern de Nicaragua complir les recomanacions de l'OMS». VosTV. Consultat el 17 de maig de 2020.
- ↑ 7,0 7,1 Agència EFE i Wilder Pérez. «[2]». Consultat el 14 de juny de 2020.
- ↑ «[3]». Consultat el 3 de juny de 2020.
- ↑ 9,0 9,1 Lidia López B.. «[4]». Consultat el 29 de maig de 2020.
- ↑ Ivette Munguía. «[5]». Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ «[6]». Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ «[7]». Consultat el 22 de maig de 2020.
- ↑ 13,0 13,1 Ivette Munguía. «[8]». Consultat el 24 de maig de 2020.
- ↑ Nicaragua registers first case of coronavirus infection. Recuperate le 19 de març de 2020.
- ↑ Confirmen segon cas de COVD-19 en Nicaragua. 20 de març de 2020. La Prensa. Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ «Germana del mege de l'Hospital Bertha Calderón en COVID-19 trenca el silenci». 100% Notícies.
- ↑ Reporten el tercer fallit per Coronavirus en Nicaragua. 23 d'abril de 2020. El19Digital.
- ↑ Ivette Munguía i Cindy Regidor. Fallix segon treballador de l'Aeroport sospitós de covid-19. 29 d'abril de 2020. Confidencial.
- ↑ «Nicaragua registra la quarta víctima per coronavirus» (29 d'abril de 2020).
- ↑ «Home de 66 anys que estava en un asil mor per COVID-19, informa el Minsa».
- ↑ «[9]». Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ Unitat Mèdica Nicaragüenca denúncia a lo manco 20 casos de Covid-19 entre el personal mèdic. 30 d'abril de 2020. La Prensa.
- ↑ 23,0 23,1 «Observatori Ciutadà acumula 1033 casos sospitosos de COVID-19 en Nicaragua». 100% Notícies.
- ↑ «[10]». Consultat el 24 de maig de 2020.
- ↑ «Mèdics en Nicaragua renuncien per falta de condicions per a eixercitar el seu treball». CNN (en Espanyol). Consultat el 8 de maig de 2020.
- ↑ «Ministeri de Salut: Nicaragua reporta 25 casos confirmats de Coronavirus fins al 12 de maig». El 19 digital(in Spanish). Consultat el 12 de maig de 2020.
- ↑ «Minsa presenta confús reporte oficial despuix de sèt dies de silenci». Confidencial. Consultat el 12 de maig de 2020.
- ↑ «Fallix laboratorista per problemes respiratoris i ordenen el seu sepeli en la matinada». La Prensa. Consultat el 23 de maig de 2020.
- ↑ Fundació Violeta Barris de Chamorro. «¡Situació davant COVID-19 nos sobrepassa a tots! ¡Urge incrementar mides de prevenció!». Consultat el 31 de maig de 2020.
- ↑ 30,0 30,1 Leonor Álvarez. «[11]». Consultat el 31 de maig de 2020.
- ↑ «[12]». Consultat el 31 de maig de 2020.
- ↑ EFE. «Cuba to send doctors and pharmaceuticals to Nicaragua to face coronavirus» (en en). On Cuba News. Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ «Règim orteguista aposta pel turisme en mig de la pandèmia i diu estar tot llest per a les vacacions de Semana Santa».
- ↑ Dora Llum Romero. «[13]». Consultat el 18 de maig de 2020.
- ↑ Looking for a Full Sports Calendar? Try Nicaragua. Recuperate le 16 d'abril de 2020.
- ↑ Lidia López B. i Cinthya Torres García. «[14]». Consultat el 22 de maig de 2020.
- ↑ «Nicaragua, un dels quatre països a nivell mundial que mantenen obertes les escoles pese al coronavirus». La Prensa. Consultat el 29 d'abril de 2020.
- ↑ 38,0 38,1 Yader Lluna. «[15]». Consultat el 23 de maig de 2020.
- ↑ Cinthya Torre García. «Protocol del Minsa és una «admissió implícita» de l'aument del Covid-19, segons especialistes». La Prensa (in Spanish). Consultat el 8 de maig de 2020.
- ↑ 40,0 40,1 «[16]». Consultat el 29 de maig de 2020.
- ↑ «[17]». Consultat el 18 de maig de 2020.
- ↑ «Critiquen a Govern de Nicaragua per citar a una marcha pese al risc del COVID-19». eldiario. Consultat el 14 de març de 2020.
- ↑ «“Amor en els temps del COVID-19”, la polèmica marcha en Nicaragua en plena crisis del coronavirus». larazón. Consultat el 14 de març de 2020.
- ↑ Human Right Watch. «Nicaragua: Resposta temerària davant la COVID-19». Consultat el 18 de maig de 2020.
- ↑ Juliol Estrada Gal. «[18]». Consultat el 31 de maig de 2020.
- ↑ «[19]». Consultat el 23 de maig de 2020.
- ↑ «[20]». Consultat el 23 de maig de 2020.
- ↑ «Delicat, pero estable: Manipulació darrere del glossari del Minsa per al maneig del Covid-19». Despaig505. Consultat el 24 d'abril de 2020.
- ↑ «Especialistes dubten de les sifres del Minsa sobre el COVID-19 en Nicaragua». La Prensa. Consultat el 24 d'abril de 2020.
- ↑ Juliol López. «UNIXQUEN – Managua despedix al personal de direcció del Centre d'Investigacions d'Estudis de la Salut». Ona Local. Consultat el 19 de maig de 2020.
- ↑ Ernesto García. «[21]». Consultat el 22 de maig de 2020.
- ↑ Daliana Ocaña. «Mèdics independents denuncien subregistro de casos de coronavirus en Nicaragua». La Veu d'Amèrica. Consultat el 24 d'abril de 2020.
- ↑ «[22]». Consultat el 14 de juny de 2020.
- ↑ Mario Medrano. «[23]». Consultat el 14 de juny de 2020.
- ↑ «La vacuna russa Sputnik V és la primera en aplegar a Nicaragua». AP NEWS. Consultat el 2021-03-06.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Pandemia de COVID-19 en Nicaragua» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.