Pèl (animal)

Es diu pèl al bri o fil prim que ix pels poros del cos animal.

Pèl de zarigüeya

Alguns zoólogos consideren com el resultat d'un comú orige els òrguens exteriors que cobrixen en tot o en part el cos dels animals. Aixina, els pèls en els mamífers terrestres i les partixes còrnees de que se servixen per a defendre's, les íntimes en les aus, les escamas en els reptils i els peixos semblen ser modificacions d'una mateixa matèria segregada per un orgue folicular que es diu cripta colocat baix de l'epidermis. Lo que confirmaria esta opinió és que el verdader pèl dels mamífers, les llargues espinas mesclades en pèls en els cossos dels puercoespines, la banya nassal dels rinoceronts que no és més que una reunió de filaments pilosos, els filaments cutàneus que es disponen en plaques per a cobrir els fardachos hormívoros, el tegumento que participa al mateix temps de la ploma i del pèl en certes aus, tals com els casoares oferixen punts de contacte i semblances paleses.

El color dels pèls passa per varis matisos del roig al groguenc i del negre al gris, al ceniciento i també al blanc més pur. En un gran número d'animals s'observa la decoloraació en els pèls i afecta principalment als del home en la seua vellea, els de varis cuadrúpedos del Nort durant el hivern i encara el plomall d'algunes aus, aixina com ho proven merlas i urracas, totes cobertes de plomes blanques.

Pèl de gos

En matèria mercantil es dona el nom de pèl a filaments prims, flexibles, que es crían en la pell dels cuadrúpedos. Quan el pèl és molt dur, molt ert i no està cobert de pelussa al voltant de la seua raïl com en el porc i el javalí, es diu cerda (i també seda i cedixca); quan és dur, pla, més o menys llarc i no està cobert de pelussa al voltant de la raïl es diu crin; quan és una miqueta menys dur que la crin, pla, luciente, més o menys cobert de pelussa al voltant de la raïl, es diu pèl pròpiament dit.

El bou té crin en la coa, el cavall en la coa i en les crines, i abdós tenen pèl en el restant del cos; el gos està cobert de pèl en poc o res de pelussa; la llebre està coberta de pèl i de pelussa. En l'espècie cabra, algunes varietats no tenen més que pèl sense pelussa, pero la major part de les atres tenen pèl i pelussa. Entre estes últimes la més preciosa és la del Tibet la pelussa abundant del qual, llarc i sedoso, cridat caixmir, servix en la fabricació dels teixits coneguts en este nom.

Casi tots els animals, llevat els que tenen cerdes i crines presenten dos tipos de pèl, dels quals un és molt sedoso i fi, cridat en prou impropietat pelussa, i està cobert per un atre lustroso i ordinari. La pelussa és més notablement fi en els animals amfibis tals com el castor, la llúdria, el zorrillo, etc. El pèl superior d'estos animals és susceptible de ser teñir de la mateixa manera que les cerdes de javalí i de porc aixina com la crin.

Referències

• Diccionari de matèria mercantil, industrial i agrícola, José Oriol Ronquillo. 1857