Els ornitòpodes (Ornithopoda, gr. ὄρνιθος (ornitos) = au - ποδος (podos) = peu "peu d'au") són un infraorden de dinosauris ornitisquios neornitisquios, que varen viure des del Juràssic inferior fins al Cretàceu superior (fa aproximadament 197 i 66 millons d'anys, des del Hetangiano fins al Maastrichtiano), en lo que hui és Amèrica, Àsia, Àfrica, Europa, Oceania i l'Antàrtida.[1]

Ornitòpode

Descripció

Els ornitòpodes estaven dotats de peus en tres dits, similars als de les aus. Es va tractar d'un dels grups d'herbívors més exitosos del seu temps, i varen dominar totalment el païsage nortamericà, mentres que en Sudamèrica, encara que presents, no eren tan abundants. No obstant, en Amèrica Central solament hi ha un únic registre.[2] La seua major ventaja evolutiva va ser el desenroll progressiu dels aparats masticadores més complexos que han existit en reptils, rivalizando en els de moderns mamífers com la vaca. Estes característiques varen alcançar la seua cénit en els dinosauris en "pico" córneo, els hadrosáuridos, abans de ser borrades en l'extinció massiva de fins del Cretàceu.

Evolució

 
Comparació de tamany entre els ornitòpodes de major tamany.

Els primers ornitòpodes aplegaven a medir 1 metro de llarc i provablement eren molt ràpits. Tenien una coa rígida, com la dels teròpodes, que ajudava a balancejar els seus cossos quan corrien sobre els seus pates atrasseres. Despuix, a mida que el periodo Cretàceu alvançava, varen desenrollar noves defenses i varen aplegar a medir fins a 6 metros. Els ornitòpodes tardans estaven més adaptats a alimentar-se sobre les seues quatre pates: els seus espines dorsals es varen curvar, fins a semblar-se a les dels animals moderns que s'alimenten del sol, com el bisont, passant la major part del temps en eixa postura pero conservant la capacitat de carrera bípeda i d'alcançar arbres. Els dinosauris d'este suborden no tenien armadura, ni banyes ni claus; possiblement les úniques defenses en que varen contar varen ser el seu pico gran i fort i la cresta (encara que solament alguns la tenien). Encara que històricament els gèneros ornitisquios de difícil classificació s'agrupaven en els ornitòpodes, molts han segut des de llavors reclasificados en uns atres tàxons de cuadrúpedos basals, com Marginocephalia, i uns atres, com els paquicefalosaurios, han segut apartats en grups independents.

Sistemàtica

Ornithopoda es definix com el clade més inclusiu que conté al Heterodontosaurus tucki (Charning & Crompton 1962) i al Parasaurolophus walkieri (parks, 1922), pero no al Pachycephalosaurus wyomingensis (Brown & Schlaikjer, 1943), al Ankylosaurus magniventris (Brown, 1908) i a l'a Triceratops horridus (Marsh, 1889).

Taxonomia

Filogènia

Ornithopoda


Icnitas

 
Icnita tridáctila (relleu invertit) d'un ornitòpode indeterminat (Estats Units).

Es coneixen icnites d'ornitòpodes de gran tamany en Amèrica del Sur, com per ej: Chacarilla (comuna de Pica) i Huatacondo (comuna de Pou Almonte), Regió de Tarapacá, extrem nort de Chile (Rubilar et al. 2008). Formació Banys del Flac, Regió del libertador General Bernardo O'Higgins, comuna de Sant Fernando, Zona central de Chile (Moreno, 2000), Euràsia, Oceania i Àfrica, adscrites als icnogéneros Amblydactylus, Caririchnium, Iguanodontipus i Hadrosauropodus.[3]

Referències

  1. ↑ John Malam & Steve Parker. 2002. Enciclopèdia dels dinosauris i atres criatures prehistòriques. Editorial Parragon. 256 pàgines.
  2. ↑ Horne, Gregory S. 1994. “A Mid-Cretaceous Ornithopod from Central Hondures”. Journal of Vertebrate Paleontology 14 (1): 147–50
  3. ↑ Díaz-Martínez, Ignacio; Pérez-Lorente, Félix; Canudo, José Ignacio i Pereda, Xabier (2012) «An ichnotaxonomical view of the large ornithopod footprints». En: Royo-Torres, R., Gascó, F. i Alcalà, L. (coords.) 10thAnnual Meeting of the EuropeanAssociation of Vertebrate Palaeontologists. ¡Fonamental!, 20: 1–290

Bibliografia

  • Zhen, S. 1976. A new species of hadrosaur from Shandong [en chinenc]. Vertebrata PalAsiatica, 14: 42-44.
  • Moreno, Jaren Moreno, K., 2000. Chafades de dinosauris (Theropoda–Ornitopoda–Sauropoda) de la Formació Banys del Flac, VI Regió, Chile: paleoambiente i paleoetologia. HD dissertation, Universitat Austral de Chile, Institut de Geociencias, Valdivia, 50 pp
  • Rubilar-Rogers, David, Moreno, Karen, Blanco, Nicolás, & Calvo, Jorge O. (2008). Theropod Dinosaur Trackways from the Lower Cretaceous of the Chacarilla Formation, Chile. Revista geològica de Chile, 35(1), 175-184. https://dx. doi.org/10.4067/S0716-02082008000100009

Enllaços externs