L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Organisació territorial de Portugal

Portugal té una estructura administrativa i organisació territorial que podrà presentar-se algo complexa si no es té en conte la seua evolució històrica.

La base de l'organisació política i administrativa de Portugal està composta per 308 municipis, que se subdividixen en 3.092 parròquies civils o freguesies (Prop de 4 mil fins a la reforma administrativa de 2013).

Els municipis i les parròquies civils es troben, per la seua tanda, agrupats en díhuit districtes administratius en el territori peninsular lusità i en dos regions autònomes insulars (Archipèlecs de Madeira i de les Açores, en Estatuts de 1976).

DistrictesEditar

Els districtes són la subdivisió administrativa més rellevant i servixen de base per a una série d'utilisacions de la divisió administrativa, que van des de les circumscripcions electorals als campeonats regionals de fútbol.

 
  1. Lisboa
  2. Leiria
  3. Santarém
  4. Setúbal
  5. Beja
  6. Faro
  7. Évora
  8. Portalegre
  9. Castelo Branco
  10. Guarda
  11. Coimbra
  12. Aveiro
  13. Viseu
  14. Braganza
  15. Vila Real
  16. Oporto
  17. Braga
  18. Viana do Castelo

Regions autònomesEditar

La Constitució de la República Portuguesa de 1976 va permetre crear dos regions autònomes insulars, corresponents als archipèlecs de les Açores i de Madeira. En conjunt en lo que es denomina com a territori continental, (que inclou als 18 Districtes Administratius), les dos regions autònomes corresponen a la subdivisió europea NUTS I.

Ademés de la divisió en Parròquies Civils, Municipis, Districtes Administratius i Regions Autònomes, existixen vàries divisions de nivell superior, alguna d'elles de caràcter administratiu i específiques d'un ram d'activitat (com les comarques judicials o les regions turístiques) i unes atres de caràcter històric i cultural, que solen sobrepondre's i causar alguna confusió.

Províncies tradicionalsEditar

 
Divisió tradicional de Portugal en províncies.

Encara que en l'actualitat no tenen cap significat administratiu, les 11 províncies tradicionals (el seu estatut administratiu no deu confondre's en el de les actuals províncies espanyoles) seguixen sent un element important per a la divisió regional, d'identificació colectiva i en el qual s'identifiquen molts portuguesos. Sense que puga comparar-se en els casos de certes Comunitats Autonòmiques en Espanya, certes províncies i regions portugueses mantenen una personalitat regional marcada, com és el cas de l'Algarve o de l'Alentejo (encara que, en este cas, hi haguera dos províncies, Alt Alentejo i Baixo Alentejo), pero també, per la seua insularitat, Madeira i les Açores.

Creades per una reforma administrativa de 1936, varen ser dissoltes formalment en l'entrada en vigor de la Constitució de 1976, i varen ser reemplaçades pels 18 districtes de Portugal continental i per les 2 regions autònomes de Madeira i Açores, que constituïxen les actuals subdivisions administratives de Portugal.

Antics districtesEditar

Abans de 1976, els dos archipèlecs atlàntics estaven també integrats en l'estructura general dels districtes portuguesos, encara que en una estructura administrativa diferent. El seu funcionament es trobava definit en l'Estatut dels Districtes Autònoms de les Illes Adjacents (Decrete-Llei n.º 36453, del 4 d'agost de 1947) i es traduïa en l'existència de Juntes Generals en competències pròpies. Hi havia tres districtes autònoms en Açores i un en Madeira:

Estos districtes varen desaparéixer en l'arribada de la constitució portuguesa de 1976.


NUTS (Regions per a efectes estadístics d'Unió Europea)Editar

Artícul principal → NUTS:PT.

En Portugal hi ha 3 NUTS I (Portugal Continental, Regió Autònoma de les Açores i Regió Autònoma de Madeira), subdividides en 7 NUTS II (Nort, Centre, Lisboa, Alentejo, Algarve, Açores i Madeira), les quals per la seua banda se subdividixen en 30 NUTS III.

Regions estadístiques (CCDRs, NUTS II)Editar

 
NUTS II de Portugal.

A pesar de que els districtes siguen la divisió administrativa de primer orde en Portugal Continental, la divisió tècnica de primer orde és una atra. Es tracta de les cinc grans regions gestionades per les Comissions de Coordinació i Desenroll Regional (CCDRs), i que corresponen a les subdivisions NUTS II per a Portugal. Els seus llímits coincidixen en els llímits dels municipis, pero no coincidixen en els llímits dels districtes, que a voltes es repartixen per més de regió. També estes regions estan en vies de desaparéixer en el procés de descentralisació, pero de moment són les següents:

Subregions estadístiques (NUTS III)Editar

 
NUTS III de Portugal.

Les regions se subdividixen en subregions estadístiques sense significat administratiu, l'únic objectiu del qual és el de que servixquen per a agrupar municipis veïns, en problemes i desafius semblants, i obtindre aixina senyes en conjunt destinats principalment a la planificació econòmica.

Enllaços externs (NUTS)Editar

Àrees urbanesEditar

La pròxima versió de la divisió administrativa portuguesa, que està actualment en procés d'implantació, gira entorn a les de "àrees urbanes", definides com a unitats territorials contínues constituïdes per agrupacions de consells. Teòricament, deurien entrar en vigor durant l'any de 2004, pero el retart en alguns dels processos fa poc provable que totes estes àrees comencen a funcionar abans de 2005.

Existixen tres tipos d'àrees urbanes:

  • Grans Àrees Metropolitanes - GAM
  • Comunitats Urbanes - ComUrb
  • Comunitats Intermunicipales - ComInter

Grans Àrees Metropolitanes (GAM)Editar

Han de tindre un mínim de 9 ajuntaments i un número superior a 350.000 habitants.

Comunitats Urbanes (ComUrb)Editar

Agrupacions en menys de 350.000 habitants pero més de 150.000.

Comunitats Intermunicipals (ComInter)Editar

Tenen menys de 150.000 habitants.

ReferènciesEditar

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Organisació_territorial_de_Portugal&oldid=280264»