L'ondenc és un raïm blanc que es troba sobretot en la AOC Gaillac, al suroest de França. En el XIX va ser una plantació popular en Bordeus pero va decaure despuix de la filoxera perque donava pocs rendiments i era susceptible a les malalties, encara que va seguir sent una de les sèt varietats blanques permeses en Bordeus.[1] Abans de decaure, varis esqueixos varen ser duts des de Bordeus a Austràlia, a on la varietat va ser coneguda com irvine's white en Victoria i com sercial en Austràlia Meridional. Les vinyes australianes no es varen identificar com ondenc fins a 1976, quan l'ampelógrafo francés Paul Truel va identificar la vinya en una visita a Austràlia.[2] En l'actualitat, el raïm està casi extinta en Austràlia, exceptuant chicotetes cantitats en Victoria que són usada per a la producció de vins espumosos.[3]

Ilustració de Jules Troncy de l'ondenc.

Història

Es creu que el raïm es va originar en el suroest de França i que es va estendre cap a nort fins a la regió de Côtes-de-Blaye i cap al sur fins als peus dels Pirineus. Al començament de el XIX, l'ondenc era usada per a fer vi en la regió de Cognac, a on era coneguda com blanc sélection de carrière. Des de Cognac, es varen dur esqueixos a Califòrnia i Portugal. Els esqueixos de l'ondenc, coneguda com blanc select, estaven entre les vinyes que James Busby va dur a Austràlia en 1832. En el XX, les plantacions de ondec varen disminuir en tot lo món i en França varen quedar reduïdes a la regió de Gaillac i a les Appellation d'Origine Contrôlée (AOC) de Bergerac, Côtes de Dures i Montravel.[4]

Vins

Els vins de ondec poden ser molt perfumados i en cos. També tenen una acidea elevada, lo que els fa aptes per a la producció de vins espumosos.[4]

Referències

  1. ↑ Jane Anson (31 d'agost de 2007). «Petit Verdot on the rise in Bordeaux». Decanter.com. Archivat des de l'original, el 18 d'abril de 2009. Consultat el 23 d'agost de 2016.
  2. ↑ J. Robinson (ed) "The Oxford Companion to Wine", 3ª edició, pg 494 Oxford University Press 2006 ISBN 0-19-860990-6
  3. ↑ Oz Clarke Encyclopedia of Grapes pg 165 Harcourt Books 2001 ISBN 0-15-100714-4
  4. ↑ 4,0 4,1 J. Robinson Vines, Grapes & Wines pg 237 Mitchell Beazley 1986 ISBN 1-85732-999-6