Ogiva (arma)

Una ogiva és la part davantera d'un proyectil, la secció llongitudinal del qual té eixa forma. També cridada cap bèlic o de combat (i cap de guerra per traducció lliteral de l'anglés warhead), forma part dels proyectils utilisats en conflictes militars, i s'usa per a destruir edificis, vehículs o persones.

Ogives nuclears del missil balístic intercontinental LGM-30 Minuteman.

Normalment les ogives són integrades en missils, eixidas o torpedos. Contenen material explosiu i un detonador.

Classificació

Els tipos d'ogives són:

• Explosives: en una càrrega explosiva, s'usa per a destruir l'objectiu i produir danys en les zones confrontants en l'ona de choc.
  • Convencional: en explosius químics, com la pólvora, originen gran cantitat d'energia. Esta energia es pot lliberar ràpidament usant un disparador, tal com una purna elèctrica. Les armes termobáricas són un cas especial.
    • Explosió: Es genera una forta ona de choc per la detonació de l'explosiu (no fragmentada).
    • Fragmentació: Es eyectan fragments metàlics a alta velocitat per a causar danys materials o ferides.
    • Barra contínua: S'unixen barres de metal pels seus extrems i, compactar en zigzag en forma de cilindre que s'expandixen violentament en un anell en detonar-se, creant un "efecte guillotina", que és particularment devastador contra aeronaus de combat, que estan dissenyades per a resistir metralla tradicional.
    • Càrrega hueca: L'efecte de la càrrega explosiva es concentra en una peça metàlica, que proyecta una chorrada de metal fos a hipervelocitat capaç de penetrar blindages pesats.
  • Nuclear: En ocórrer fissió o fusió nuclear es llibera una immensa cantitat d'energia.
• Químiques: Dispersen un gas tòxic, com el gas nerviós, i estan dissenyades per a matar o inutilisar a sers humans.
• Biològiques: Dispersen un agent infecciós, tal com l'agent causant del ántrax (carbonc); estan dissenyades per a matar o emmalaltir sers humans.
• Cinètiques: Colisionen en l'objectiu a grans velocitats. No hi ha detonació.

Freqüentment les ogives químiques o biològiques també porten explosius per a facilitar la seua dispersió.

Detonadors

Els tipos de detonadors són:

• De contacte: Quan l'ogiva fa contacte físic en l'objectiu, l'explosiu és detonat. A voltes es combina en un retart despuix del contacte per a aprofitar l'energia cinètica que pot dur l'objecte que porta l'ogiva (penetrant més).

• De proximitat: Usant el radar, ones de sò, un sensor magnètic o un làser, l'ogiva es detona quan l'objectiu està a una distància especificada. Este tipo de detonador a sovint es combina en controls d'explosió direccional que assegura que l'explosió enviarà la major part de la metralla cap a l'objectiu.

• Remots: Sent detonada per un operador que envia una senyal (no usada normalment en ogives llevat per a causar l'autodestrucció de l'arma).

• Temporals: L'ogiva es detonarà passat un temps fixat.

• Altitut: L'ogiva es detonarà una volta que caiga a una altura fixada.

• Combinada: Qualsevol combinació de les anteriors.

Vore també

• Culote

• Obús
• Missil
• Eixida
• Proyectil
• Artilleria
• Ogiva nuclear