Una ogiva és la part davantera d'un proyectil, la secció llongitudinal del qual té eixa forma. També cridada cap bèlic o de combat (i cap de guerra per traducció lliteral de l'anglés warhead),[1][2] forma part dels proyectils utilisats en conflictes militars, i s'usa per a destruir edificis, vehículs o persones.

Ogives nuclears del missil balístic intercontinental LGM-30 Minuteman.

Normalment les ogives són integrades en missils, eixidas o torpedos. Contenen material explosiu i un detonador.

Classificació

Els tipos d'ogives són:

  • Explosives: en una càrrega explosiva, s'usa per a destruir l'objectiu i produir danys en les zones confrontants en l'ona de choc.
    • Convencional: en explosius químics, com la pólvora, originen gran cantitat d'energia. Esta energia es pot lliberar ràpidament usant un disparador, tal com una purna elèctrica. Les armes termobáricas són un cas especial.
      • Explosió: Es genera una forta ona de choc per la detonació de l'explosiu (no fragmentada).
      • Fragmentació: Es eyectan fragments metàlics a alta velocitat per a causar danys materials o ferides.
      • Barra contínua: S'unixen barres de metal pels seus extrems i, compactar en zigzag en forma de cilindre que s'expandixen violentament en un anell en detonar-se, creant un "efecte guillotina", que és particularment devastador contra aeronaus de combat, que estan dissenyades per a resistir metralla tradicional.
      • Càrrega hueca: L'efecte de la càrrega explosiva es concentra en una peça metàlica, que proyecta una chorrada de metal fos a hipervelocitat capaç de penetrar blindages pesats.
    • Nuclear: En ocórrer fissió o fusió nuclear es llibera una immensa cantitat d'energia.
  • Químiques: Dispersen un gas tòxic, com el gas nerviós, i estan dissenyades per a matar o inutilisar a sers humans.
  • Biològiques: Dispersen un agent infecciós, tal com l'agent causant del ántrax (carbonc); estan dissenyades per a matar o emmalaltir sers humans.
  • Cinètiques: Colisionen en l'objectiu a grans velocitats. No hi ha detonació.

Freqüentment les ogives químiques o biològiques també porten explosius per a facilitar la seua dispersió.

Detonadors

Els tipos de detonadors són:

  • De contacte: Quan l'ogiva fa contacte físic en l'objectiu, l'explosiu és detonat. A voltes es combina en un retart despuix del contacte per a aprofitar l'energia cinètica que pot dur l'objecte que porta l'ogiva (penetrant més).
  • De proximitat: Usant el radar, ones de sò, un sensor magnètic o un làser, l'ogiva es detona quan l'objectiu està a una distància especificada. Este tipo de detonador a sovint es combina en controls d'explosió direccional que assegura que l'explosió enviarà la major part de la metralla cap a l'objectiu.
  • Remots: Sent detonada per un operador que envia una senyal (no usada normalment en ogives llevat per a causar l'autodestrucció de l'arma).
  • Temporals: L'ogiva es detonarà passat un temps fixat.
  • Altitut: L'ogiva es detonarà una volta que caiga a una altura fixada.
  • Combinada: Qualsevol combinació de les anteriors.

Vore també

Referències

  1. ↑ Per mala traducció de l'anglés, en a on 'warhead' es traduïx en el fals amic 'cap'.
  2. ↑ Infanteria d'Estats Units. «Diccionari de térmens del Western Hemisphere Institute for Security Cooperation (WHINSEC) l» (en anglés). Archivat des d'el original, el 20 d'octubre de 2012. Consultat el 17 de maig de 2012.