El negavatio és una unitat de mida que quantifica la potència aforrada en un procés gràcies a una tecnologia o a un comportament, i correspon "en negatiu" al vat. És la mida en la qual es quantifica l'eficiència energètica o aforro d'energia. Esta paraula va ser utilisada per primera volta pel físic experimental i escritor americà Amory Lovins format en les universitats d'Harvard i Oxford per lo que li'l considera com el seu creador.

Definició

El negavatio és una unitat de mida teòrica de la potència i representa l'energia aforrada per unitat de temps. En atres paraules, el concepte de negavatio servix per a medir la potència no usada en un determinat procés.

L'us del negavatio constituïx una forma d'alé per a motivar al consumidor a l'aforro d'energia.[1] Amory Lovins considera el concepte d'aforro com "un canvi d'actitut basat en el comportament de fer menys per a consumir menys". També considera una distinció entre l'aforro i l'eficiència, definint la segona com "l'aplicació de tecnologies i bones pràctiques per a eliminar els excessos, basades en l'actitut de fer lo mateix o més en menys".[2]

Els negavatios podran medir-se en el futur en l'ajuda dels sistemes en ret, medidors inteligents i atres sistemes de vigilància. No obstant, per ara, no poden ser medits en precisió, només es poden calcular utilisant la série temporal del consum d'energia.

Àmbit del negavatio

El negavatio pot obtindre's de distintes maneres: millorant l'aïllament i l'eficiència energètica dels edificis per mig del control adequat de calefacció i aire acondicionat; en les cases passives; fomentant el carsharing i l'us compartit d'automòvil; preferint el transport per ferrocarril al tràfic rodat; fomentant l'us del transport públic.


Referències

  1. ↑ Bartram, Rodgers & Muise (2010).
  2. ↑ Knickerbocker (2001).