La Commemoració de la Pau de Hiroshima o Memorial de la Pau de Hiroshima, cridada també Cúpula Genbaku (原爆ドーム Genbaku Dōmu?) o Cúpula de la Bomba Atòmica pels japonesos, es troba en Hiroshima, Japó.

Monument de la Pau de Hiroshima
L'edifici en el seu estat original.

L'edifici va ser originalment proyectat pel arquitecte chec Jan Letzel per a la Exposició Comercial de la Prefectura de Hiroshima (HMI). Va ser terminat en abril de 1915 i inaugurat oficialment en agost d'eixe any. És una construcció de rajola i formigó en una cúpula d'estructura d'acer. Des de 1996 està en la llista del Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco.[1]

L'hipocentro de l'explosió de la primera bomba atòmica tirada sobre una població civil de 6 d'agost de 1945 es va situar a una distància d'a penes 150 metros en el horisontal i 600 metros en la vertical de l'edifici, va ser l'estructura més pròxima que va resistir a l'impacte. L'edifici va ser immediatament preservat exactament com es trobava despuix del bombardeig, servix hui com un monument commemoratiu de la devastación nuclear i un símbol d'esperança en la pau mundial i l'eliminació de totes les armes nuclears.

Els fets, primera bomba atòmica contra la població civil

A les 8:15 hores del dilluns, 6 d'agost de 1945, l'avió de guerra B-29 Enola Gai, pertanyent a l'Esquadró de Bombardeig 393d, pilotat i comandado pel coronel Paul Tibbets d'Estats Units, va soltar sobre la ciutat de Hiroshima la primera bomba atòmica que s'amprava contra la població civil, l'artefacte explosiu tenia el nom de "Little Boy". Esta bomba va produir la destrucció de tota la ciutat de Hiroshima (el 69% dels edificis varen ser destruïts i un atre 6-7% va resultar danyat.[2]) i va causar la mort de, aproximadament, 140 000 persones d'una forma directa i de molts més a través del temps pels efectes perniciosos de la radiació.

Tres dies despuix, els Estats Units d'Amèrica varen bombardejar, en una bomba similar, la ciutat de Nagasaki, en efectes similars.

Comunicat del president dels EE. UU. Harry S. Truman

Setze hores despuix de l'atac, Truman va anunciar públicament des de Washington D. C. l'us d'una bomba atòmica:[3]


Els japonesos varen començar la guerra des de l'aire en Pearl Harbor. Ara els hem tornat el colp multiplicat. En esta bomba hem afegit un nou i revolucionari increment en destrucció a fi d'aumentar el creixent poder de les nostres forces armades. En la seua forma actual, estes bombes s'estan produint. Inclús estan en desenroll atres més potents. [...] Ara estem preparats per a arrasar més ràpida i completament tota la força productiva japonesa que es trobe en qualsevol ciutat. Anem a destruir els seus molls, les seues fàbriques i les seues comunicacions. No nos enganyem, anem a destruir completament el poder de Japó per a fer la guerra. [...] El 26 de juliol publiquem en Potsdam un ultimàtum per a evitar la destrucció total del poble japonés. Els seus dirigents varen rebujar l'ultimàtum immediatament. Si no accepten les nostres condicions poden esperar una pluja de destrucció des de l'aire com la que mai s'ha vist en esta terra.
Harry S. Truman.[4]

  Monument de la Pau de Hiroshima en Wikimedia Commons.

L'anunci de Truman va ser la primera notícia real que es va tindre en Tòquio de lo que havia passat i immediatament es va formar el Comité de Contramedida de la Bomba Atòmica, integrat per personal de l'eixèrcit, l'armada i ministeris de l'interior. A pesar del nom del comité, gran part dels integrants dubtaven que efectivament s'haguera utilisat una bomba atòmica, puix es creïa que la tecnologia nortamericana no estava tan alvançada com per a desenrollar-la, ni per a transportar-la per tot l'oceà Pacífic. Només quan el personal va ser a la zona a investigar la destrucció ocorreguda, varen acceptar que cap bomba convencional podria haver causat tant dany.[3]

Parc Commemoratiu de la Pau de Hiroshima

La Cúpula Genbaku s'ubica en el Parc Commemoratiu de la Pau de Hiroshima que conté atres monuments alçats posteriorment:

  • Estàtua dels Chiquets de la Bomba Atòmica, en memòria dels chiquets que varen morir víctimes de la bomba.
  • Mont Commemoratiu de la Bomba Atòmica, en les cendres de 70 mil víctimes no identificades.
  • Cenotafio de les Víctimes Coreanes, en homenage als prop de 20 mil coreans morts en el bombardeig.
  • Cenotafio Commemoratiu, en l'inscripció «Descanseu en pau, puix l'error jamai es repetirà».
  • Flama de la Pau, que permaneixerà allumenant fins que l'amenaça d'aniquilació nuclear deixe el planeta Terra.
  • Campana de la Pau, que els visitants poden tocar en honor a la pau mundial.
  • Sala Nacional Commemorativa de la Pau de Hiroshima, que inclou la Sala de la Memòria en una reconstrucció de 360° de Hiroshima despuix de la bomba, formada per 140 mil rajolas (el número de víctimes fins al final de 1945).
  • Museu Commemoratiu de la Pau de Hiroshima.
  • Portes de la Pau, cinc portes de cinc metros d'altura en la paraula «pau» escrita en varis idiomas.

Referències

  1. ↑ «Hiroshima Peace Memorial (Genbaku Dome)» (en en). Unesco. Consultat el 16 de març de 2017.
  2. ↑ Harry S. Truman Library & Museum. U. S. Strategic Bombing Survey: The Effects of the Atomic Bombings of Hiroshima and Nagasaki. Juny 19 de 1946. 2. Hiroshima. [1] archivat en Wayback Machine., pàgina 14 de 51. Consultat el 8 d'abril de 2009.
  3. ↑ 3,0 3,1 «The Story of Hiroshima - What Happened» (en anglés). Consultat el 9 d'abril de 2009.
  4. ↑ «Discurs del president Truman» (en anglés). Consultat el 8 d'abril de 2009.


Referències