Melka Kunture
Melka Kunture (መልካ ቁንጥሬ) és un jaciment arqueològic situat en Etiopia en vestigis de les primeres cultures humanes (olduvayense i achelense), passant per periodos més recents com l'Edat de Pedra Mija africana (Middle Stone Age) i l'Edat de Pedra Tardana africana (Clapix Stone Age), en datacions que van des dels 2.000.000 als 12.000 anys d'antiguetat. Es troba en un replanell a 2.000 metros sobre el nivell de la mar, en la vall superior del riu Awash, a uns 50 km al sur d'Adís Abeba. Ocupa un àrea de 80 km² i conté 70 enclavaments d'interés en els quals s'han desenrollat una vintena d'excavacions des de la década de 1960.[1][2][3][4]
Estes excavacions varen tirar un número important de ferramentes de pedra aixina com restants òsseus que varen ser atribuïts a ancestros humans com el Homo erectus, Homo heidelbergensis i Homo sapiens arcaic. Destaquen la troballa d'una mandíbula de chiquet Homo erectus de 3 anys d'edat; l'existència de chafades d'animals prehistòrics aixina com la conservació de les chafades d'un chiquet humà d'1.000.000 d'anys d'antiguetat.[5]
Per la seua importància per a l'estudi de l'evolució humana i la singularitat de les troballes localisades, Melka Kunture va ser inclós en les candidatures de l'UNESCO, i en 2021 el govern etíope ha presentat la seua candidatura final per a la declaració com Patrimoni Mundial.[6]
Ecosistema
La conca del riu Awash té una superfície d'uns 3.000 km² i està delimitada per una llínea de volcans les erupció dels quals varen tindre lloc en el pleistoceno. Els principals centres volcànics són Wachacha i Furi en el nort, Boti i Agoiabi en el sur. El seu llímit oriental està marcat pel graven (fossa tectónica) principal del Rift etíope que pertany al gran sistema del Rift d'Àfrica Oriental.[3]
L'àrea de Melka Kunture està formada per valls els terrats interiors de les quals varen resistir l'erosió. La gruixa visible d'estos depòsits és d'uns 30 m, pero la gruixa acumulada dels distints nivells és d'uns 100 m. Un enfocament estructural, tefro-estratigráfico i lito-estratigráfico de la vall del riu Awashha va permetre comprovar que este espai ha segut un foc d'ocupació d'homínits des de fa uns 4 a 5 millons d'anys. Els seus restants s'han conservat gràcies a que el riu Awash va restablir regularment el seu curs despuix de cada episodi volcànic important i en cada oportunitat va establir un nou nivell basal d'erosió. El fluix d'aigua d'este riu i els seus afluents va proporcionar el context sedimentario de materials volcànics reelaborados que varen enterrar i varen preservar els llocs arqueològics dins de la Formació Melka Kunture.[1][7]
Els estudis realisats permeten supondre que Melka Kunture tenia un clima més humit i fret en grans diferències en la vegetació i fauna respecte a les zones més baixes de sabana, a on es troben la majoria dels jaciments d'este periodo en les valls del Rift.[5]
Este aparent aïllament i la singularitat del replanell varen favorir el desenroll de subespècies endèmiques com evidencien els restants d'un tipo especial de ñu. Les excavacions permeten apreciar una fauna diversa que va acompanyar als ancestros humans. Hipopótams en gran número; alguns hipopótams nanos, équidos, gaseles, búfalos, jiráfidos, suidos i vacuns es troben en el jaciment. També, encara que en menor medida els estrats presenten uns pocs ossos d'elefants, rinoceronts, babuinos, hienes i felinos dents de sabre.[1]
Per la seua banda, la vegetació es va desenrollar baix un clima de montanya en temperatures elevades durant el dia. Açò hauria permés una gran diversitat d'espècies, diferents a les de la sabana, lo que hauria obligat als ancestros humans a adquirir noves habilitats per a adaptar-se a este ecosistema.[1]
Esta important concentració de jaciments pleistocenos en Melka Kunture es deu a la seua ocupació contínua, favorida pels abundants recursos vegetals i animals aixina com la disponibilitat d'aigua dolça i roques apropiades per a l'elaboració de ferramentes líticas, entre elles l'obsidiana.[7]
Història de l'investigació
_(29048726251).jpg){kind=link}
El lloc, descobert per Gerard Dekker en 1963, va ser inspeccionat per Gérard Bailloud en 1964 i després explorat sistemàticament per una missió francesa dirigida per Jean Chavaillon (1965-1982 / 1993-1995). Des de 1999, una missió italiana dirigida per Marcello Piperno per al Ministeri de Relacions Exteriors d'Itàlia i l'Universitat de Roma “La Sapienza” ha treballat en el lloc. Des de 2019 treballa en el jaciment una missió ítalo-espanyola (Universitat Complutense de Madrit i Universitat de Vigo) codirigida per Margherita Mussi, Eduardo Méndez-Quintes i Joaquín Panera. L'investigació es porta a terme en acort en l'Autoritat per a l'Investigació i Conservació del Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura i Turisme d'Etiopia, i en l'Oficina de Cultura i Turisme de Oromia.[3][2]
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «The prehistory of Melka Kunture (Ethiopia)».Bulletin du Centre de recherche français à Jérusalem.(8)
- 135–145.ISSN 2075-5287.Consultat el 2022-02-22.
- ↑ 2,0 2,1 «Fundació Palarq Melka Kunture».
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Melka Kunture - The official web site» (en anglés). www.melkakunture.it. Consultat el 2022-02-22.
- ↑ «Unix vue d’ensemble sur Melka Kunture, grand complexe de sites pléistocènes dans la vallée supérieure de l’Awash (Éthiopie)».L'Anthropologie.126(1)
- 102999.ISSN 0003-5521.doi:10.1016/j.anthro.2022.102999.Consultat el 2022-03-18.
- ↑ 5,0 5,1 «After the emergence of the Acheulean at Melka Kunture (Upper Awash, Ethiopia): From Gombore IB (1.6 Ma) to Gombore Iγ (1.4 Ma), Gombore Iδ (1.3 Ma) and Gombore II OAM Test Pit C (1.2 Ma)».Quaternary International.ISSN 1040-6182.doi:10.1016/j.quaint.2021.02.031.Consultat el 2022-02-22.
- ↑ «Melka Kunture and Balchit» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2022-02-22.
- ↑ 7,0 7,1 «Melka Kunture - The official web site» (en anglés). www.melkakunture.it. Consultat el 2022-02-22.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Melka Kunture» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.