Mary i Eliza Chulkhurst
Mary i Eliza Chulkhurst (o Chalkhurst), comunament conegudes com les donzelles de Biddenden, varen ser unes siamesas angleses presuntament naixcudes en Biddenden, Kent, en l'any 1100. Haurien estat unides per un muscle i la cadera i haurien vixcut 34 anys. S'afirma que, despuix de la seua mort, varen llegar cinc parceles de terra al poble, conegudes com les «terres de pa i formage». Les rendes d'estes terres varen ser usades per a pagar un subsidi anual d'aliments i begudes per als pobres en cada Pasqua. Per lo manco des de 1775, el subsidi ha inclós els denominats pastiços de Biddenden, galletes dures ilustrades en una image de les siamesas.

Encara que es coneix que la distribució anual de menjar i beguda va tindre lloc des de per lo manco 1605, no existix registre algun de l'història de les germanes abans de 1770. Els documents contemporàneus mostren que el nom de les germanes no era conegut i els primers dibuixos dels pastiços de Biddenden no proporcionen els noms de les germanes; no serà fins a inicis de el XIX quan els noms de «Mary i Eliza Chulckhurst» varen ser utilisats per primera volta.
El historiador Edward Hasted va desestimar el història de les germanes Chulkhurst com un mit popular, en sostindre que l'image del pastiç representava originalment a dos dònes pobres i que el història de les siamesas era «una tradició vulgar» inventada per a donar conte d'ella, mentres que el historiador Robert Chambers admet que la llegenda podria ser certa, pero creïa que era poc provable que ho anara. Durant la major part de el XIX, es va portar a terme poca investigació sobre els orígens de la llegenda. A pesar dels dubtes expressats pels historiadors, en el XIX la llegenda es va fer cada volta més popular i, cada Pasqua, el poble de Biddenden s'omplia de sorollosos visitants. A fins de el XIX, alguns historiadors varen investigar els orígens de la llegenda. Llavors, es va sugerir que verdaderament havien existit, pero que havien estat unides solament per la cadera, en lloc de la cadera i el muscle, puix per a caminar es passarien el braç pel muscle respectiu, i que haurien vixcut en el XIX en lloc de el XII.
En 1907, les «terres de pa i formage» es varen vendre per a vivendes i l'ingrés resultant va permetre que el subsidi anual s'expandira considerablement, en proveir formage, pa i té a les viudes i pensionistes de Biddenden cada Pasqua, aixina com pagaments en efectiu en Nadal. Els pastiços de Biddenden seguixen sent donados als pobres de Biddenden cada Pasqua i són venuts com souvenirs als visitants.
Llegenda
Segons la tradició, Mary i Eliza Chulkhurst,[1] o Chalkhurst,[2] varen nàixer de pares relativament rics en Biddenden, Kent, en l'any 1100.[1] Es dia que la parella estava unida tant pel muscle com per la cadera.[3] Varen créixer unides i s'afirma que tenien «baralles freqüents que, algunes voltes, terminaven a colps».[4] A l'edat de 34 anys, Mary Chulkhurst va fallir sobtadament. Els meges varen propondre separar a l'encara viva Eliza del cos de la seua germana, pero aquella es va negar en dir que «aixina com vàrem vindre juntes, també nos anirem juntes» i va fallir sis hores despuix.[5] En el seu testament, les germanes varen deixar cinc parceles de terra en l'àrea de Biddenden que comprenien al voltant de 20 acres (8,1 hectàrees) en total per a l'iglésia local,[6] en la renda d'estes terres (segons pareix haurien segut 6 guineas anuals al moment de la seua mort) per a proveir un subsidi anual de pa, formage i cervesa per als pobres durant cada Pasqua.[5] A partir de llavors, les terres anaven a ser conegudes com les «terres de pa i formage».[5]
Història
Els sacristanes de Biddenden seguixen mantenint la subvenció anual de les «terres de pa i formage». En 1605, es registra la costum de que «en eixe dia [Pasqua] el nostre retor dona pa, formage, pastiços i diversos barrils de cervesa als feligresos, que havien segut duts i elaborats allí». Esta costum hauria segut suspesa segons el relat despuix d'una visita de Charles Fotherby, archidiácono de Canterbury, puix les cerimònies prèvies haurien segut realisades en «molt desorde a causa d'alguns revoltosos, que en eixe moment no podem detindre en facilitat».[5] En 1645, el rector William Horner va reclamar que les «terres de pa i formage» eren gleba (terra destinada a l'us del retor) i va intentar prendre control de les terres.[5] El cas de les «terres de pa i formage» va ser dut davant el Committee for Plundered Ministers, que va fallar a favor de la caritat en 1649.[5] Horner va dur el cas davant el Tribunal de Facenda en 1656, pero novament sense èxit i la caritat va seguir posseint les terres i operant el subsidi anual en Pasqua.[5][7] Declaracions de testics per a estos casos mencionen que les terres havien segut donadas per dos dònes «que varen créixer juntes en els seus cossos», pero no varen donar cap nom per a les germanes.[8]
En 1681, el «desorde i indecencia» del subsidi anual va dur a l'amenaça d'intervenció per part del Arquebisbe de Canterbury.[4] La distribució de la subvenció va deixar de ser repartida a l'interior de l'iglésia i, des de llavors, va tindre lloc en el pòrtic de l'iglésia.[9][note 1]
En 1770, es va registrar que el subsidi anual va tindre lloc immediatament despuix del servici de la vesprada en Pasqua. La renda anual de les terres de pa i formage havia aumentat a 20 guineas (al voltant de £ 2300 al 2010) i gran cantitat de menjar era distribuïda cada any.[12][13][note 2] Per a esta época, ademés del pa, formage i cervesa, es llançava des del sostre de l'iglésia rolls de pa dur coneguts com a «pastiços de Biddenden», modelats en una image de les germanes.[4][12] Els pastiços de Biddenden eren plans, durs i fets de farina i aigua;[4] eren descrits com «de cap manera tentadores».[14] Un escritor de 1860 va descriure a un d'ells com «una placa de galletes».[15]
Notes i referències
- Notes
- ↑ El Museu Pitt Rivers afirma que en un moment l'iglésia de Biddenden contava en un vitral que representava a les donzelles de Biddenham, citant com a evidència un poema supostament trobat en els "documents de caritat antiga";[10] no obstant, est era un extracte del poema Cante de l'últim trobador (The Lay of the Last Minstrel, 1805), de Walter Scott, que descrivia l'abadia de Melrose.[11]
- ↑ L'economia rural de Kent en este periodo es basava en l'agricultura d'arrendataris i va involucrar grans cantitats de trueque i pagament en espècies. Els preus al consumidor no es traduïxen en precisió en equivalents moderns; els preus equivalents de 2026 deuen ser tractats com una guia molt aproximada.
- Referències
- ↑ 1,0 1,1 Bondeson, 2006, pp. 237–238.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Bondeson, 1992, p. 217.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 5,6 Bondeson, 2006, p. 238.
- ↑ Jerrold, 1914, p. 218.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Bondeson, 2006, p. 258.
- ↑ Bondeson, 2006, pp. 238–239.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Scott, 1855, p. 24.
- ↑ 12,0 12,1 Urban, 1770, p. 372.
- ↑ Bondeson, 2006, p. 239.
- ↑ Sharpe, 1846, p. 413.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Bibliografia
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Mary y Eliza Chulkhurst» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.