Leopoldo Querol
| Leopoldo Querol Roso | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Músic i pianiste. | ||
| Naiximent: | 15 de novembre de 1899 | ||
| Lloc de naiximent: | Vinaròs, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 26 d'agost de 1985 | ||
| Lloc de defunció: | Benicàssim, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Leopoldo Querol Roso (Vinaròs, 15 de novembre de 1899 - † Benicàssim, 26 d'agost de 1985), fon un músic i pianiste valencià.
BiografiaEditar
Leopoldo Querol naixqué en la població valenciana de Vinaròs, en la comarca del Baix Maestrat, el 15 de novembre de l'any 1889. Naixcut en el sí d'una família de comerciants en gran nivell cultural, va rebre les seues primeres lliçons musicals en Vinaròs de sa mare Noema i del pianiste local Matías Muñoz, qui li va preparar per a ingressar en el conservatori.
Estudià piano en el Conservatori de Valéncia en José Bellver Abells, també professor de José Iturbi, i Història de la música i Estètica en Eduardo López-Chavarri, en qui li va unir una gran amistat i colaboració.
Ademés d'estudiar bachillerat, es va matricular en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Valéncia, obtenint en l'any 1921 el Premi extraordinari de la llicenciatura.
Va debutar en l'Ateneu de Madrit el 12 de maig de 1919 junt al violiniste Ángel Grande, repetint ya com a soliste l'11 de febrer de 1922, també en bones crítiques d'Adolfo Salazar. El 10 d'abril de 1921 va debutar en el Palau de la Música Catalana i el 28 de febrer de 1923 com a soliste en orquesta en el Teatre Principal de Valéncia, junt a l'Orquesta Lasalle.
El 26 de febrer de 1923 va obtindre una beca per a estudiar en Bolonya una obra de Johannes Tinctoris i en la Biblioteca Nacional de París diversos manuscrits musicals dels sigles XV i XVI.
Ya en París va aprofitar per a estudiar piano en Ricardo Viñes, qui també li va servir d'enllaç per a conéixer als músics més famosos de la ciutat. Aixina va poder treballar repertori en els propis compositors, tal i com va fer en Gabriel Pierné, Federico Mompou, Joaquín Nin, Jacques Ibert, Francis Poulenc o Maurice Ravel.
A finals de l'any 1924, aprofitant una gira junt al violiniste Juan Manén per Suïssa, Alemània i Suècia, va conéixer en Estocolm a la viuda de Rafael Mitjana, qui havia deixat inconclús un estudi sobre el Cançoner d'Upsala, tema del que Querol, a sugerència de Julián Ribera, estava preparant la seua tesis doctoral. La tesis titulada La poesía y la música del Cancionero de Uppsala fon defesa el 4 d'abril de 1927 en la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat Central de Madrit, conseguint el Premi extraordinari del Doctorat.
El 31 de maig de 1928 va debutar en la Sala Pleyel en un programa format per repertori espanyol, des de Granados, Turina, Falla o Albéniz, fins a contemporàneus com Joaquín Nin, Manuel Palau, Joaquín Rodrigo, Eduardo López-Chavarri, Ricardo Viñes o Ernesto Halffter.
Fon catedràtic del Conservatori Nacional de Música. També fon catedràtic de francés i professor de música en l'Institut Ramiro de Maeztu de Madrit. Va desplegar constant activitat com a concertiste en un repertori de més de 2.000 obres.
En l'any 1953 va protagonisar la película Concierto mágico a on s'interpretava a sí mateixa.
ReconeiximentsEditar
- En l'any 1966 va rebre la Gran Creu de l'Orde d'Alfons X el Sabi.
BiblografiaEditar
- Masó agut, Mario (2012). La vida y la obra del pianista Leopoldo Querol Roso (1899-1985). Análisis histórico, cultural y social del personaje y su época. Tesis doctoral dirigida per Juan José Ferrer Maestro, presentada en el Departament d'Història, Geografia i Art de la Facultat de Ciències Humanes i Socials de l'Universitat Jaume I de Castelló.
- Masó agut, Mario (2023). Leopoldo Querol Roso. Una vida al piano (1899-1985). Publicacions de l'Universitat Jaume I, Servici de Publicacions de la Diputació de Castelló. ISBN: 9788418951923.