La Veritat que ix del pou en la seua tralla per a castigar a l'humanitat —sent en francés el seu títul original La Vérité sortant du puits armée de sò martinet pour châtier el humanité— és una pintura a l'oli (1896) de l'artiste francés Jean-Léon Gérôme.

La veritat eixint del pou

La Veritat eixint del pou (obra original, 1896) es troba en el Museu Anne-de-Beaujeu, que es troba en Moulins, en el departament d'Allier, en la regió d'Alvèrnia-Ródano-Alps, en el centre de França.

L'artiste

Jean Gérôme va ser un pintor i escultor francés academicista les obres del qual, per lo general, varen versar sobre temes històrics, mitològics, sobre l'orientalisme, preses de retrats, en tot lo que el pintor va conseguir dur al academicisme tradicional a un clímax artístic. És considerat un dels pintors més importants de dita escola pictòrica, qui ademés de ser pintor i escultor va ser també mestre d'una llarga llista d'estudiants que més vesprada varen ser pintors renombrados.

Descripció

En 1895, Gérôme havia pintat un treball similar: Nec Mergitur.[1] Ha segut sugerit que abdós pintures es referien discretament al Cas Dreyfus.[2][3] També s'ha mencionat que la pintura és una expressió hostil de Gérôme cap al moviment impressioniste, al com es va opondre. No obstant, en un prefacio que Gérôme va escriure per a Émile Bayard en Le Nu Esthétique, es referix a la fotografia i a l'influència que esta (llavors nova tècnica) havia tingut en la pintura: "La fotografia és un art. Força als artistes a modificar la seua rutina vella i a oblidar les seues fòrmules velles. Ha obert els nostres ulls i nos obliga a vore allò que anteriorment no hem vist; açò és, un gran i inapreciable servici per a l'art. És gràcies a la fotografia que la veritat finalment ha eixit del seu pou. Mai tornarà a sumergir-se" (francés: "La photographie est un art. La photographie force els artistes à es dépouiller de la vieille routine et à oublier els vieilles formules. Elle nous a ouvert els yeux et vaig forçar à regarder ce qu'auparavant nous n'avions jamais vu, service considérable et inappréciable qu'elle a rendu à l'Art. C'est grâce à elle que la vérité est enfin sortie de puits. Elle n'i rentrera plus").[4]

Erro al crear miniatura:
En l'obra Nec Mergitur o La Veritat eixint del pou en alusió directa al cas Dreyfuss es mostra el hipocresia clerical (el sacerdot) i militar (el soldat) intentant afonar en el pou a la veritat.

L'expressió es referix a una traducció estesa d'un aforisme del filòsof Demócrito, "De veres no sabem res, puix la veritat és un ben encés... en un pou abismal".[5] La modele en cuiro es referix a l'expressió 'la veritat nueta', o siga, presentada clarament, clar i ras ni interpretacions subjectives.[6] Segons el seu biógraf Charles Moreau-Vauthier, Gérôme va dormir en la pintura damunt del seu llit i va ser trobat despuix de la seua mort en el seu braç estés apuntant cap a ell en un gest de despedida.[7]

La pintura va ser exhibida per primera ocasió en el Saló de París en 1896.[8] Des de 1978 ha segut part de l'exposició permanent en el Museu Anne de Beaujeu en Moulins, França.[9]

Notes i referències

  1. ↑ (11 May 1895) The Academy (en en), J. Murray, pp. 409.
  2. ↑ Pouillon, François (2012). Dictionnaire dones orientalistes de langue française (en fr), KARTHALA Editions, p. 466. ISBN 9782811107901.
  3. ↑ Brauer, Fae (2013). Rivals and Conspirators: The Paris Salons and the Modern Art Centre (en en), Newcastle upon Tyne: Cambridge Scholars Publishing, pp. 205-6. ISBN 9781443863704.
  4. ↑ Bibliothèque nationale (France) (1997). Autour de Turandot (en fr), Bibliothèque nationale de France, pp. 33.
  5. ↑ Diogenes Laertius. Lives of Eminent Philosophers, IX, 72. Perseus Project, Tufts University.
  6. ↑ Noël, Benoît; Hournon, {{{nom2}}} (2006). París: la capital de la pintura en el sigle XIX (en fr), París, França: DISLAB, pp. 147. ISBN 9782952721400.
  7. ↑ Moreau-Vauthier; Gérôme, {{{nom2}}} (1906). Gérôme: peintre et sculpteur (en fr), Hachette, p. 6.
  8. ↑ (1986) The life and work of Jean-Léon Gérôme: with a catalogue raisonné, Sotheby's, p. 276. ISBN 9780856673115.
  9. ↑ «Les coleccions permanents de Allier». Archivat des d'el original, el 4 d'agost de 2017. Consultat el 17 de setembre de 2018.


Referències