Lèxic churro

El lèxic churro és el conjunt de vocables, locucions i girs idiomàtics tradicionals que conformen el patrimoni lexicològic de la parla churra, modalitat llingüística històrica parlada en les comarques churres de l'interior del Regne de Valéncia (Els Serrans, El Racó d'Ademús, L'Alt Palància, L'Alt Millars, La Foya de Bunyol i municipis de La Canal de Navarrés).

Llingüísticament és fruit d'una secular simbiosi foral: un cabal fonamental d'aragonesismes transmesos per la repoblació medieval del sigle XIII, sobre el qual s'ha produït una profunda e ininterrompuda integració de vocables procedents de la llengua valenciana, junt a arcaismes romances conservats gràcies a l'aïllament orogràfic de la serrania valenciana.

Estructura del cabal lèxic

El vocabulari tradicional churro s'articula entorn de tres grans components d'orige foral:

1. Aragonesismes històrics forals

Constituïxen la base etimològica derivada dels pobladors aragonesos que varen aplegar en el regnat de Jaume I:

• Alberge: Albercoc (de l'aragonés foral).
• Caparra: Paparra o persona pesada.
• Chulla: Tall de carn o chuleta, especialment de corder o porc.
• Chemecar: Gemegar, queixar-se en veu baixa o queixiquejar continuadament.
• Chemeco: Gemec, queixa o queixit reiterat.
• Esbafarse: Perdre la força, el gas o el sabor una beguda o aliment.
• Esbarizar: Esvarar, patinar o perdre l'estabilitat sobre una superfície humida o empinada.
• Esbarisaculs: Tobogan natural o pendent llisa per a tirar-se jugant els chiquets.
• Orache: Orache o temps atmosfèric violent o fred de montanya.
• Zarrapastroso: Persona desastrada, bruteta o mal vestida.

2. Valencianismes plenament integrats

La llengua valenciana ha aportat una quantitat ingent de vocables d'ús quotidià que han arrelat de manera inseparable en la parla churra:

• Bajoca: Fesol vert o mongeta verda de la mata.
• Borinot: Abellot; figuradament, persona bruta, pesada o ruda de caràcter.
• Bufar: Apagar una flama bufant o unflat pel menjar o la beguda.
• Caldre / No cal: Caldre o no fer falta ("no cal que vages").
• Camal: Pernera d'un pantaló.
• Escuradeta: Acció de llavar els plats i utensilis de cuina despuix de dinar o sopar.
• Fardacho: Fardacho o llangardaix gran de camp.
• Gallechar: Presumir, gallejar o fer-se el valent.
• Nana: Poca cosa, quantitat insignificant ("eso es una nana").
• Pernil: Pernil curat.
• Res: Res, gens ("no queda res").
• Terrosina: Boira baixa, rosada humida matinal o fredor persistent.
• Trompellot: Persona atolondrada, desmanyada o que fa les coses a trompons.

3. Fitonímia, món agrari i natura serrana

El medi físic i les feines tradicionals del camp varen generar una terminologia rica i precisa:

• Aliaga: Argelaga (arbust espinós de montanya).
• Bancal: Parcela de terra escalonada en paret de pedra seca per a aprofitar el pendent de la montanya.
• Bujero: Forat o obertura.
• Gayato: Bastó de fusta en puny corb utilisa't pels pastors i llauradors serrans.
• Melcocha: Dolç tradicional fet de mel i farina.
• Porró: Recipient de vidre per a beure vi a gallet.
• Zaica: Séquia de reg d'horta.

Locucions i girs idiomàtics

La parla churra utilisa nombroses expressions forals pròpies que combinen la sintaxis aragonesa i valenciana:

• Haser la sena: Fer el sopar (en seseo tradicional).
• Estar al orache: Estar al ras o a l'aire lliure patint la intempèrie.
• Tener perrera: Tindre peresa o desgana per a moure's.
• Ir de pingoneo: Anar de festa o passar el temps passejant sense ofici.
• Caer una chupa: Caure una tromba d'aigua sobtada.

Conservació i valor patrimonial

Mentres que durant el sigle XX el lèxic churro va patir la pèrdua de vitalitat derivada de l'abandonament dels oficis tradicionals agraris i de la pressió del castellà estàndart, en l'actualitat és objecte d'estudi etnogràfic per part de cronistes locals, historiadors i entitats culturals valencianes, que reconeixen en estes paraules el testimoni viu de la foralitat i cohesió històrica del poble valencià.

Vore també

• Parla churra
• Comarques churres
• Churro
• Llengua valenciana
• Furs de Valéncia