L'art de la pintura
L'art de la pintura (Alegoria de la pintura) és una famosa obra del pintor holandés Johannes Vermeer, qui va haver de pintar-la cap a 1666. Està realisada al oli sobre llenç i medix 120 cm d'alt i 100 cm d'ample, per lo que és la tercera obra més gran dins de la producció coneguda d'este artiste, despuix de les obres jóvens "Crist en la casa de Marta i María" i "L'alcahueta". Es conserva en el Museu de Història de l'Art de Viena, Àustria, a on ha estat exposta des de que va ser rebuda pel govern austríac en 1946. En neerlandés és conegut com El arte de la pintura (Alegoría de la pintura) o ___protected_title_1___. Este quadro també és conegut en el títul de L'estudi de l'artiste.[1]
Molts experts d'art creuen que l'obra és una alegoria de la pintura, d'ahí el títul alternatiu d'este quadro. És el més complex dels quadros de Vermeer i segons els crítics, una de les obres més conseguides del pintor, si no la major composició, treballant en ella durant varis anys. Es deduïx que és un autorretrato d'esquenes. La figura femenina, representant a una musa, s'ha propost com la filla del pintor, Maria Vermeer.
La pintura és famosa per ser una de les favorites de Vermeer, i un bon eixemple de l'estil òptic de pintura. Creat en una época sense fotografia, oferix una representació visual realista de l'escena i és, se supon, una mostra de l'us de la cámara oscura.
Història
El quadro es considera una peça essencial en el catàlec de Vermeer, perque el propi pintor no es va separar d'ell ni ho va vendre, ni tan sols quan va tindre deutes. Inclús despuix de la seua mort en 1675, la seua viuda Catharina ho va llegar a la seua mare, Maria Thins, en un intent d'evitar la seua venda forçosa per a satisfer als acreedors. El ejecutor de l'herència de Vermeer, el afamado microscopista de Delft, Anton van Leeuwenhoek, va determinar que la transmissió de l'obra a la sogra del pintor va ser illegal.
La pintura va permanéixer sense descobrir durant un sigle fins a la seua compra per 50 florines en 1813 pel comte austriaco Johann Rudolf Czernin. Fins a 1860, la pintura va passar com a obra d'un contemporàneu de Vermeer, Pieter de Hooch, companyer seu en el gremi de Sant Lucas (de pintors) de la ciutat. La firma de Pieter inclús es va falsificar sobre la pintura. Solament per l'intervenció de l'erudit francés expert en Vermeer, Théophile Thoré, es va reconéixer com un original de Vermeer i d'ahí va començar la seua fama. El quadro va ser exhibit públicament en Viena per la família Czernin fins a l'invasió d'Àustria pels nazis en 1939.
Despuix de l'invasió nazi d'Àustria, alts oficials nazis, inclós el Reichsmarschall Hermann Goering, varen intentar adquirir el quadro. El comte Jaromir Czernin tenia previst vendre-ho a una atra persona, pero pressionat per Adolf Hitler va accedir a oferir-li-ho per 2 millons de reichsmarks en destí al gran museu que Hitler pensava erigir en Linz. Segons aleguen ara els descendents del comte, finalment el preu pagat va ser inferior, ya que els alemans varen amenaçar al propietari en enviar-li a un camp de concentració. Algunes fonts situen el preu en 1,65 millons, que va ser pagat a través de l'agent Hans Posse el 20 de novembre de 1940.[2]
El quadro va ser rescatat d'una mina de sal a finals de la Segona Guerra Mundial en 1945, a on estava protegit dels bombardejos aliats, en atres obres d'art. Els nortamericans varen tornar la pintura al govern austríac en 1946, ya que s'estimava que la família Czernin ho va vendre voluntàriament, sense força indeguda per part de Hitler. Pero en setembre de 2009, els Czernin varen alegar que la venda va ser forçosa, i varen reclamar una resolució justa de l'assunt. Segons la pàgina web del periòdic espanyol El Món, les autoritats austríaques estudiaran cóm actuar.
Descripció
La pintura representa, sempre dins de les pintures de gènero o d'interior domèstic que va acostumar pintar Vermeer, una escena íntima d'un pintor pintant a una modele femenina en el seu estudi, junt a una finestra, en el fondo d'un gran mapa dels Països Baixos, objectes comuns en els quadros del pintor. El pintor es troba davant del caballete, assentat, en els utensilis més evidents de pintura, com el tente i el pinzell. La cortina i la cadira de cuiro d'estil espanyol enfronte representen un típic trampantojo. En la taula es troben objectes en implicacions artístiques, com el mascarón i els fulls impresos en plecs llarcs, el llibre i la tela satinada. Atres punts forts de l'obra són: l'us de colors lluents i l'impacte de la llum filtrant-se per la finestra sobre varis elements de la pintura.
Elements
La pintura té solament dos personages, el pintor i el seu model. Es creu, puix, un autorretrato de l'artiste, encara que no resulta visible la seua cara. Vist en lux, lo mateix que va fer Rembrandt en El pintor en el seu estudi. El trage és similar al que vares vore una atra figura d'un quadro que se supon que és també autorretrato de Vermeer, "L'alcahueta". La vestimenta luxosa subralla l'idea de que el pintor no és un mer artesà sino ejecutor d'un treball distinguit.
Una série d'objectes que es mostren en l'estudi de l'artiste s'ha inferido que estan fòra de lloc. El sol de marbre ajedrezado i el candelabro dorat són dos eixemples d'objectes que normalment estarien reservats llavors per a cases de les classes pudientes, per lo que es consideren idealizados. El mapa del fondo és de les Dèsset Províncies Unides dels Països Baixos (Bèlgica i Holanda unides, abans de la separació política i religiosa), flanquejat per vistes dels principals centres de poder; va ser publicat per Claus Jansz Visscher en 1636.
Simbolisme i alegoria
Els experts atribuïxen simbolisme a varis aspectes d'este quadro.
El tema és la musa de l'història, Clío. Açò s'evidencia que lluïx una corona de llorer, sosté una banya (que representa la fama, com a encarnació de la celebritat) i du un llibre (representant el coneiximent), segons el text de el XVI de Cessara Ripa sobre emblemes i personificacions, titulat Iconologia.[3][4]
L'àguila de dos caps, símbol de la dinastia austriaca dels Habsburgo i anteriors dirigents de Holanda i llavors reinantes en Flandes, que adorna el candelabro dorat central, pot haver simbolisat la fe Catòlica i l'unió dels Països Baixos. Vermeer era catòlic converso per matrimoni en una Holanda predominantment protestant. L'absència de veles en el candelabro se supon que representaria la supressió de la fe catòlica. Hi ha discrepàncies sobre l'interpretació política i confessional sobre açò, no obstant.
Com correspon a una alegoria, la llum natural es convertix en llum glorificadora, a través del recurs de la llum intensa que prové d'una finestra invisible, a l'esquerra, i que cau directament sobre la modele personificando a la musa, que el pintor pinta.
Vore també
Referències
- ↑ (2007) Kunsthistorisches (Viena), Planeta DeAgostini, pp. 94-95. ISBN 978-84-674-3814-7.
- ↑ «Vermeer: The Art of Painting, The Painting's Afterlife - NGA». Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2016. Consultat el 1 de setembre de 2007.
- ↑ Iconologia vaig donar Cessara Ripa ...: divisa in tre libri, ne i quali si esprimono ... by Cessara Ripa
- ↑ Clio
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «El arte de la pintura» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.