La jerigonza és una variant lúdica del parla en la que es intercalan sílabas entre mig d'una paraula en forma reiterada. Originalment es denominava jerigonza qualsevol llenguage de mal gust, complicat i difícil d'entendre,[1] pero en el temps el seu significat va variar a la modalitat específica d'intercalació.

Ademés de l'entreteniment, també pot usar-se com un modo de codificar el mensage (criptolalia) de manera que atres persones propenques als parlants no acostumats a esta forma de parlar no conseguixquen entendre lo que els parlants diuen.

Estes variants es donen com a joc o entreteniment en països de parla castellana com Espanya i Hispanoamèrica.

Us

  • Despuix de cada sílaba s'agrega el sò "p" i es repetix la vocal.
  • Despuix de cada vocal s'agrega el sò "i" i es repetix la vocal.
  • Despuix de cada vocal s'agrega el sò "f" i es repetix la vocal. En vàries regions de Mèxic, esta última variant lúdica és molt popular entre els chiquets, rebent inclús el nom de «parlar en jerigonza».

Eixemples

Conversació 1:

Hopolapa, ¿quieperepes quepedapar coponmipigopo epen tel bipiblipiopotepecapa? (Hola, ¿vols quedar en mi en la biblioteca?) Claparopo, ¿apa quepe hoporapa? (Clar, ¿a que hora?) Apa tels 16:00 nopos vepemopos epen tel plapazapa paparapa ipir jupuntapas apa tel bipiblipiopotepecapa. (A les 16:00 nos veem en la plaça per a anar juntes a la biblioteca) Vapalepe. (Val) Conversació 2:

  • ¿Quiéperepes ípir apa jupugápar coponmipígopo? (¿Vols anar a jugar en mi?)
  • Vápalepe. Péperopo, ¿popodépemopos jupugápar apal epescopondípitepe? (Val. Pero, ¿podem jugar a l'amagatall?)
  • Nopo, nopo mepe gúpustapa jupugápar apal epescopondípitepe.

Variants

Una atra variants en el llenguage consistixen en

  • Invertir l'orde de les sílabes, com en el vesre.
  • Repetir l'última vocal o l'accentuada, interponent alguna partícula, est és el cas del rosarigasino;
  • Insertar sílabes com cuti. Gos en cuti es diu cutipé cutirró.
  • Utilisar atres consonant en lloc de la P. Per eixemple la F. (Hofolafa, ¿cófomofo efestáfas?)

També hi ha atres formes de jeringozo com la G-KQH, que és un jeringozo usat en la lletra K, la paraula següent en la lletra Q i la paraula següent en la lletra H, per eixemple:

  • Hokolaka, ¿coqomoqo eshestashas? (Hola, ¿cóm estàs?)
  • Bikienken, ¿yqy tuhu? (Be ¿i tu?)
  • Bikienken tamqanbienqen. (Ben també.)

Vore també

Referències


Referències