Jardins colgantes de Haifa
Els jardins colgantes de Haifa, coneguts també com a terrats bahaíes, són un conjunt arquitectònic de terrats ajardinats ubicat en l'ala septentrional del mont Carmelo, en la ciutat d'Haifa, Israel.[1] Els jardins colgantes formen part dels llocs sacres bahaíes d'Israel, i per això catalogats com Patrimoni de l'Humanitat de l'Unesco.[2]
Descripció
Els jardins colgantes comprenen un conjunt d'elements relacionats en la fe bahaí, sent el més emblemàtic (i l'edifici entorn al com va ser dissenyat el complex) el santuari del Báb, que conté els restants mortals del Bab, fundador del babisme i precursor de Baha'ullah.[3][4]
Es troben ubicats en la cridada Colónia Alemana de Haifa, entre els barris d'Hadar HaCarmel i Wadi Nisnas, i són de les atraccions turístiques més visitades del nort d'Israel junt en atres llocs d'interés turístic d'este costat de la montanya, com el monasteri de Stella Maris, el telefèric del mont Carmelo i el jardí de les estàtues. Els terrats es varen obrir al públic en juny de 2001.
Significat i simbolisme
Els díhuit terrats representen als 18 discípuls del Bab, denominats terrazas bahaíes, encara que no es va assignar un terrat concret per nom (a diferència de cada una de les huit portes de l'octagonal santuari del Bab, que va ser dedicada a un letras del Viviente en concret). Debido a ello, més allà del mausoleu dedicat al propi Bab, el conjunt de terrats servix com un gran monument als seus 18 discípuls.[4][5]
Nou círculs concèntrics conformen la geometria principal dels díhuit terrats, el centre comú dels quals és el mausoleu del Bab, sent identificat d'esta manera com a punt cardinal del babisme. El número nou simbolisa en el bahaísmo la perfecció i la compleció, tractant-se de la sifra més alta del sistema de numeració decimal. Nou és també el valor de la paraula Bahá ("glòria" en àrap) segons la numerologia del sistema de numeració abyad.
Els díhuit terrats més el terrat del propi santuari sumen dèneu terrats en total, també un número significatiu tant dins del babisme com en el bahaisme.[4]
Dissenye
El complex dels jardins colgantes va ser proyectat per l'arquitecte iraní Fariborz Sahba, sent les obres realisades per ingeniers estructurals de la Corporació Karban and Co. de Haifa.[5]
Sahba va escomençar a treballar en el proyecte en 1987, dissenyant els jardins i supervisant la construcció. Partint de la seua base, a peu del Mont Carmelo, els jardins s'estenen casi un quilómetro per la seua ala septentrional, cobrint uns 200 000 metros quadrats de terreny. Els terrats estan units per un conjunt d'escales flanquejades per dos corrents d'aigua que cauen en cascada per l'ala, travessant els escalons i ponts que conformen les bases dels terrats.
Estilísticamente, els jardins compartixen els elements del Jardí paraís persa, que ademés servixen per a aïllar-los dels sorolls de l'entorn i al mateix temps unir a totes les estructures bahaíes del Mont Carmelo (com l'Arc bahaí i els jardins dels monuments).
Ecologia i rec
El complex sistema de irrigaació dels jardins colgantes, desenrollat per ingeniers del Technion (universitat politècnica de Haifa), inclou un ordenador que regula l'irrigaació basant-se en les senyes meteoròlecs rebuts. L'ordenador té instalat un programa que controla centenars de vàlvules que distribuïxen l'aigua per centenars de punts de irrigaació en un sistema combinat d'aspersió i goteig. El rec es realisa durant les nits i les matinades per a minimisar la pèrdua d'aigua per evaporament.[5]
L'aigua que corre en paralel als terrats escalonats es recicla a través d'un sistema de circulació autònom en cada terrat, reduint d'esta manera al mínim la pèrdua d'aigua.
Referències
- ↑ «Les comunitats senten l'impuls espiritual del pelegrinage | BWNS» (en és). Bahá’í World News Service. Consultat el 2020-09-24.
- ↑ «Bahá’i Holy Plaus in Haifa and the Western Galilee» (en en). UNESCO World Heritage Centre. Consultat el 2020-09-24.
- ↑ Meinhard, Alexander (2019). Aus donen Erinnerungen an Abdu'l-Baha In Akka und Haifa (Aufzeichnungen von Dr. Josephine Fallscheer), Books on Demand. ISBN 978-3735743466.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Hatcher,, William S.; Douglas Martin, {{{nom2}}} (2002). The Bahá'í Faith: The Emerging Global Religion, Baha'i Publishing Trust. ISBN 9781931847063.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Showers, Anita R. (2010). Gardens of the Spirit: The History of the Gardens at the Bah' Holy Plaus in Haifa and Akka, Israel, Austràlia Bah' Publications. ISBN 978-1876322342.
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jardines colgantes de Haifa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.