Immoble de renda
El immoble de renda, també cridat immoble d'inversió o immoble de lloguer o edifici de lloguer (en francés immeuble de rapport, maison de rapport, immeuble à loyer) és una tipologia arquitectònica sorgida en el XVIII, pero que es va desenrollar de manera més estesa i característica en el XIX.
Particularment en París, l'immoble d'inversió o immoble de rendabilitat estabilisada es va estendre partint del regnat de Luis XVI (segona mitat del XVIII). Durant la Restauració i el cridat periodo haussmanniano, amplis terrenys varen ser loteados, i constructors i especuladors majoritàriament allí varen construir este tipo d'immobles. Els reglaments urbans i el destí popular d'estos edificis, en molts casos va impulsar l'us reiterat de fronteres i de disposicions interiors. Esta moda per l'immoble d'inversió, ha segut sense dubte una de les causes de l'homogeneïtat arquitectònica del París actual.
Tipologia
Un edifici de renda o edifici d'inversió és un immoble dividit en vàries solucions habitacionals familiars que són arrendades per un o varis propietaris als interessats. La construcció d'estos edificis és una clàssica operació immobiliària, concebuda com una colocació financera relativament segura per al propietari. Un immoble existent en alguns casos pot transformar-se en un immoble per a renda, encara que per lo general és un immoble nou que precisament es construïx a estos efectes.
Si be en París les fronteres en molts casos es repetixen en este tipo de construccions dels sigles XVIII i XIX, els edificis es diferencien per alguns elements decoratius, en especial molduras d'algeps, baranas de balcons i escalas, i també balaustrades.[1]
Es tracta d'un immoble (edifici) que comporta locals, oficines, i/o estages familiars, destinats exclusivament al lloguer, en una rendabilitat relativament atractiva i segura en el mijà i llarc determini, ya que és dable pensar que no totes les unitats es desocupen simultàneament, i per lo tant en determinat moment s'assegura a lo manco una renda bàsica (una entrada bàsica en la que fer front a lo manco a despeses fixes i extraordinaris). Dit d'una atra manera, és una forma d'inversió en bien en menor risc relatiu.
Bibliografia
- François Loyer, Paris XIXe siècle : l'immeuble et la rue, editor Hazan, París (1987), ISBN 2850251216 i 9782850251214.
Referències
- ↑ « Architecture du XIXème siècle: Els Immuebles de Rapport, lloc digital 'Architecture-19eme'.». architecture-19eme-lotetgaronne. fr. Consultat el 26 de decembre de 2013.
Vore també
- Este artícul conté una traducció derivada de «Inmueble de renta» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.