Immigració àrap en El Salvador

L'immigració àrap en El Salvador es va iniciar finalisant el sigle XIX a raïl de les polítiques repressives que aplicava l'Imperi otomà contra els Catòlics Maronitas. Varis dels destins que varen triar els palestins d'eixe moment varen estar en països d'Amèrica, entre ells El Salvador. Açò va donar com a resultat a que la diàspora àrap resident en alguns països americans es caracterise per forjar-se en famílies devotament cristianes i molt aferrades a les seues creències, degut a que en estos països poden eixercir la seua fe sin temor a la persecució.

La comunitat d'orige palestí suma el 1% de la població, i controla el 50% de l'economia del país. La comunitat libanesa assentada en Sant Salvador comprén uns 15,000 descendents directes, en la seua majoria (95%) cristians catòlics i ortodoxos. La matança de cristians àraps libanesos i palestins a mans dels musulmans, no només va iniciar la primera migració de libanesos al món, sino que va obligar a les potències europees a intervindre.

El matrimoni interétnico en la comunitat libanesa, independentment de l'afiliació religiosa, és molt alt; la majoria té un sol pare en nacionalitat libanesa. Com a resultat, alguns d'ells parlen àrap en fluïdea. Pero la majoria, especialment entre les generacions més jóvens, parlen espanyol com a primera llengua i àrap com a segona.

Durant la guerra entre Israel i Palestina en 1948 i durant la Guerra dels Sis Dies, mils de palestins varen abandonar el seu país i es varen anar al Salvador. Primer varen aplegar a La Llibertat. Encara que els àraps constituïen menys del 5% del total de la població immigrant en El Salvador durant la década de 1930, comprenien la mitat de l'activitat econòmica dels immigrants.

El Salvador va ser el segon receptor d'immigrants palestins en América Central i un dels que més varen rebre en Llatinoamèrica la majoria dels Palestins que varen aplegar a la regió centroamericana es varen assentar en El Salvador i Hondures. Ademés, en 27,400 descendents, la comunitat libanesa és la segona més gran en América Central, despuix dels libanesa en Costa Rica.

Història

Antecedents

Entre els primers palestins que han aplegat al país, varen ser membres de la família Hasbún en 1850.

En el XIX varen ser uns quants els àraps que varen aplegar al territori centroamericà, sent el punt de partida la primera década de el XX, per motiu de la crisis de l'Imperi otomà. La majoria dels àraps aplegats al Salvador i Terres llatinoamericanes eren de Religió Cristiana Ortodox Grega.

Història

Chiquets Palestins en El Salvador

Les òptimes condicions de vida i de desenroll varen establir a este país com un destí tradicional d'emigració. El terme “turc” en que se'ls va denominar per viajar a la seua arribada a Amèrica en passaport turc-otomà, va ser considerat pels àraps com a pijoratiu.

Este apelatiu no solament obedia a la designació de la nacionalitat d'orige que figurava en el passaport de l'immigrant, sino en les ganes (despuix de conéixer la realitat del nom), de molestar-los.

Atres casos s'han donat de designar en el terme que no convenia exactament a immigrants d'atres orígens: en Argentina, especialment en Buenos Aires, cridaven “russos” als immigrants judeus perque provenien en general de Rússia; i en la majoria dels països d'Amèrica Llatina solien cridar indistintament a tots els immigrants espanyols “gallecs”, o gachupines, per ser molts els que procedien de Galícia.

En Costa Rica se'ls cridava als judeus, “polacs” i als que es dediquen al comerç ambulant, polaqueros, etc. El despreci per lo que no era europeu, va dur a les persones de l'época a desenrollar idees racistes i a preconisar una immigració composta únicament de blancs europeus, de preferència anglosaxons. Entre més blanc era el color de la pell, s'era “superior”; pero en el cas dels àraps, emigrants pràcticament de Palestina, Síria i Líban, a on la població generalment és de faccions mediterrànees, celles poblades i tez obscura, el paper racial no va ser l'únic factor a prendre's en conte, sino al d'eixercir un ofici, el comerç (moltes voltes en usura), considerat poc “noble”.

El problema seria puix, social més que ètnic: es mirava en despreci al “turc” perque se li identificava en el buhonero, o venedor ambulant. Per a la mentalitat de “fidalc”, calia viure de les rendes de la terra o dels grans contactes. Eixercir qualsevol ofici manual o practicar el comerç, era alguna cosa “indigne” o “deshonroso”.

Sant Charbel, patró del Líban

Comunitat àrap

A mitan del sigle passat, en els registres de població es va deixar de prendre en conte la qüestió de categoria ètnica, llavors ya no se sap quànts són, encara que hi ha autors que parlen de 100 mil fins a 200 mil com a població actual de descendents d'àraps palestins, El Dr Armant Bukele Kattán estimava que era aproximadament l'1-3 % de la població del Salvador, és dir entre 65,000 i 195,000 descendents, pero és molt difícil tindre un conte. Solament Chile i Hondures tenen una colónia major que la del Salvador.

Per a 1968 es va obtindre un terreny de sis acres, huit àrap-salvadorenys es varen juntar i varen construir una piscina, açò eventualment va créixer i actualment es va convertir en el Club Àrap-Salvadoreny que representa una inversió d'uns US$ 15 millons de Dólars en un suburbi de la ciutat de Sant Salvador, de la qual unes 1600 famílies ara són membres d'este club i en a on es realisen moltes bodes d'esta ciutat.

Actualment El Salvador conta en dos organisacions islàmiques, l'Associació Cultural Islàmica Chiíta Fátima Az-Zahra (nom oficial segons Personería Jurídica) fundada en l'any 2004, una organisació que s'adherix a la branca chií de l'Islam, en el 2005 inauguren el primer sitie web islàmic del Salvador i la primera revista digital islàmica d'Amèrica Llatina, també en decembre de 2015 inauguren la primera ràdio islàmica en internet de Centroamérica . Una segona organisació és la «Iglésia Islàmica del Salvador» (nom oficial segons Personería Jurídica) fundada en l'any 1993, que no adherix a una escola de pensament tradicional.

Hi ha famílies com els Simán, Salume, Hasbún que són de les famílies més riques del país i que són molt coneguts, i que alguns autors els prenen com a part de l'oligarquia nacional.

També es manegen molt be en temes polítics. Molts d'ells han tingut un paper important en la política: Antonio Trau va ser president de la República i descendent de palestins; Schafik Hándal, Hato Hasbún, el senyor Héctor Donada Hirezi, que va ser Ministre d'Economia. Tenim a la família Siman, que des dels anys xixanta han segut part de la ASI i, per lo general, ocupant posats de presidència; els Salume, entre una atra famílies que han estat en este tipo d'activitats. Per eixemple també, en Zacatecoluca, ha quedat com a alcalde electe Francisco Hirezi i l'actual president del Salvador, Nayib Bukele, que també prové d'una família de palestins.

Assentaments

Es varen assentar principalment en Santa Ana i Sant Miguel,açò es pot explicar ya que Santa Ana pertany a l'occident del País, a on l'activitat cafetalera era la principal i que ademés açò es dona en un context en a on l'economia del país depenia principalment de les exportacions del café, llavors té sentit que buscaren assentar-se en eixa zona, perque hi havia major activitat econòmica; també, en un principi ells venien de poble en poble pero també aplegaven a les finques, en part seguien eixa llògica, buscar els llocs a on hi havia major activitat econòmica i, en el cas de Sant Miguel, que no és una regió cafetalera pero sí algodonera i ganadera, eixa era la part de la riquea d'eixe lloc.

En el cas de Sant Salvador, si be la població d'àrap-palestins era major que en atres zones, segons els registres, asseguren que una zona del Mercat Central, ara Hula Hula, estava plena d'establiments de palestins. Provablement tinga que vore en que no es feya una recolecció o registre molt eficient en l'época. No obstant, Sant Salvador tenia el major número d'immigrants palestins

Bibliografia

• La Presència Àrap en El Salvador - WebIslam.
• La travessia àrap-palestina que va aplegar al Salvador - Ministeri de Cultura El Salvador.
• Ensajos del doctor Armant Bukele.
• Pastor Fasquelle, Rodolfo. Biografia de Sant Salvador, 1536-1954. Centre Editorial, El Salvador; 1990.