Illes de Chile

Les illas de Chile són una de les principals característiques de la geografia de dit país. Sense contar el reclamat Territori Chilé Antàrtic, Chile conta en 43471 illes, la majoria ubicades en la regió de Magallanes i en la regió d'Aysén del General Carlos Ibáñez del Camp, en la Patagonia chilena. totalisant 105 561 km², equivalents al 13,94 % de la superfície total.

Vista d'un moai en l'Illa de Pasqua, a més de 3600 quilómetros de distància de la costa suramericana.

No obstant, totes les illes posseïxen característiques completament distintes. Algunes estan completament deshabitades i unes atres han segut núcleu de cultures particulars, unes atres estan en mig del oceà Pacífic i unes atres en l'extrem austral.

Zones insulars

D'acort al Institut Geogràfic Militar chilé les illes es categorizan d'acort al seu emplaçament dins del llitoral chilé, subdividiendo al país en cinc sectors. El primer sector correspon a la zona nort i centre-sur del país (entre els paralels 18°15' i 41°45'), a on la costa és relativament contínua i no presenta grans illes, destacant únicament alguns illots en l'IV Regió de Coquimbo i les illes Quiriquina, Santa María i Mocha en la VIII Regió del Biobío. En total, entre la frontera nort i el canal de Chacao, existixen 134 illes i illots que no superen els 150 km² de superfície.

El segon sector comprendre les denominades Illes Esporàdiques o Chile insular, un conjunt de sis illes ubicades a centenars de quilómetros del continent suramericà en mig del oceà Pacífic. Entre estes illes, les úniques habitades són les del archipèlec Juan Fernández i illa de Pasqua (també coneguda com Rapa Nui), pertanyent a la Polinèsia.

Cap al sur, l'afonament progressiu de la depressió Intermija, la cordillera de la Costa i la cordillera dels Andes en les aigües patagónicas provoquen el desmembramiento de la costa, aumentant considerablement el número d'illes. Al sur del canal de Chacao s'ubica l'archipèlec de Chiloé en una superfície de 9181 km² a on destaca l'Illa Gran de Chiloé, la segona més gran de tot el territori chilé.

En la XI Regió d'Aisén del General Carlos Ibáñez del Camp es produïx el desmembramiento de la cordillera de la Costa fins a la península de Taitao, formant illes de tamany important com Illa Magdalena i el cridat Archipèlec de les Guaitecas. Al sur de Taitao, desapareixen les illes donant pas al cridat golf de Penes, pero despuix reapareixen les illes per l'ingrés dels fiorts per mig de les montanyes andinas. En la zona oriental de la XII Regió de Magallanes i l'Antàrtica Chilena destaca la gran illa Wellington i les illes Santa Inés i Desolació.

Les planures patagónicas en esta regió són travessades pel estret de Magallanes que permeten la separació de l'illa Riesco i l'Illa Gran de Terra del Fòc, que en els seus 47 992 km² és la més extensa de tota Amèrica del Sur i la 31.º del món. L'illa és compartida en Argentina, ocupant una miqueta més de 30 000 km² de l'àrea total, lo que la convertix en l'illa més gran del país. La zona sur de Terra del Fòc i gran part de l'archipèlec al sur del canal Beagle seguix sent formada pels Andes, que donen orige a l'illa Hoste i l'illa Navarino, entre atres illes. En la zona destaquen ademés les illes Picton, Lennox i Nova que varen ser el foc d'un conflicte limítrof en Argentina que va estar a punt de convertir-se en guerra durant 1978, i les illes Wollaston a on destaca l'illa de Forns, que el seu extrem austral forma el Cap d'Hornos. Al sur del cap s'ubiquen les illes Diego Ramírez, el punt més austral del Chile continental.