Harare

Harare (denominada Salisbury fins a l'any 1982) és la ciutat més poblada i capital de Zimbàbue. Té una població estimada d'aproximadament 1.600.000 habitants, en unes 2.800.111 persones en la seua àrea metropolitana (2006). És el centre administratiu, comercial, i de comunicacions de Zimbàbue. És centre de comerç per al tabac, dacsa, cotó i cítrics. La seua activitat industrial inclou la textil, acer i química. En la zona hi ha mines d'or.

Harare és la sèu de l'Universitat de Zimbàbue, la major institució d'estudis superiors de Zimbàbue, que es troba en el suburbi de Mount Plesant a cinc quilómetros al nort del centre de la ciutat. A pesar del renombrament de la ciutat, la majoria de suburbis de la ciutat mantenen els seus noms colonials europeus que es remonten al sigle XIX, tals com, Warren Park 'D', Borrowdale, Mount *Pleasant, Tynwald, Rotten Row i Rietfontein.

Harare és famosa pels seus bells carrers, les quals estan adornades en jacarandes, i quan florixen, omplin la ciutat en el seu bell color blau violeta.

HistòriaEditar

La ciutat va ser fundada en l'any 1890 com un fort per la "Columna Pionera", un grup mercenari organisat per Cecil Rhodes. La ciutat va ser originalment nomenada Salisbury en honor al Tercer Marqués de Salisbury, qui en eixe llavors era el primer ministre del Regne Unit. Va obtindre l'estatut de ciutat en 1935. Salisbury va ser en aquell llavors la capital de la Federació de Rhodèsia i Nyasalandia des de l'any 1953 fins a l'any 1963.

El nom de la ciutat es va canviar a Harare el 18 d'abril de 1982, en el segon aniversari de l'independència de Zimbàbue, el nom es deriva del nom del Cap de la tribu shona, Neharawa.

En els primers anys del sigle XXI, Harare va ser greument afectada per la crisis política i econòmica que dominava a Zimbàbue, despuix de la difícil elecció presidencial de l'any 2002 i les eleccions parlamentàries de l'any 2005. En maig de 2006 el periòdic de Zimbàue Financial Gazette, va descriure la ciutat en una editorial com una "ciutat bella convertida en un femer".​

TransportsEditar

Transporte urbàEditar

El sistema de transport públic dins de la ciutat inclou operacions del sector públic i privat. Els primers consistixen en autobusos i trens de rodalies operats per la Zimbabwe United Passenger Company i la National Railways of Zimbabwe, respectivament. Anteriorment funcionaven camionetes denominades, fins a l'any 1993, Taxis d'Emergència. En eixe any, el govern va començar a reemplaçar-los en autobusos i minibus en llicència, coneguts oficialment com ómnibus de rodalies.

Transport ferroviariEditar

Des de Harare partix un servici diari de trens de passagers cap a Mutare, i un atre a Bulawayo, utilisant el ferrocarril Beira-Bulawayo.

Transport aéreuEditar

L'Aeroport Internacional Robert Gabriel Mugabe és la principal terminal aéreu del país. És operat per la Civil Aviation Authority of Zimbabwe, i té vols internacionals entre Àfrica i Àsia.​

EconomiaEditar

Harare és el principal centre financer, comercial i de comunicacions de Zimbàbue, aixina com un centre de comerç internacional de tabac, dacsa, cotó i cítrics. L'indústria manufacturera, que inclou el textil, l'acer i les substàncies químiques, també és important des del punt de vista econòmic, de la mateixa manera que el comerç de minerals preciosos com l'or, els diamants, el crom i el platí.

També ha experimentat un bum immobiliari recentment, sobretot en els rics suburbis del nort, en un aument espectacular dels preus en l'última década, a pesar dels problemes en atres sectors de l'economia.​ Este auge ha segut alimentat en gran mida per membres de la diàspora zimbabuense i l'especulació, en inversors que es cobrixen contra la moneda local.

Harare ha segut la sèu de varis cims internacionals, com la 8.ª Cim del Moviment dels No Alineats (6 de setembre de 1986) i la Reunió de Caps de Govern de la Commonwealth de 1991.​ En 1998, Harare va ser la ciutat amfitriona de la 8.ª Assamblea del Consell Mundial d'Iglésies.

Un atre repte per a l'economia de Harare és la persistent emigració de residents altament qualificats i educats al Regne Unit, Austràlia, Canadà, Irlanda i Nova Zelanda, en gran part per la recessió econòmica i als disturbis polítics.​ La fuga de cervells de la ciutat, casi sense precedents en comparació a atres mercats emergents, ha provocat el decliu d'una classe empresarial local, una classe mija sobredimensionada i en decliu i una escassea d'oportunitats d'ocupació fora del sector informal i públic. Ademés, els residents de la classe treballadora de la ciutat es desplacen cada volta més a les propenques Suràfrica i Botsuana, encara que són substituïts fàcilment per emigrants rurals en menys recursos.​ No obstant, a pesar de més d'una década d'abandó, les infraestructures i el capital humà de la ciutat seguixen sent comparables als d'atres ciutats d'Àfrica i Amèrica Llatina.

ReferènciesEditar

BibliografiaEditar

Enllaços externsEditar

Commons


 
Capitals d'Àfrica
 
Àfrica del Nort : Alger    L'Aaiún    El Caire    Khartum    Nouakchott    Rabat    Trípoli    Tunis
Àfrica Occidental : Abuja    Accra    Bamako    Banjul    Bissau    Brazzaville    Conakry    Dakar    Freetown    Libreville    Lomé    Malabo    Monròvia    Niamey    Porto Novo    Praia    Sant Tomé    Ouagadougou    Yamoussoukro    Yaundé
Àfrica Central : Bangui    Gitega    Kigali    Kinshasa    N'Djamena
Àfrica Oriental : Addis Abeba    Asmara    Dodoma    Jibuti    Juba    Kampala    Mogadiscio    Nairobi    Victòria
Àfrica Austral : Antananarivo    Ciutat del Cap    Gaborone    Harare    Lilongwe    Luanda    Lusaka    Maputo    Maseru   Mbabane    Moroni    Port Louis    Windhoek