El Palau de Hampton Court és un palau real en el municipi londinenc de Richmond upon Thames, Gran Londres, en el comtat històric de Middlesex, i dins de la ciutat postal d'East Molesey, Surrey; la família real britànica no ho habita des de el XVIII. El palau està a 18,8 quilómetros al suroest de Charing Cross i corrent dalt del riu Támesis des del centre de Londres.

Erro al crear miniatura:
Hampton Court

Història i descripció

editar
 
Frontera sur dissenyada per Christopher Wren.
Erro al crear miniatura:
Volta del Gran Saló de Hampton Court.

Originàriament va ser construït per a la moradura Thomas Wolsey, un favorit del rei Enrique VIII, al voltant de 1514. En 1529, quan Wolsey va perdre el favor del rei, el palau va passar al rei, que ho va ampliar.

Es compon de quatre grans patis, sense una organisació regular i alguns atres més de menor tamany. Actualment, entre el riu i el palau existix una àmplia plaça, la "Outer Green", que termina en un fos salvat per pont que va manar construir Enrique VIII. Sobre el pont es poden vore els escuts, sostinguts per lleons i unicorns, del rei Jorge II, que donen a esta part anterior de l'entrada el nom de "Trophy Gates".

 
Palau de Hampton Court en identificació de zones. A: Frontera oest i entrada principal; B: Pati principal; C: Torre del Rellonge; D: Pati del Rellonge; I: Pati de la Font; F: Frontera este; G: Frontera sur; H: Banqueting House; J: Gran Hall; K: Riu Támesis; M: Jardins de l'est; O: Habitacions de la Moradura Wolsey; P: Capella

Enrique VIII la va establir com la seua residència en 1536. Durant la seua construcció varen intervindre artistes com Giovanni dona Maiano que va decorar les torres octogonales en medallones de terracota. L'entrada, modificada entre 1771 i 1773, es remonta a la primera fase del palau i al seu primer propietari: el moradura Wolsey, que va ordenar construir la residència en 1515. Sobre la decoració, utilisa tant motius heràldics com a animals mitològics (aixetes i unicorns). Despuix de passar la porta de l'entrada, nos trobem en el "pati baix", el primer dels patis interiors. A l'esquerra s'aplega al Pati del Rellonge, que s'associa al recort d'Ana Bolena. Junt a la part que es remonta a l'época de Wolsey i Enrique VIII, es va alçar l'edifici construït per Wren a partir de 1689.

En el centre de les fronteres, Christopher Wren va situar un grup de columnes corintias. Els dos patis majors són els de el Rellonge i el de la Font. El "Great Hall" i la "Capella Real" són dos joyes d'este palau. La primera peça va ser encarregada per Enrique VIII i va ser acabada el mateix any en que ajusticiaron a Ana Bolena. La Capella Real també va ser embellida per Enrique VIII, pero solament queda de lo original la volta, tot lo demés va ser dissenyat per Wren. A fins de el XVII es va realisar una reconstrucció del palau inspirada en el de Versalles i eixecutada per Christopher Wren. En 1730 se li varen afegir unes escultures en motius d'animals obra de William Kent.

Dins del palau es poden observar pintures[1] de la Royal Collection: Tiziano, Tintoretto (Les muses), Hans Holbein el Jove, Antonio More (Retrat de l'infant Juan Manuel de Portugal), Correggio, Orazio Gentileschi (José i la dòna de Putifar), Jean Clouet, Louis Laguerre, James Thornhill, Gerrit van Honthorst i Juan Pantoja de la Creu (Retrat de Felipe III d'Espanya), entre uns atres, pero la gran joya són Els triumfos del César de Mantegna, segurament les millors pintures de dit artista anara d'Itàlia.


En l'actualitat, en el recint se celebren actes culturals.[2]

Jardins

editar
Erro al crear miniatura:
Un dels jardins de Hampton Court.

Varen ser dissenyats per George London i el seu discípul Henry Wise entre 1689 i 1695.

Referències

editar