Guarnició (milícia)

Es coneix com a guarnició a les tropas que protegixen i estan destinades en un palau, un castell, un fort, un buc de guerra o una zona o regió, per eixemple.

Guarnició (milícia)

La defensa del Quarter de Monteleón durant el Alçament del 2 de maig en Madrit, oli de Joaquín Sorolla. L'obra mostra a la guarnició militar del quarter en combat a inicis de la Invasió francesa d'Espanya (1808-1814).

Descripció

A tots els efectes, solament des de data moderna té la veu guarnició l'accepció que se li dona actualment puix, en un principi, en este vocablo es donava a entendre el conjunt de vituallas, màquines i pertrechos. En el Còdic de les Sèt Partides d'Alfonso X es diu sempre guarda i no guarnició de castells i fortaleas. I més alvance, en els sigles XVI i XVII s'usava la paraula presidi per a designar la tropa permanent encarregada de custodiar els castells i fortalees i el terme presidiar per a expressar lo que es coneix en el nom de guarnir. Els clàssics i escritors militars d'aquella época ampraven d'eixa manera, en tots casos, el sustantiu i el verp citats. Quan en el XVI, l'us dels arcabuces i mosquetes i els procediments de combat posats en pràctica varen aconsellar la conveniència de no deixar soles les masses de piqueros que constituïen la força més numerosa i principal de la infanteria, es va designar en el títul de guarnició als rencs d'arcabuceros i mosqueteros que amparaven i sostenien pels costats el esquadró de piqueros. Aumentant pronte el número d'arcabuceros, que va aplegar a ser major que el de piqueros, es va pensar en la colocació que havia de donar-se als rencs d'arcabuceros que sobraven despuix de separades les fraccions soltes d'arcabuceros, cridades mànegues, i de guarnits, els costats de l'esquadró, i es va idear colocar dites rencs sobrers en el centre encara que no feren fòc per a defendre's dels envestiments de la cavalleria baix la protecció de piqueros.

Referències

• El contingut d'este artícul incorpora material del Diccionari Enciclopèdic Hispà-Americà de l'any 1892, que es troba en el domini públic