Gran Nicoya
La Gran Nicoya és una regió arqueològica que s'estén sobre el noroest de Costa Rica i el Pacífic de Nicaragua. El sector costarricense es coneix com Subregión Sur o Guanacaste i comprén la Península de Nicoya, la conca del riu Tempisque, el piedemonte i les terres altes de les cordilleres de [[Cordillera de Guanacaste|Guanacaste]] i Tilarán.[1]
La presència humana en la regió de Guanacaste data de 10 000 a 7 000 anys abans de la nostra era. S'han trobat puntes de llança estil clovis en la ribera del Llac Arenal i puntes de llança estil folson en la costa pacífica de la província. Com en el restant del país, est va ser un periodo en que els primers habitants varen viure de la caça i la recolecció. Els arqueòlecs, a la seua volta, han reportat l'existència de zones de tallers líticos, foguers i desfets d'instruments de pedra.[2]
Cap a 2000-500 abans de nostra era, durant el Periodo Orosí, ya es construïen vivendes chicotetes de forma circular i foguers. En l'àrea de Tronadora Vella, en el llac Arenal, hi ha evidència de restants de dacsa (llavors carbonizadas), aixina com de mans i metates usats per a preparar el gra. Durant este periodo, hi ha un predomini de l'us de tecomates (vasijas de coll i boca molt tancada), gorcs-tecomates i vasijas cilíndriques, decorats en vores de closques, ungla, carrizo i pintura roja.[3]
Del Periodo Tempisque (500 abans de nostra era, 300 de nostra era), s'han recuperat depòsits de ceràmica en àrees planes, forns per a còure objectes d'argila, i fogonos i hornillas del mateix material per a processament d'aliments. El patró funerari es distinguix per l'us de cerros i parts altes per a colocar els sepelis. Les tombes consistixen en pous tronc-cònics en forma de campana, en círculs de pedra en l'entrada de la fossa, o be, per paquets d'ossos envolts en corfes i fibres, i en ofrenes de fusta i jade, i metates trípodes en decoració en baix relleu, ceràmica bicroma, bastons de pedra decorats en arremates d'animals i bases d'espills de pirita o marcassita, en especial en la zona de les illes del Golf de Nicoya.[4]
L'alfarería es va caracterisar per us de dos colors alternats (roig i natural d'argila), en vasijas en representació humana o animal. Durant este periodo ya hi ha evidència de l'us de l'agricultura com a principal mig de subsistència. La principal forma d'organisació social és tribal.[5]
Cap a 300-800 de nostra era, durant el Periodo Bagaces, ya hi ha una organisació de cacicazgos complexos. Els rituals funeraris se celebren en distints tipos d'enterrament, en presència d'us de grans blocs de pedra que varen necessitar un gran esforç colectiu per a ser moguts. Els individus s'enterren de forma flexionada, coberts després en pedres fins a formar promontoris. També va haver us d'urnes funeràries, a on els ossos eren cremados. S'otorgaven ofrenes d'obsidiana, argila, jade, pedra i ornaments d'or, incloent-se objectes de jade mayas, segurament obtinguts d'intercanvi en les societats de Hondures i Guatemala. Es dona també el periodo de decoració policroma, i els motius es manifesten en influències iconográficas de les cultures de Mesoamérica.[6]
Vore també
editarReferències
editar- ↑ Corrals Ulloa, 2002, p. 28.
- ↑ Corrals Ulloa, 2002, p. 31.
- ↑ Corrals Ulloa, 2002, p. 33.
- ↑ Corrals Ulloa, 2002, p. 36-37.
- ↑ Corrals Ulloa, 2002, p. 37.
- ↑ Corrals Ulloa, 2002, p. 41-43.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gran Nicoya» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.