Geo600 és un detector d'ones gravitacionals, també cridades senyals púlsar, que residix en les rodalies d'Hanóver, Alemània (N 52.24°, I 9.81°). Este instrument junt en els detectors interferométricos, són els detectors d'ones gravitacionals més sensibles jamai construïts. Estan dissenyats per a detectar ondulacions molt chicotetes en l'estructura del espai-temps causades per fenomens astrofísics, de l'orde de 10-21, del tamany d'un àtom en comparació a la distància entre el Sol i la Terra. GEO600 pot detectar ones gravitatorias en un ranc de freqüència de 50 Hz a 1.5 kHz.[1] La construcció d'este proyecte va escomençar en 1995.[2]

Erro al crear miniatura:
GEO600
Image del GEO600

Proyectes científics junt en LIGO

En novembre del 2005, es va anunciar que LIGO i GEO mamprendrien una marcha científica conjunta en diferents proyectes. LIGO conta en dos instruments de busca d'ones gravitacionals en EE. UU., una situada en Livingston, Luisiana, i una atra en Hanford, Washington. En estos tres instruments es recopilen senyes de tot un any, en descansos per a ajusts i actualisacions. Actualment s'està treballant en l'anàlisis S5GC1, i en est serà el quint que haja fet fins ara. En els anàlisis anteriors al S5GC1 no es varen detectar senyals, pero la calitat dels instruments usats i dels anàlisis va millorar notáblemente fent d'esta quinta versió la millor fins al moment. S'espera en este nou anàlisis l'arribada a la Terra dos senyals d'ones gravitatorias, esta seria la primera detecció directa de la radiació gravitacional.

Discussions sobre el soroll detectat per GEO600 i les propietats holográficas de l'espai-temps

El 15 de giner de 2009, es va informar en la revista New Scientist que el soroll que apareixia present en els anàlisis podia ser degut a que l'instrument usat era sensible a les inapreciables fluctuacions quàntiques de l'espai-temps.[3] Esta afirmació va ser realisada per Craig Hogan, científic de Fermilab, sobre la base de la seua teoria de cóm s'influencien les fluctuacions gravitatorias pel principi holográfico.[4]

En juny de 2008 la revista va publicar els treballs de "Soroll Holográfico" del científic Hogan en colaboració en GEO600. Posteriorment varen afirmar en la mateixa revista que l'excés de soroll dels anàlisis era exactament igual a la dels càlculs de Hogan. Segons Karsten Danzmann, investigador principal de GEO600, "El treball diari i la millora de les ferramentes sempre produirà un soroll extra que es deurà eliminar, de cara a poder comprovar la fidelitat del soroll rebut pel supòsit púlsar. Treballem per a identificar la causa, eliminar-la i fer front a la pròxima font d'excés de soroll."

Vore també

  • Einsteinhome, programa voluntari a nivell d'usuari per a colaborar en els càlculs de cada anàlisis de LIGO/GEO.

Referències

  1. «GEO600 Specifications». Archivat des d'el original, el 12 de juny de 2007. Consultat el 26 de juny de 2007.
  2. https://web.archive.org/web/20090925011452/http://www.geo600.de/general-information/history-purpose
  3. New Scientist - Our world may be a giant hologram
  4. «Holographic geometry and noise in matrix theory».Phys. Rev. D.79(12)
    124009.doi:10.1103/PhysRevD.79.124009.


Referències