El Fort Saint-Louis va ser un fort francés del XVII situat en el Comtat de Victoria, en Texas EE. UU.

Fort Saint Louis

Establit en 1685 i abandonat en 1689, la seua existència va donar lloc a les reclamacions dels EE. UU. sobre la Texas espanyola en el XIX.

Ademés, este lloc va ser la primera ubicació del presidi i missió de Goliad (1722-1726) fundats pel marqués de Aguayo.

Història

Fundat en febrer de 1685 per l'explorador francés René-Robert Cavelier de La Salle en la desembocadura del riu Lavaca, en territori baix sobirania espanyola del virreinato de Nova Espanya. El propòsit original de l'expedició de la Salle era establir-se en la desembocadura del ric Mississipi. La seua expedició havia partit de La Rochelle (França) en 1684 en quatre barcos i trescents tripulants entre soldats, famílies o misionero jesuïtes. Va Hacer en Saint Domingue i en 1685 va aplegar, per errors en la navegació, a la baïa de Matagorda (actual Texas EE.UU) i no a la desembocadura del Mississipi. El fort va ser hostigado pels Karankawa des dels seus inicis lo que va supondre la tornada d'un dels barcos en un gran número d'ocupants. No obstant, des de la seua base en forta Saint Louis, La Salle va explorar la regió de l'est de l'actual Texas, inclós el riu Gran o el ric Braços (1687). El croniste de l'expedició de La Salle va ser Joutel. En 1686 el fort va ser atacat pels indígenes i el barco que permetia l'aprovisionament des de Saint-Domingue afonat. En 1687 es va produir un gresca a conseqüència de la falta de suministraments i els danys causats per les tormentes. França havia deixat de respalar l'expedició per la firma en Espanya de la Treua de Ratisbona (1684). El propi La Salle i cinc dels seus hòmens varen ser assessinats. La població va entrar en decadència i en 1689 va ser devastada per un atac Karankawa, els qui varen matar als seus veïns.[1][2]

Els espanyols varen tindre coneiximent de la presència dels francesos pels comerciants jumanos de la regió i pels desertors de l'expedició en Saint Domingue. En primavera de 1689 l'expedició d'Alonso de León propiciada pel virrey Gaspar de la Cerda i Mendoza va aplegar al fort Saint-Louis en el propòsit d'evacuar-ho, per a trobar-ho arrasat i abandonat.[3][4]


En 1722 l'expedició de José Azlor i Virto de Vora va establir el presidi La nostra Senyora de Loreto de la Baïa en el lloc del fort Saint Luis. Esta procedia de Monclova (actual Mèxic) i contava en cinccents integrants, entre civils, militars i misionero franciscanos, ademés de casi 5.000 caps de ganado. Junt en el presidi es va fundar en l'atra vora del riu la missió Nostra Senyora de l'Esperit Sant de Zúñiga. Abdós, presidi i missió, es varen traslladar al riu Guadalupe en 1726 per acort en els indígenes i buscant un lloc més salubre i, finalment, a la seua ubicació definitiva en Goliad.[5][6]

En 1803, a conseqüència de la compra de la Luisiana, EE. UU. va fer valdre l'existència de l'efímer fort Saint Luis per a reclamar davant Espanya esta regió de la llavors província de Texas. La disputa es va resoldre en 1819 en la cessió de La Florida espanyola a EE. UU., que va desistir llavors de seguir reclamant esta regió de Texas.

Descripció

 
Derelicte La Belle

A principis del XX Herbert Eugene Bolton va realisar treballs per a intentar localisar el fort. També Kathleen K. Gilmore en els anys 80 va investigar la provable localisació del jaciment. En 1995 es va localisar el derelicte La Belle en la baïa de Matagorda, en un reseñable estat de conservació. En 1996 la Comissió Històrica de Texas finalment va trobar el fort francés, el presidi espanyol i els canons del fort, procedents a la seua volta dels barcos de La Salle.

Va ser inclós en el Registre Nacional de Llocs Històrics en 1971.

Referències

  1. ↑ «Espanyols, apaches i comanches. Autor: Mariano Alonso Baquer. Tésis doctoral (2016) Ministeri de Defensa CATÁLOGO GENERAL DE PUBLICACIONES OFICIALES».
  2. ↑ «Missions | College of Lliberal and Fine Arts» (en en-us). colfa.utsa.edu. Consultat el 2024-08-08.
  3. ↑ «Alonso de León | Real Acadèmia de l'Història». dbe.rah.és. Consultat el 2024-08-08.
  4. ↑ Bruseth y Turner, 2005, p. 19.
  5. ↑ «[http://www.altorres.synology.me/guerras/1717_cuadruple/1721_aguayo.htm Expedici�n del marqu�s de Aguayo (1721-22)]». www.altorres.synology.me. Consultat el 2024-08-10.
  6. ↑ «Region III Quarterly (1940)». npshistory.com. Consultat el 2024-08-10.


Referències