Font de Gefion
La Font de Gefion () és una gran font situada en un extrem del port de Copenhague, Dinamarca, molt pròxima a la famosa estàtua de la Sirenita. Conta en un gran grup de figures d'animals inspirats en la llegendària deesa Gefjun de la mitologia nòrdica. Està situada en el Parc Langelinie junt a la fortalea de Kastellet i és un dels monuments més grans de Copenhague.[1]
.jpg){kind=link}
Història
editarLa font va ser donada a la ciutat de Copenhague per la Fundació Carlsberg en ocasió del 50.º aniversari de la cerveseria. Originalment se suponia que s'ubicaria en la plaça principal anara d'Ajuntament, pero en el seu lloc, es va decidir construir prop de Øresund en la seua actual ubicació prop de Kastellet ("La ciutadella").
Va ser dissenyat per l'artiste danés Anders Bundgaard, que esculpió les figures naturalistes entre 1897 i 1899. Es varen completar les piles i decoració en 1908. Va ser activada per primera volta el 14 de juliol de 1908.
La font va sofrir importants renovacions a partir de 1999, va estar fora de servici durant molts anys i va ser reinaugurada en setembre de 2004.
Iconografia
editar- Artícul principal → Gefjun.
La font representa el història mítica de la creació de l'illa de Selandia, en la que es troba Copenhague. La llegenda apareix en Ragnarsdrápa, un poema escáldico de el IX gravat en Edda prosaica de el XIII i en la saga dels Ynglings, compilado per Snorri Sturluson en Heimskringla també en el XIII.
D'acort en la saga dels Ynglings, el rei suec Gylfi va prometre a Gefjun el territori que ella poguera llaurar en una nit. Llavors, per a poder conseguir el màxim de la terra promesa, esta va convertir als seus quatre fills en bous, i d'esta manera, el territori llaurat va ser tirat a la mar danesa situada entre Escania i l'illa de Fionia. El forat originat es va convertir en un llac cridat Lögrinn i Leginum. Snorri identifica el llac Löginn, com el llac suec de Fornsigtuna a l'oest d'Estocolm, és dir, el llac Mälar, una identificació que torna més vesprada en la Saga de Olaf el Sant. La mateixa identificació de Löginn/Leginum com llac Mälar apareix en Ásmundar saga kappabana, a on se situa el llac Agnafit (moderna Estocolm) i també en la Saga Knýtlinga.
A pesar de l'identificació de Snorri, més informació sobre la font identifica el llac resultant com el llac Vänern,[2][3][4] el llac més gran de Suècia, citant el fet de que els mapes moderns mostren que l'illa de Selandia i el llac Vänern se semblen en tamany i forma.
Snorri, no obstant, coneixia ben Vänern, ya que havia visitat Västergötland en 1219. Quan es va referir a este llac ho va cridar Vænir.[5]
Erudit Hilda Ellis Davidson comenta que "la potència de l'història antiga de Gefjun, creador de les illes, magníficament expressat en la gran font a la vora de l'aigua en Copenhague, representant les seues laboreo a través de la mar en un núvol polvorisat en les seues bésties jagantes"
Referències
editar- ↑ La font de Gefion
- ↑ Carrers i Parcs de Copenhague, informació sobre la font de Gefion, en danés
- ↑ «Informació sobre la font de Gefion en Copenhagen.com». Archivat des d'el original, el 6 d'abril de 2013. Consultat el 7 d'agost de 2011.
- ↑ «Informació sobre Langelinie i la font de Gefion en VisitCopenhagen.com». Archivat des d'el original, el 11 d'octubre de 2011. Consultat el 7 d'agost de 2011.
- ↑ «Snorri Sturluson, Heimskringla verse 33, De King Adils' Death. Traduït a l'anglés per Samuel Laing (Londres, 1844).». Archivat des d'el original, el 27 de novembre de 2010. Consultat el 7 d'agost de 2011.
Bibliografia
editar</noinclude>
Referències
editar
- Este artícul conté una traducció derivada de «Fuente de Gefion» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.