Finances descentralisades

Les finances descentralisades (conegudes per l'acrònim DeFi) són un ecosistema de servicis financers que operen sobre una cadena de blocs pública, com Ethereum, sense necessitat d'intermediaris financers tradicionals com bancs, corredories o bosses de valors. Este model busca replicar funcions del sistema financer convencional—com a préstams, aforros, segurs i comerç d'actius—utilisant contractes inteligents per a automatisar i garantisar les transaccions.

Finances descentralisades

A diferència de les finances tradicionals, a on els fondos dels usuaris són gestionats per entitats centralisades, en l'ecosistema DeFi els usuaris mantenen la custòdia total dels seus actius i les transaccions es registren en un llibre major distribuït i immutable. Açò elimina la necessitat de confiança en un tercer i reduïx els costs operatius.

Funcionament

Els protocols DeFi operen a través d'aplicacions descentralisades (DApps) construïdes sobre blockchain. Estes DApps utilisen contractes inteligents, que són còdics informàtics autoejecutables que definixen les regles d'una transacció. Per a interactuar en estes plataformes, els usuaris necessiten una billetera digital compatible (com MetaMask) que els permeta conectar i firmar transaccions directament en la cadena de blocs.

Els servicis DeFi més comuns inclouen:

• Préstams i empréstitos: Els usuaris poden prestar els seus criptomonedas a una piscina de liquidea per a guanyar interessos, i uns atres poden prendre préstams d'eixa mateixa piscina a canvi d'una garantia (colateral) i el pagament d'interessos.
• Intercanvis descentralisats (DEX): Són plataformes que permeten als usuaris intercanviar criptomonedas entre sí sense la necessitat d'un intermediari centralisat. A diferència dels mercats centralisats, els DEX utilisen piscines de liquidea i creadors de mercat automàtics (AMM) per a facilitar les transaccions.
• Yield farming (agricultura de rendiment): És una estratègia en la que els usuaris busquen maximizar els seus rendiments movent els seus actius entre diferents protocols DeFi per a aprofitar les taxes d'interés i recompenses més altes, a sovint pagades en nous tokens de gobernanza.
• Actius sintètics i derivats: Instruments que permeten als usuaris especular en el preu d'actius del món real (com a or o accions) de forma descentralisada.

Història i evolució

Els orígens de les DeFi es remonten a 2015, en l'aparició de la blockchain de Ethereum i la capacitat d'eixecutar contractes inteligents.

El protocol MakerDAO, llançat en 2017, és considerat una de les primeres aplicacions DeFi importants. Permet als usuaris prendre préstams en la stablecoin Dai, el valor de la qual està vinculat al dólar nortamericà i és gestionat per un conjunt de contractes inteligents.

En juny de 2020, la plataforma Compound Finance va introduir els «tokens de gobernanza», que s'otorguen als usuaris que participen en la plataforma. Açò va incentivar el fenomen del yield farming i va atraure mils de millons de dólars en capital a l'ecosistema. En octubre de 2020, el valor total d'actius bloquejats en protocols DeFi (TVL) superava els $11 mil millons, en una ràpida pujada en els anys següents.

El creiximent de les finances descentralisades es va accelerar de manera notable a mitan de 2020, periodo denominat «estiu DeFi» (DeFi Summer), durant el qual el valor total bloquejat (TVL, de l'anglés total value locked) en protocols DeFi va passar d'aproximadament 1 000 millons de dólars en giner de 2020 a més de 15 000 millons en decembre del mateix any.

En el pic alcançat en novembre de 2021, el TVL global en DeFi va superar els 250 000 millons de dólars. Posteriorment, el colapse de l'ecosistema Terra/LUNA en maig de 2022 i la crisis de liquidea en el sector varen provocar una contracció severa, en el TVL retrocedint a menys de 40 000 millons de dólars cap a finals de 2022, posant de relleu els riscs sistémicos inherents als protocols DeFi.