L'explotació laboral es definix com rebre un pagament inferior al treball que es realisa, lo que inclou des de chicotets abusos fins als tallers de treball esclau. Karl Marx va desenrollar el seu teoria de l'economia del capitalisme en base en l'idea d'explotació laboral (eixa diferència que no se li pagaria al treballador, i que li la queda el capitaliste, és cridada la "plusvalia"). Encara que un treball mal pagat per a lo que es realisa sol ser lo que definix a l'explotació laboral, en sentit ampli pot comprendre diferents situacions, des de l'abús per part de l'empleador cap a l'empleat fins a la precarietat laboral.

Teoria marxista

L'ideari marxiste manté que l'explotació del treballador, quan este no és amo, fa entendre d'una forma imparcial els nivells de preu i ocupació. Els economistes lliberals jujaven que els preus eren la conseqüència d'un intercanvi que irradiaba les distincions individuals d'interessats compradors i proveïdors. El conflicte que es dona en la teoria impersonal, objectiva, és que s'explica en mecanisme de preus les relacions de l'explotació de la força de treball per part del capitalisme, el qual residix en la diferenciació cultural i autèntica del cost de producció associat als treballadors, comprenent el valor d'ensenyança en destrea, habilitats, arts, mestrages o en relacions humanes (capital cultural humà). Marx es pregunta i contesta en els seus Manuscrits de 1844:


No obstant, dins de la ciència política, se sol sostindre que el marxisme no és suficientemete exhaustiu per a entendre de forma plena el concepte d'explotació.[2]

Referències

  1. ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Footnotes».
  2. ↑ [1]

Bibliografia

  • (2000) La justícia i la política de la diferència, Madrit: Càtedra.

Vore també